Nota de premsa de l’Ajuntament de Morella
– Es tracta del jaciment paleontològic Palau-1 a la Concesión Minera Vega del Moll
– La troballa correspon a dinosaures que van habitar la comarca dels Ports fa 125 milions d’anys, durant el Cretaci Inferior
L’activitat paleontològica no ha cessat aquestes setmanes a la Concesión Minera Vega del Moll, anteriorment coneguda com Cantera Mas de la Parreta, a la localitat de Morella. El control paleontològic de l’activitat en la nova fase d’explotació de les argiles vermelles que realitza l’empresa Vega del Moll, S.A, ha permés la troballa del primer jaciment en terrenys de la masia Palau, denominat Palau-1.
Les restes recuperades corresponen a elements esquelètics de vertebrats i motlles de mol·luscs. La major part de les restes esquelètiques, probablement, pertanyen a un únic individu de dinosaure sauròpode, encara que també s’han reconegut restes òssies de tortugues i cocodrils i dents de dinosaures carnívors del grup dels espinosaures.
La composició del nou jaciment correspon a la fauna de dinosaures que va habitar la comarca fa una mica més de 125 milions d’anys, durant el Cretaci Inferior. De fet, les dents de carnívors pertanyen a un animal semblant a Vallibonavenatrix cani, recentment descrit a la propera població de Vallibona i les restes del qual ja s’havien identificat en la Cantera de Mas de la Parreta.
Les restes més rellevants són els del dinosaure sauròpode, d’uns 20 metres de longitud, de què s’han pogut identificar vèrtebres del coll i de dors, ossos de la cintura pèlvica, com un isqui, i elements de les extremitats anteriors i posteriors, destacant un fèmur gairebé complet.
Les restes d’aquest sauròpode presenten un elevat interés científic, ja que, preliminarment, es poden atribuir a un representant del grup dels titanosauriformes. La presència de sauròpodes titanosauriformes en els jaciments de Morella està documentada en jaciments com El Canteret, Mas d’Eroles, la Cantera de Mas de la Parreta, Mas de Romeu i, especialment, a Sant Antoni de la Vespa.
Els recents estudis sobre aquests materials apunten que els titanosauriformes presents en el Cretaci Inferior dels Ports poden pertànyer a formes encara desconegudes que difereixen en alguns caràcters amb la resta dels membres del grup coneguts a la Península Ibèrica. No obstant això, la informació disponible fins ara no ha estat suficient per a suportar de forma robusta aquesta proposta. La informació que poden aportar les restes de Palau-1 pot rellançar l’estudi d’aquests dinosaures i, per tant, contribuir a millorar el coneixement sobre les faunes dinosaurianas de la Comunitat Valenciana i de les seves relacions amb registres propers com el titanosauriforme tastavinsaure sanzi, trobat fa uns anys a Peñarroya de Tastavins (Terol) en nivells estratigràficament pròxims.
La recuperació de les restes fòssils s’ha produït a conseqüència del control sistemàtic que es realitza en la concessió minera per part de l’empresa Vega del Moll i del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED i ha comptat amb la col·laboració de membres de l’Associació Paleontològica de Vinaròs.
