Nota de premsa de la Generalitat Valenciana
– Les dades de mobilitat analitzades per la Generalitat destaquen l’èxit de la campanya ‘Queda’t a casa’
-Les mesures de protecció han evitat fins a finals d’abril 400.000 contagis i 42.000 morts, segons l’estudi Data Science for COVID-19 Comunitat Valenciana
– L’estudi evidencia que els valencians i valencianes es mouen entorn d’espais geogràfics formats per departaments de salut o agrupacions de diversos d’ells
– La directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques, Ana Berenguer, subratlla que les xifres “avalen l’extraordinari comportament de la ciutadania”
L’anàlisi de mobilitat de la xarxa de telefonia mòbil promogut per la Generalitat, elaborat entre el 16 de març i el 27 d’abril, confirma que el 92% de la població va romandre en la seva àrea de residència en els dies no laborables, mentre que el el 88% ho va fer en els dies laborables.
L’estudi descriu el comportament dels diferents departaments de salut, entre els quals destaquen Dénia i la Vila Joiosa, en què un 95% i un 93,1% de la seva població, respectivament, ha romàs en la seva àrea de residència en dies laborables .
La directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat, Anna Berenguer, considera que les xifres confirmen que la campanya ‘Queda’t a casa’ “ha estat un èxit rotund i destaca el compromís dels valencians i valencianes a l’hora de complir amb les mesures de confinament “.
L’eficàcia de les mesures de reducció de la mobilitat és una de les principals conclusions de l’estudi de el grup de treball Data Science for COVID-19, l’objectiu és l’aplicació de tècniques d’intel·ligència artificial (IA) i anàlisi de dades per ajudar en la presa de decisions públiques en el context de la pandèmia de l’coronavirus. El treball dirigit per la comissionada de la Generalitat per l’Estratègia Velenciana d’IA, Núria Oliver, i elaborat en el marc de la col·laboració establerta amb la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial de la Vicepresidència Tercera de Govern i Ministeri d’Afers Econòmics i transformació Digital i l’Institut Nacional d’Estadística.
L’aplicació i compliment de les mesures de confinament ha evitat 400.000 casos de contagi i uns 42.000 morts, segons l’estimació ajustada als canvis de mobilitat a la Comunitat Valenciana, en lloc dels 12.834 casos positius i les 1.279 persones mortes (a la data de realització de la feina), respectivament.
Aquesta estimació s’obté mitjançant un model epidemiològic que reflecteix l’impacte de les mesures de confinament. El grup responsable d’aquest treball, dins el Comissionat per a IA, està format per experts i expertes voluntaris de la Universitat Jaume I, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat d’Alacant, la Universitat CEU cardenal Herrera, i la fundació pública de recerca sanitària FISABIO.
Departaments de salut
L’informe també mostra com la mobilitat dels valencians i valencianes es concentra en ‘clústers’ geogràfics que, en ocasions, són departaments de salut (com és el cas de Vinaròs o Requena) i en altres agrupa diversos departaments, com la zona de Torrevella i Oriola, Gandia i Dénia, o les àrees metropolitanes de València, Alacant i Castelló.
“El model de desescalada ha de garantir la protecció de la població basant-se en una detecció primerenca que permeti prendre decisions granulars per aïllar els focus, minimitzant a el mateix temps l’impacte de les mesures en l’activitat econòmica i social”, ha precisat Berenguer.
El treball descriu, a partir de dades prèvies a la crisi COVID-19, que hi ha departaments de salut, com, per exemple, els de Vinaròs i Requena, en què la mobilitat pràcticament es limita a la circulació interna dins d’aquest àmbit geogràfic .
D’altra banda, hi ha departaments estretament connectats entre si i sensiblement menys amb altres àrees. Aquests departaments formen nodes, des d’un punt de vista de la mobilitat, com l’integrat per Torrevella i Oriola.
També és el cas de l’àrea metropolitana de València, amb un flux intern de 357.329 persones i de què únicament surten i entren 10.004 persones a el dia. El node de Castelló té un flux intern de 96.620 i un flux extern de 1.082.
Una cosa similar es dóna a Alacant, on els departaments de l’Hospital General i Sant Joan tenen un flux intern de 99.562 persones i, en canvi, entren i surten tot just 7.774.
“Les dades demostren que la mobilitat està molt continguda si prenem com a referència els departaments de salut i que, per tant, és aquesta divisió la que té més sentit no només per qüestions de gestió sanitària, sinó de context socioeconòmic”, ha assenyalat Berenguer.
