Marfull-Agró protesta contra les tales de pins a Vistabella

283

Nota de premsa de Marfull-Acció Ecologista Agró

Aquest divendres, 20 de novembre, Marfull-Acció Ecologista Agró ha protagonitzat una protesta davant la Conselleria de Transició Ecològica contra les tales realitzades en la Muntanya d’Utilitat Pública (MUP) Bovalar-Savinar de Vistabella del Maestrat (L’Alcalatén, Castelló). Estes injustificades tales s’han executat dins de l’àrea del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural de Penyagolosa i en terrenys de la Xarxa Natura 2000, declarats com a Lloc d’Interés Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i emparats per la Directiva d’Hàbitats.

Després de les denúncies d’entitats conservacionistes i d’experts en ecologia i també de veïns i del mateix Ajuntament de Vistabella del Maestrat, propietari del bosc agredit, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha paralitzat temporalment estes absurdes tales, decisió que aplaudim des d’Acció Ecologista-Agró.

Tanmateix, des de la Comissió Forestal d’AE-Agró exigim a la consellera responsable de l’àrea de Medi Ambient, Mireia Mollà, que mantinga paralitzades estes tales fins que s’investigue a fons i es verifiquen les denúncies efectuades d’incompliments del projecte i danys ambientals, els quals es podrien multiplicar de manera brutal si continuen estes desmesurades tales sense cap sentit ni justificació.

Cal considerar que encara no s’ha executat ni la desena part del projecte i ja s’han tallat centenars d’arbres sans, de gran valor, mots d’ells de més de 40 centímetres de diàmetre, arribant a superar alguns el metre, i que podien arribar a tindre entre 50 i 100 anys o més.

Membres de la Comissió Forestal d’AE-Agró, acompanyats per experts en fauna i flora, han pogut comprovar els danys sobre el terreny recentment i l’alt valor ecològic dels boscos que es veuen amenaçats per la continuació d’este projecte. De fet, AE-Agró està estudiant emprendre accions legals contra els responsables, si no ho fa la mateixa Conselleria, i fins i tot elevar una denúncia a Europa per mal ús de fons públics europeus, en principi adreçats a medi ambient, però que s’han invertit per a danyar greument un ecosistema emparat per Lleis comunitàries.

A més a més de constatar els danys i els incompliments del projecte, des de la Comissió Forestal d’AE-Agró considerem que la Conselleria hauria d’investigar els responsables d’esta agressió ambiental i sancionar-los com corresponga. Es dóna el cas que el director facultatiu del projecte i persona que supervisa la seua execució és l’enginyer forestal Jorge Traver, que té un llarg historial d’intervencions poc respectuoses amb el medi ambient i que ha sigut denunciat per actuacions contra la fauna i per accions temeràries.

Durant l’acció de protesta d’aquest matí, realitzada pels companys de Marfull-AE Agró, la Comissió Forestal de la nostra associació ha entregat en la Conselleria una carta en la qual se sol·licita una entrevista amb Mireia Mollà i amb el Director General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, Benjamín Pérez. En esta carta, evidentment,es demana una revisió en profunditat d’este projecte de “millora” que ha originat estos lamentables efectes.

El projecte en qüestió suposa dedicar més d’1.200.000 euros a actuacions la majoria de les quals són innecessàries i molt discutibles i, en tot cas, amb greus danys ambientals, almenys en la intensitat i extensió que es pretén. Sobretot perquè es volen tallar més de 60.000 pins negrals (Pinus nigra), adults i sans en la seua major part, i extraure 50 tones provinents de podes, de molt discutible necessitat, de carrasques (Quercus ilex).

Les actuacions previstes són contradictòries i incoherents amb un projecte que pretén actuar sobre un bosc de pins que està emparat per diferents figures de protecció pel seu elevat valor ecològic, constituint ja una formació vegetal madura, molt enriquida amb carrasques i diferents espècies d’arbres de fulla ampla i caducifòlies com el roure (Quercus faginea), l’aurò (Acer opalus) o la servera (Sorbus domestica).

A més a més, en este bosc trobem grans arbustos, acompanyants característics de les rouredes, les quals de manera espontània i gratuïta estan regenerant-se, ja que originàriament la zona era una forest de roures i carrasques. Este bosc és hàbitat, refugi i zona de reproducció d’àguiles i altres grans rapinyaires. També s’ha localitzat recentment en ell al picot negre (Dryocopus martius), una au de gran valor i força escassa al nostre territori. Malauradament, els arbres on va ser fotografiada i filmada esta espècie ja no existixen, perquè han sigut talats.

Si realment es vol conservar i millorar este bosc, cosa que no és prioritària ni urgent, perquè ja està regenerant-se ell mateix, el més assenyat és limitar molt les tales. Concretament, als mínims indispensables per a afavorir la maduresa i la diversitat del conjunt i, en tot cas, no alterar el procés natural d’evolució, que ja s’està donant. I per a això cal actuar de manera molt acurada, selectiva i amb la mínima maquinària possible.

I, per descomptat, amb el màxim respecte a la vegetació, incloent-hi l’arbustiva; al sòl fèrtil, que ja ha estat desprotegit i alterat per les actuacions; i a la fauna, que es veu molt perjudicada per les tales, tant pels arrossegaments d’arbres com pels sorolls i tots els treballs associats, que també tenen altres impactes ecològics i paisatgístics.

Ja que la finalitat d’este projecte és de millora ecològica, només es pot admetre si es reorienten les actuacions previstes per a ajustar-se a esta finalitat i es reduïx dràsticament la fusta a extraure. De fet, la fusta a extraure mai hauria de ser un objectiu important en este projecte, que no és d’explotació sinó de millora ecològica i optimització de les funcions ambientals essencials del bosc, segons consta al principi del document justificatiu d’esta actuació.

Si el projecte no es revisa a fons i es reorienta en este sentit, es convertirà en un lamentable malbaratament de diners públics, inexplicable i de greus impactes ambientals. Només beneficiarà a l’empresa de Múrcia adjudicatària de les obres i que ja ha subcontractat a una altra. L’única explicació a este desficaci, promogut per la mateixa Conselleria, és un negoci de tala de fusta, amagat sota un projecte

de millora d’un bosc que ja es troba en bones condicions i altament protegit (sobre el paper).

Per això, demanem que s’investigue si hi ha hagut pagament de comissions per part d’intermediaris entre les empreses beneficiàries i la Conselleria, ja que l’actuació no benefica a ningú més, sinó que perjudica el bosc i els valors que teòricament es volen conservar i millorar. Per a millorar no cal destruir. STOP tales absurdes a Penyagolosa!!!