Els carrers de la històrica població de l’Alt Maestrat retornaran al segle XIII per reviure l’arribada del noble aragonès Blasco de Alagón.
Culla acollirà el 22 i 23 d’octubre la primera edició de la recreació històrica ‘Culla 1233’. Un esdeveniment organitzat per l’agrupació ‘Militia Christi del Maestrat’, diferents associacions locals i l’ajuntament del municipi. Durant tot el cap de setmana, els carrers de l’emblemàtica població de l’Alt Maestrat retornaran al segle XIII per reviure l’arribada del noble aragonès Blasco de Alagón.
Segons han informat fonts de l’organització, “Culla 1233 està superant totes expectatives pel que fa a participació. “Ens vam marcar un ‘límit’ d’inscripcions de recreacionistas per a aquest primer any i, a unes setmanes de la seva realització, ja les teníem cobertes”. A la cita acudiran grups de diferents punts de la geografia espanyola, com ara els Templers de Rubielos de Mora (Terol), Militia Cristhi del Maestrat de Culla (Castelló), Almogàvers de Saragossa, Almogàvers d’Almansa (Albacete), Almogàvers de Quesa ( València), mainades d’Aragó de Saragossa, València i Altea (València), Militiae conciliorun in extremis Aragoniae (Terol), razzias de Castella de Valdepeñas (Ciutat Real), Cavallers d’Urrea i dames de l’Alcalatén de l’Alcora (Castelló) , Hidalgos Castellans de Madrid, mainades d’Artal de Lluna de València, Mesnada mercenària dels mesnaderos Menesteros de Castelló i voltants, Mesnada de Gudal de Saragossa i diversos participants que acudiran de forma individual des de Valladolid, Pamplona, Riba Roja (València), Madrid i València. De la mateixa manera, s’espera l’arribada dels Templers de Carcassona de França.
El programa de l’esdeveniment tindrà com a base diverses escenificacions històriques, com la batalla entre les tropes cristianes i la guarnició sarraïna de Culla, que es complementaran amb un mercat medieval ple de llocs de gastronomia i oficis antics; així com amb activitats infantils, animació, desfilada de figurants … i visites gratuïtes pel nucli antic de Culla, declarat Bé d’Interès Cultural en 2004.
