El documental ‘Història viva dels teixidors a Morella’ ret homenatge al gremi coincidint amb el Sexenni
A pocs dies que arranque el 55 Sexenni, el documental ‘Història viva dels teixidors a Morella’ retrà homenatge aquest divendres al gremi de teixidors, hui inclòs en el d’arts i oficis. David Gil produeix l’audiovisual que es projectarà quan la dansa que porta el nom de l’ofici aplegue fins al Teatre procedent de la plaça Colon.
En total, deu minuts de muntatge que explica la història d’aquest particular ball, una metàfora també del naixement, explosió i decadència del negoci tèxtil a la localitat. En el centre de les mirades la Fàbrica Giner, activa entre 1844 i 1929 i que va tindre fins a 120 persones vivint al seu complexe morellà i va crear ocupació directa o indirecta entre més de 400 treballadors.
I per què Morella com a epicentre de la indústria? Senzill: la ramaderia va ser vital per al creixement del sector, que aprofitava la llana de les més de 70.000 ovelles que pasturaven per la zona a principis del segle XX.
El declivi
Però la pèrdua de competitivitat derivada d’unes connexions ferroviàries inexistents i l’increment de les matèries primeres pels costos del transport van encarir el producte i fer insostenible el seu futur. La mort del fundador, Juan Giner, va suposar també un punt de no retorn en la trajectòria industrial del municipi.
La crisi del sector tèxtil es va emportar el talent morellà a Sabadell i Terrassa, a la zona del Vallès, on els van rebre com els professionals qualificats que eren. De fet, la fàbrica Giner havía estat més que una indústria. Era una autèntica comunitat amb serveis, formació i cures per als treballadors.
En aquell moment naix la colònia morellano-catalana. Són els emigrants d’Els Ports que tornen a casa cada sis anys, coincidint amb el Sexenni, i no perden el vincle. I, clar, son també xifres: dels 17.735 habitants que va tindre Morella als poc més de 2.000 de l’actualitat.
En el seu record, i en el de tots els menuts del gremi, però també com a reconeixement del treball que encara duen endavant fàbriques com la de Sisco Temprado, naix el documental que s’estrenarà el divendres. Per als seus impulsors, Morella és encara un motor de la indústria, la ciutat que exporta indumentària tradicional a Canàries o a les Falles de València. La qualitat del seu tint està també en el segell morellà de les faixes que plenen Pamplona de roig cada mes de juliol. El futur segueix en Els Ports.
