La comarca de l’Alt Maestrat compta amb racons místics. Escenaris de llegenda que al llarg dels anys s’han configurat com a històries i relats que els singularitzen de la resta del món. De generació en generació, centenars d’anys després i amb la memòria popular com a testimoni, en el territori Human Land han nascut mites que, hui dia, continuen aportant un valor únic a llocs com l’ermitori de l’Avellà de Catí o la Carrasca de Culla, cau en temps de guerra.
L’herència dels anys ha portat fins al segle XXI aquesta que l’aigua de l’Avellà és miraculosa. A mitjan segle XVI, una anciana cega es va llavar la cara amb l’aigua d’aquest pur brollador. Després de recobrar la visió i realitzar-se el miracle, es va alçar en honor a la Verge una ermita i van començar les ofrenes i els precs per a, entre moltes altres coses, combatre sequeres en època medieval. Aquesta història miraculosa va donar peu a la construcció que hui dia és sant i senya de Catí i de l’Alt Maestrat, amb una embotelladora d’aigua que prové del brollador i un espectacular auge en el segle XX i XXI amb la Casa de Banys i les seues modernes sales de recuperació i relaxació.
En aquest escenari, dins de l’església en honor a la Verge, es troben la ‘Capella Sixtina del Maestrazgo’, obra de Pascual Maspletera. Els seus colors i motius religiosos realitzats amb gran cura han determinat l’obtenció d’aquest singular compliment cap a una obra centenària. Ara, quasi 500 anys després, l’Avellà continua en peus honrant els veïns i veïnes de Catí una història de fe. I continuen bevent i usant l’aigua dels miracles.
L’Alt Maestrat ha sigut una comarca de pas per a ramaders en transhumàncies o feligresos religiosos a la recerca de pau i concòrdia com els càtars que fugien d’Europa. Si bé, també ha sigut un lloc de confrontació en temps de guerra, principalment en les Guerres Carlistes del segle XIX que van escriure en el Human Land històries de caus, penes i alegries. És el cas de la Carrasca de Culla, on segons es té documentat, les seues frondoses i allargades branques van donar recer a una companyia carlista, bàndol dominador en el Maestrazgo.
Històries de guerra, de religió i, com no podia ser d’una altra manera, també d’amor. Tema universal de la literatura i els mites ancestrals, l’amor entre un cavaller templer i una jove mora, en les primeries de segle XIV, va ser la raó de construcció de l’ermita de Sant Cristòfor, nom del jove cavaller. Després de marxar-se a batallar a França, la seua tràgica volta i el desamor van donar peu a l’ermitori que hui dia continua acollint romeries, ofrenes i misses en el seu interior.
