A principis d’estiu Vilafranca i els pobles del voltant van sofrir un gran cop. El comunicat del possible tancament de la Marie Claire va suposar una gran muntanya per a la població i tota la comarca, portant a la gran majoria dels treballadors a un ERE d’Extinció, i a la resta a un ERTE temporal. A mitjan octubre, Jordi Casserras va ser designat administrador concursal, amb el paper de valorar la situació de l’empresa i buscar nous inversors per a proposar un pla de viabilitat de la Marie Claire. Aquesta és la primera entrevista en profunditat que ofereix.
Podries explicar-nos quina és la situació actual de l’empresa, de la Marie Claire?
La situació concursal de l’empresa en aquests moments és una fase prèvia. Ens trobem en la fase inicial, la fase de comunicació als productors. En aquesta fase s’ha d’elaborar un informe i fer un reflex de quin ha estat el motiu i la situació en què es troba concursalment aquesta empresa. A més, s’ha obert un període en què hi ha hagut una proposta de conveni per part de la pròpia concursada, un conveni que jo com a administrador concursal li he plantejat unes modificacions. Ara estem en un termini en què qualsevol creditor que, sòl o conjuntament, representi una cinquena part del passiu pot presentar convenis alternatius. I estem en aquest moment en què hi ha algun inversor que s’ha interessat a poder entrar en aquest exercici.
Avui dia, quants diners deu la Marie Claire? A qui i per què deu aquestes quantitats?
Això és una informació confidencial dintre del qual és el concurs. Per tant, no puc dir quin és l’import del passiu, ni tampoc quins són els creditors que estan afectats. No puc dir-ho per perquè la concursada ho ha manifestat a l’administrador del concurs.
Però el que hem fet des del despatx és comunicar-se amb cadascun dels creditors perquè ens confirmin que, efectivament, segons l’empresa, es deuen aquests diners. I ara estem en aquest procés de comunicació, tant per part d’empreses com per part de creditors. Per tant, la fotografia definitiva de quina serà la base del deute no serà un dels punts que tanqui l’informe provisional que ha de presentar l’administrador concursal.
“Hi ha un mercat en el qual la gent estem disposats a comprar un producte propi, o un producte fet a casa, un producte valencià, o un producte espanyol, abans de comprar un producte de la Xina. Per tant, com que hi ha gent que està disposada, penso que hi ha molt de recorregut per a la Marie Claire.”
Com a administrador concursal de la Marie Claire, quina és la viabilitat que li veus? Com es pot enfocar? Veus viable que es torne a revivar l’empresa? És difícil?
Aviam, jo estic convençut de la viabilitat de Marie Claire i així ho he manifestat en qüestionar el conveni marcat per l’empresa, és a dir, el fet que jo plantegi unes modificacions al conveni proposat per la pròpia concursada, no vol dir que Marie Claire no fos viable. Marie Claire és i ha de ser viable. Per què penso que ha de ser viable? Perquè és una empresa que pot tenir molta força com a marca, una cosa per a mi molt important, és que és una empresa que fabrica a València, que fabrica a casa. Els principals competidors de Marie Claire fabriquen a la Xina, i no pots comparar aquestes dues coses. Hi ha un mercat en el qual la gent estem disposats a comprar un producte propi, o d’un producte fet a casa, un producte valencià, o un producte espanyol, abans de compra un producte de la Xina. Per tant, com que hi ha gent que està disposada, penso que hi ha molt de recorregut per a la Marie Claire.
Llavors, Marie Claire té un històric, i té un històric d’endeutament, amb una estructura del passiu, que és realment complex. Per tant, qualsevol viabilitat de Marie Claire suposarà una reestructuració diferent d’aquest passiu. Si hi ha una reestructuració al passiu i entren diners frescos amb un inversor, penso que pot haver-hi, i crec que va a haver-hi, una viabilitat. De la mateixa manera en què s’està fent? No ho sé, però que ha d’haver-hi viabilitat, sí.
Jo personalment, en aquesta situació, el que faig sempre, és mantenir reunions amb els competidors del sector per veure, quin és el mercat, quina és la situació. I he de dir, en aquest sentit, molt optimistament, que els competidors reconeixen la qualitat del producte. Marie Claire té una veritat, que és el preu, que és el cost, perquè està fet a casa, però té una qualitat, llavors és el consumidor el que ha d’acabar triant.
“Marie Claire té sentit, té sentit si es fabrica a casa nostra, si es fabrica a Vilafranca, però perquè té sentit? Perquè té un valor diferencial a moltes altres empreses, és fet a casa nostra”
I en aquesta viabilitat que estem comentant, avui dia, si Marie Claire torna a reflotar, quin nombre de treballadors hauria de reincorporar-se?
El número exacte, evidentment, no el tinc. El que he dit sempre és que per poder donar viabilitat a Marie Claire s’ha de fer una reestructuració. Una reestructuració del passiu i una reestructuració de la massa laboral. Bé, aquesta ja s’ha fet. S’hi ha fet una important i brusca reestructuració amb un ERE d’Extinció. Ara queden en un ERTE temporal uns 80 treballadors, aproximadament. Però en una empresa com és Marie Claire, si no és el 100%, el 70% o 80% dels treballadors hauran de reincorporar-se per a portar endavant el projecte de viabilitat, perquè això no pot funcionar amb 20 treballadors.
Marie Claire té sentit, té sentit si es fabrica a casa nostra, si es fabrica a Vilafranca, però perquè té sentit? Perquè té un valor diferencial a moltes altres empreses, és fet a casa nostra.
Com s’ha arribat a la situació en què estem? Què és el que ha passat, que ha provocat que ara la Marie Claire estiga com estiga?
Bé, el que ha passat ara a l’estiu, de fet, és la conseqüència d’on ens trobem ara. Ells, l’empresa, a principis d’any, sabedors d’una situació complicada de tresoreria, van plantejar el que diem el triconcurs, una economicació prèvia per poder gestionar una negociació amb els productors. Consta que van estar fent un treball per negociar amb els productors i per trobar un inversor, però, transcorregut aquest termini, no va haver-hi cap inversor. Des d’un punt de vista estrictament legal, la primera opció que es planteja és la declaració del concurs. I aquest és el moment en què ens trobem, dins d’una declaració de concurs, en la qual ara s’ha de mirar quin estat causa la insolvència del concurs i fixar els passos a seguir.
Però Marie Claire és una empresa amb un històric que portava anys de dificultat. No és una cosa, diguem-ne, precipitada amb un ultimàtum. És una cosa que es porta arrossegant de fa anys.
“L’empresa va haver de parar màquines per tema de costos de producció, i si parem la producció, ens estem escanyant”
I què fa falta? Quin és el punt clau perquè la Marie Claire torne a reflotar?
És molt senzill, però no fàcil, és reestructurar el passiu. Amb el passiu que avui es té no donarà possibilitat a què un inversor s’atreveixi a assumir tota aquesta situació per a tirar endavant una empresa, ha d’haver-hi una reestructuració.
I, en segon lloc, necessitem un inversor que insereixi diners, diners frescos per donar activitat i donar immediata viabilitat a l’empresa. L’empresa va haver de parar màquines per tema de costos de producció, i si parem la producció, ens estem escanyant.
Amb la qual cosa, la clau és la restauració del passiu i la incorporació d’un nou inversor.
I quant temps creus que es pot tardar a trobar aquesta nova inversió o en començar a fer una bona reestructuració per poder tornar a posar en marxa l’empresa?
Des d’un punt de vista concursal, tenim els terminis bastant marcats. Si, el mes de novembre, o màxim, primera setmana de desembre, no apareix un inversor disposat a plantejar un conveni alternatiu, que té més termini, fins i tot, per poder-lo plantejar, aleshores, l’alternativa que farem és plantejar una venda de la unitat productiva. Venda productiva no vol dir venda de maquinària, vol dir crear un àmbit en la que s’adjudica i es fa una valoració de maquinària, treballadors, i de quins elements són essencials per donar-li viabilitat i, per tant, marca i recursos a l’empresa.
“Estic en contacte amb tres inversors molt interessats a poder incorporar-se d’alguna manera. Són gent amb voluntat de continuïtat, continuïtat de l’activitat i continuïtat amb treballadors”
Ara com ara es coneix algun inversor interessat?
Sí, no puc dir nom, però sí que estic en contacte amb tres inversors molt interessats a poder incorporar-se d’alguna manera. Són gent amb voluntat de continuïtat, continuïtat de l’activitat i continuïtat amb treballadors. Tenen diferents variables, en el nombre de treballadors o en la voluntat de continuar treballant diferents àrees. Totes les empreses treballen diferents aspectes, diferents productes, i, llavors, hi ha empreses que diuen que volen especialitzar-se només en una de les àries i no en totes. Això ja és una decisió de la proposta de l’inversor.
“Els treballadors en ERTE s’haurien d’incorporar el mes de gener”
Com a administrador concursal que coneix molt bé la situació actual, què diria als treballadors, tant als que estan a ERTE com els que s’han incorporat ara per a la campanya de Nadal?
Bé, jo els diré el que he dit des del primer dia. Jo tinc esperança. Els treballadors en ERTE s’haurien d’incorporar el mes de gener. Per tant, estic treballant perquè aquests treballadors que estan en ERTE realment es puguin incorporar en aquestes dates. Per què? Perquè tinc propostes i negociacions de gent que s’està interessada a donar continuïtat a l’empresa. Hem de veure de quina manera, amb quina base, i com encaixa, però no és una situació, com algunes que hem tingut en altres concursos, que ningú està interessat a continuar. Per tant, jo penso que si no el 100% dels treballadors, bona part d’aquests treballadors han de poder-se reincorporar al gener.
“L’alcaldessa va ser la primera que es va posar en contacte amb mi i la que va mostrar el seu interés en què li assabentés la situació. Però no només això, vaig tenir una reunió amb ella a l’Ajuntament i va manifestar la seva predisposició a ajudar, dintre de les seves possibilitats, en allò que fos necessari”
En cas que puga fer alguna cosa, l’Administració Pública, què pot fer per donar suport a l’empresa? De quina manera pot ajudar?
Aviam, jo el que sí que vull és subratllar com a principal administració pública a l’Ajuntament de Vilafranca. L’alcaldessa va ser la primera que es va posar en contacte amb mi i la que va mostrar al seu interés en què li assabentés la situació. Però no només això, vaig tenir una reunió amb ella a l’Ajuntament i va manifestar la seva predisposició a ajudar, dintre de les seves possibilitats, en allò que fos necessari. De fet, jo no li vaig poder concretar què era el que necessitava de l’Ajuntament, perquè no era el moment i no tenia la proposta en concret, però sí que vull subratllar l’interès i la disponibilitat de l’administració.
També, hem trobat a l’administració autonòmica interessant-se pel futur dels treballadors, per com pot afectar que el concurs provoque que no es continuï amb l’activitat i que, per tant, el 100% dels treballadors haguessin de passar a una extinció. També, per part de la conselleria de València s’han posat en contacte amb mi, interessant-se i demostrant-se prou preocupats pel futur dels treballadors.
O siga, aquí pots afirmar que per part de l’administració pública hi ha interés. Es mostren oberts a ajudar en el que puguen, no?
Sí, les administracions públiques que s’han posat en contacte amb mi, que en altres concursos no m’ha succeït, les he vist amb voluntat de voler ajudar i col·laborar.
I, en aquest sentit també, l’Institut Valencià de Finances, que és un crèdit important, però que també ha manifestat la seva predisposició per poder parlar, dialogar i trobar un encaix que doni viabilitat a la Marie Claire.
“Vaig anar a veure els treballadors i a què ells mateixos m’expliquessin com ho han viscut i què han viscut, perquè és una realitat que a vegades no és la mateixa la que cadascú t’explica”
Ara, anava a preguntar-te també, això, si havies estat alguna vegada a Vilafranca per reunir-te amb l’Ajuntament, amb l’alcaldessa o amb el comité d’empresa.
És el primer que vaig fer, perquè penso que és el primer que s’ha de fer. De seguida, o pràcticament al cap dels dies que vaig rebre el nomenament per part del jutjat mercantil número 1 de Castelló vaig anar on havia d’anar, que era a la fàbrica. Vaig anar a veure els treballadors i que ells mateixos m’expliquessin com ho han viscut i què han viscut, perquè és una realitat que a vegades no és la mateixa la que cadascú t’explica. I després, també, com bé he comentat em vaig reunir amb l’alcaldessa, lògicament.
“És una empresa que per trobar-se en un lloc, en una comarca, que és més complexa i més difícil les administracions públiques han tingut aquest interès a protegir-la d’alguna manera”
L’empresa Marie Claire ha rebut diners públics? Ara com ara està rebent diners públics?
No, avui dia no ha rebut diners públics. El suport de l’IVF no és ben bé públic, però sí que ha tingut suport d’aquest. No només de l’actual IVF, sinó que l’anterior també havia donat suport a Marie Claire. És una empresa que per trobar-se en un lloc, en una comarca que és més complexa i més difícil les administracions públiques han tingut aquest interès a protegir-la d’alguna manera, i potenciar també els treballadors.
S’apropa la campanya de Nadal. Sabem que ja s’han reincorporat alguns treballadors. Com s’està encarant aquesta campanya de Nadal? És una possibilitat, també, per a fer veure als treballadors que no està tot perdut?
Aviam, és que perdut no hi ha res. La dificultat, que ens trobarem, i em sap greu, però és així, és que no podrem servir tot el que demanden. Però és un aspecte que està dient molt a favor del que és Marie Claire. És a dir, els clients demanen producte, això no ens preocupa. El problema ve quan per un tema de costos es para la producció. Aquí ens trobem en el fet que falta producte, front tota la demanda que hi ha.
