Medi Ambient reforça la reintroducció del trencalòs amb l’alliberament de dues noves cries a la Tinença de Benifassà

792
TRENCALÒS
PUBLICITAT
  • Facilitats per la Vulture Conservation Foundation i procedents de centres de Jaén i Lleida, se sumen a les cries soltades l’any passat
  • Tres dels quatre ocells que participen en aquest pla es mantenen en la zona, encara que amb desplaçaments importants pel Sistema Ibèric

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, va participar ahir en l’acte d’alliberament de dues cries de trencalò en Bel, una pedania de Rossell amb l’objectiu de reforçar la reintroducció d’aquesta espècie a la Tinença de Benifassà. Les cries, que pesen sis quilos, han sigut batejades pels escolars de la zona com Basi i Boira.

El trencalòs es va extingir en aquest territori a finals del segle XIX. Dins de l’estratègia de la Generalitat Valenciana de recuperar la riquesa biològica perduda en la Comunitat Valenciana, de la posada en valor de territoris d’alt potencial natural i d’oferir nous atractius i oportunitats a aquestes zones, es va plantejar la reintroducció del trencalòs en la Tinença per a tornar a comptar amb una de les espècies més emblemàtiques de les muntanyes europees.

L’acte, al qual també va acudir el secretari autonòmic de Medi Ambient, Francisco Javier Quesada, s’inclou dins del projecte “Benvingut de nou, Crebalòs”, resultat del treball realitzat amb les administracions d’Aragó i Catalunya, amb el Ministeri de Medi Ambient i amb la Vulture Conservation Foundation, que coordina la reproducció en captivitat de l’espècie a tota Europa.

Elena Cebrián ha assenyalat “la importància científica i ecològica” d’un projecte que va més enllà de la Tinença i ha agraït a “totes les persones, entitats i governs que s’han aliat per a fer realitat aquest somni” de la tornada del “crebalòs” (denominació local del trencalòs) a aquestes terres, perquè suposa posar en valor “aquestes muntanyes i aquests camps i el treball de les persones que les habiten per a mantindre-les vives i amb expectatives de futur”, alhora que “ens connecten amb els Alps i l’Atles, amb altres paisatges i altres muntanyes”.

El projecte va començar al maig de 2018 amb l’arribada de dos ocells nascuts al centre de cria en captivitat de la Junta d’Andalusia a Cazorla (Jaén). Després d’aquest primer alliberament, al novembre es va realitzar el trasllat experimental d’altres adults no reproductors des del Pirineu fins a la Tinença.

Les dos noves aus alliberades són exemplars nascudes en captivitat, una femella al centre de reproducció de Cazorla (Jaén) i un mascle al de Vallcalent (Lleida) que seran depositats en un niu artificial localitzat en Bel per a aclimatar-los a la zona. Transcorregut un mes, començaran a realitzar els seus primers vols. Tant a La Tinença, com al Parc Natural dels Ports (Tarragona) i al Maestrazgo (Terol) s’han instal·lat menjadores específics per a trencalossos per a evitar que abandonen aquesta zona.

Balanç positiu

Transcorregut un any ja des d’aquella primera introducció del trencalòs a Castelló, el primer balanç és sens dubte positiu. A la supervivència dels exemplars alliberats, ha d’afegir-se que tant Amic, com Alòs s’han mogut entre el Pirineu i tot el Sistema Ibèric, però continuen acudint periòdicament a visitar la Tinença, a la qual associen amb el seu lloc de naixement.

Respecte als adults, capturats pel Govern d’Aragó a Pirineus i alliberats a la tardor en la finca del Mas del Peraire, un d’ells, Ésera, va tornar als pocs dies al Pirineu, però l’altre es manté a la zona, visitant les províncies de Tarragona, Teruel i Castelló, però centrant la seua activitat en La Tinença.

Totes les novetats d’aquest projecte es comuniquen a través de “La Gaseta del Crebalòs” que edita cada dos mesos el Parc Natural de la Tinença i el qual pot consultar ací: (http://www.parquesnaturales.gva.es/es/web/pn-tinenca-de-benifassa/gaseta-del-crebalos)

VA SER NOTÍCIA A DIADIA