El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent; la degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Rosa Agost; el vicerector de Cultura, Extensió Universitària, Wences Rambla; el catedràtic d’Història Antiga, Juanjo Ferrer, i l’autor de l’obra, Santiago Rebollida, han inaugurat l’escultura «Cérvola ferida», commemorativa del centenari del descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta i Morella la Vella (1917-2017) situada en el vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. L’acte ha comptat també amb la presència del cap del Servei Territorial de Cultura, Josep Cristià Linares; la diputada provincial per Ciudadanos, Cristina Fernández, i José Mª Arquimbau, president d’AlumniSAUJI.
En el torn d’intervencions, Juanjo Ferrer ha comentat que «estava sincerament emocionat» perquè l’escultura serviria per valorar el que tenim a la província i deixar «una empremta del que suposen les pintures rupestres». A continuació, Santiago Rebollida, ha comentat que l’abric on es van trobar les pintures representa «l’inici de l’art i la cultura» a la nostra província i ha reivindicat la importància dels espais culturals, de l’antiguitat o de l’actualitat, com les escoles o les galeries d’art. Després, Wences Rambla ha parlat sobre la intencionalitat estètica dels antics pobladors i sobre la «modernitat» que mostra l’art rupestre.
La degana de la FCHS, Rosa Agost, ha iniciat la seua intervenció amb una reflexió sobre la possibilitat que les pintures hagueren estat realitzades per dones, perquè «encara que només volien el més imprescindible per a viure, l’art i les humanitats també ho són». Agost ha recordat la catedràtica de Prehistòria de l’UJI, Carme Olària, ja jubilada, i ha explicat que «l’escultura s’ha situat en el lloc més lluminós del vestíbul, encara que va nàixer en una cova fosca, per donar la benvinguda a la facultat i a la universitat».
El rector de l’UJI, Vicent Climent, ha mostrat la seua satisfacció per poder inaugurar aquesta obra i ha destacat «el simbolisme que siga una femella amb tot el que està passant». Climent ha comentat que l’escultura «fa del nostre campus un espai més acollidor i més il·lustratiu, el fa més espai de coneixement, més abric on poder sobreviure de les certeses del coneixement crític i de la llibertat que només la saviesa ens proporciona». I que la seua creació amb diverses matèries, provinents de llocs igualment diversos i que han tingut diferents funcions mostra «la necessitat d’una societat on es puguen integrar tot tipus de pensaments».
Per últim, ha donat les gràcies a l’artista per «l’originalitat de l’obra, però sobretot gràcies per haver confeccionat un discurs artístic amb ella que harmonitza plenament amb l’esperit de la comunitat universitària que aplega la Universitat Jaume I, la qual, alhora que se sent fortament arrelada a la cultura pròpia del territori, participa plenament dels valors humanistes universals que cada dia l’obren al món sencer».
La cérvola que ha inspirat aquesta obra, pintada a la paret de la Cova dels Cavalls, representa un animal que fuig, ferit per una humanitat que en els primers estadis de la seua història transformava el seu entorn sota l’imperi de la supervivència. En la seua realització s’han usat més de 30 matèries diferents, des de la pedra de riu, fins a la fusta d’ametller, passant pel ciment, el ferro o el marbre, entre altres. Els materials que donen forma a aquesta escultura han estat, a més a més, recuperats de diferents indrets del territori castellonenc, de zones rurals i d’espais urbans, indrets entre els quals hi ha també, el campus universitari.
Centenari del descobriment
Els esdeveniments de l’efemèride es remunten a 1917, quan Albert Roda Segarra, un pastor de Tírig (Alt Maestrat), va descobrir aquestes mostres pictòriques, una sèrie de taques i de figures rogenques que va interpretar com a animals i, més concretament, com a cavalls. Precisament, aquest abric seria conegut a posteriori com la Cova dels Cavalls, apel·latiu que l’ha fet mundialment famós, encara que realment es tractava de figures de cérvols. Van seguir sengles troballes a la Cova de la Saltadora, al terme del municipi de les Coves de Vinromà, i també a la Cova del Mas d’en Josep i la Cova del Civil, a Tírig, totes emplaçades al barranc de la Valltorta.
Amb l’adveniment de la Transició i de la Democràcia, els estudis científics van adquirir un paper primordial en la difusió i en la investigació sobre abrics i conjunts pictòrics específics, la qual cosa va accelerar la publicació de nombrosos articles, tesis doctorals, butlletins i publicacions monogràfiques, que van suposar una fita en l’arqueologia i en la pintura rupestre valenciana, fins a arribar als nostres dies, on el paper de les universitats públiques ha exercit una força motriu clau.
La consideració de l’art rupestre com a Bé d’Interès Cultural (BIC) i la declaració de les pintures rupestres de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, ha comportat una gran responsabilitat per a les administracions educatives i culturals. Una d’aquestes fites és el disseny d’estratègies orientades al coneixement, la difusió i la valoració d’aquest conjunt patrimonial per part de la ciutadania. L’actual parc acull un territori de 82 km2 dels termes municipals d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, les Coves de Vinromà, Morella, Tírig i Vilar de Canes, amb un valuós patrimoni cultural que va més enllà del mateix art rupestre, amb castells, masades fortificades i un nombrós patrimoni etnogràfic relacionat amb les construccions de pedra seca, encara que el veritable valor del parc resideix en el centenar d’estacions amb art rupestre: gravats paleolítics, pintures d’estil llevantí i esquemàtic.
La Generalitat Valenciana, a través de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló ha fet una aposta de futur per a dignificar aquesta mostra de patrimoni cultural únic, per això l’any 2017 estigué replet de celebracions, com el Congrés celebrat a l’UJI «100 anys d’Art rupestre a Castelló. La Valltorta-Morella la Vella». Arran d’aleshores, la Generalitat Valenciana ha marcat altres metes importants i rellevants per a l’art rupestre valencià a les nostres comarques, per això es commemora el XX aniversari de la Declaració com a Patrimoni de la Humanitat.
