-Comunicat de la Universitat de València-
Els investigadors de la Universitat de València Valentín Villaverde i Ernestina Badal, del Departament de Prehistòria i Arqueologia, Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia, de l’Institut de Ciències dels Materials, i Esther López-Montalvo, investigadora del laboratori TRACES-UMR 5680 del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), han presentat la primera caracterització de pigments negres utilitzats als refugis de la cova Remigia a la Valltorta-Gassulla, entre l’Alt Maestrat i la Plana (Castelló). L’objectiu del treball ha estat identificar la matèria primera dels pigments negres, les tècniques utilitzades per a preparar-los i poder fer una aproximació a les pautes culturals associades a l’ús dels pigments.
L’art rupestre llevantí constitueix una manifestació gràfica única en el marc prehistòric recent europeu i atresora un gran potencial d’informació sobre les societats autores de les pintures. Descobert als principis del segle XX, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998, i es caracteritza principalment perquè es troba en refugis de pedra a l’aire lliure, les figures humanes tenen un paper predominant en les escenes que retraten activitats econòmiques i socials i destaquen, en gran mesura, l’ús de pigments vermells. Però l’autoria i la datació d’aquesta forma d’art de l’interior de la conca mediterrània a hores d’ara encara és objecte de debat.
La major part de les representacions en l’art llevantí empren com a pigment el color vermell, procedent de l’òxid de ferro. No obstant això, també s’han emprat ocasionalment altres colors com el blanc i el negre. Els pigments vermells estan presents al llarg del temps històric i són imperants en tot el territori d’art rupestre llevantí. Els pigments blancs no s’han utilitzat amb molta freqüència, i a la Valltorta-Gassulla apareixen com a complements al color vermell per a ressaltar les figures, reompliments interiors o com a adorns.
Els pigments negres són menys comuns que els vermells, però, en contrast amb els blancs, el seu ús no es limita a algunes seqüències temporals o a zones geogràfiques determinades. En l’àrea de la Valltorta-Gassulla, una de les més importants pel que fa a la quantitat i qualitat d’abrics pintats, eren poques les representacions de color negre conegudes. En aquest treball es donen a conèixer un nou grup de figures en negre, la identificació de la qual havia passat inadvertida en anteriors investigacions. Clodoaldo Roldán explica que “fins ara aquests pigments s’associaven a l’ús de components minerals com els òxids de manganès, però aquest treball ha permet identificar per primera vegada l’ús de matèria vegetal carbonitzada en l’elaboració de pigments negres de les pintures llevantines del nucli Valltorta-Gassulla.”
Probablement, són aquests pigments negres a base de carboni els més emprats en la història de la humanitat perquè es poden utilitzar directament, sense preparació, com els de carbó (carbó vegetal) o de grafit (carbó mineral).
“El gran nombre de figures pintades amb pigments negres, que s’utilitzaven indistintament per a dibuixar figures humanes i animals, i les transformacions posteriors a les quals han estat sotmeses les representacions, com ara una repintada o l’addicció de nous elements al dibuix — cosa que indica una reapropiació gràfica i narrativa– fan de la cova Remigia un lloc excepcional d’estudi”, declara Valentín Villaverde
En l’article publicat en la revista Journal of Archaeological Science, els investigadors presenten els nous descobriments tècnics relatius a la manera de preparar i utilitzar els pigments negres en les pintures llevantines. El fet d’identificar pigments negres a base de carboni apunta la possibilitat de fer una datació per carboni 14, cosa que representa un pas important per a resoldre la controvèrsia cronològica que ha planat sobre aquestes pintures prehistòriques des que es van descobrir.
Per a l’estudi de la composició elemental dels pigments negres, s’han utilitzat dos tipus d’anàlisis. Per una banda, la fluorescència de raigs X dispersiva en energia (EDXRF), una anàlisi no destructiva feta al lloc mateix, amb la finalitat de preservar la integritat de les pintures. I, per una altra, la microscòpia electrònica, una anàlisi al laboratori amb micromostres d’un conjunt limitat de figures negres. Aquestes tècniques s’aplicaren a 34 punts de pigment negre i 18 punts de la superfície sense pigmentació negra. Els punts estudiats formen part d’un total de 25 motius pictòrics entre els quals hi ha 15 figures humanes, 6 animals, 1 pista d’animals i 3 motius no definits. Alguns dels motius negres descrits han estat sotmesos a processos de transformació com la repintada total o parcial, amb color vermell, processos que no sols han modificat la forma original de les figures, sinó que, amb l’addició de nous elements gràfics, també han donat lloc a una nova interpretació de la narració.
Aquesta investigació s’emmarca en el projecte PROMETEO i PROMETEO II, finançats per la Generalitat Valenciana i dirigits per Valentín Villaverde, i compta amb fons europeus del programa Marie Curie Actions del 7è Programa Marc del European Research Council. El Servei de Patrimoni Cultural de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport han facilitat aquestes investigacions, que han donat lloc a aquestes importants descobertes.
L’art rupestre llevantí constitueix una manifestació gràfica única en el marc prehistòric recent europeu i atresora un gran potencial d’informació sobre les societats autores de les pintures. Descobert als principis del segle XX, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998, i es caracteritza principalment perquè es troba en refugis de pedra a l’aire lliure, les figures humanes tenen un paper predominant en les escenes que retraten activitats econòmiques i socials i destaquen, en gran mesura, l’ús de pigments vermells. Però l’autoria i la datació d’aquesta forma d’art de l’interior de la conca mediterrània a hores d’ara encara és objecte de debat.
La major part de les representacions en l’art llevantí empren com a pigment el color vermell, procedent de l’òxid de ferro. No obstant això, també s’han emprat ocasionalment altres colors com el blanc i el negre. Els pigments vermells estan presents al llarg del temps històric i són imperants en tot el territori d’art rupestre llevantí. Els pigments blancs no s’han utilitzat amb molta freqüència, i a la Valltorta-Gassulla apareixen com a complements al color vermell per a ressaltar les figures, reompliments interiors o com a adorns.
Els pigments negres són menys comuns que els vermells, però, en contrast amb els blancs, el seu ús no es limita a algunes seqüències temporals o a zones geogràfiques determinades. En l’àrea de la Valltorta-Gassulla, una de les més importants pel que fa a la quantitat i qualitat d’abrics pintats, eren poques les representacions de color negre conegudes. En aquest treball es donen a conèixer un nou grup de figures en negre, la identificació de la qual havia passat inadvertida en anteriors investigacions. Clodoaldo Roldán explica que “fins ara aquests pigments s’associaven a l’ús de components minerals com els òxids de manganès, però aquest treball ha permet identificar per primera vegada l’ús de matèria vegetal carbonitzada en l’elaboració de pigments negres de les pintures llevantines del nucli Valltorta-Gassulla.”
Probablement, són aquests pigments negres a base de carboni els més emprats en la història de la humanitat perquè es poden utilitzar directament, sense preparació, com els de carbó (carbó vegetal) o de grafit (carbó mineral).
“El gran nombre de figures pintades amb pigments negres, que s’utilitzaven indistintament per a dibuixar figures humanes i animals, i les transformacions posteriors a les quals han estat sotmeses les representacions, com ara una repintada o l’addicció de nous elements al dibuix — cosa que indica una reapropiació gràfica i narrativa– fan de la cova Remigia un lloc excepcional d’estudi”, declara Valentín Villaverde
En l’article publicat en la revista Journal of Archaeological Science, els investigadors presenten els nous descobriments tècnics relatius a la manera de preparar i utilitzar els pigments negres en les pintures llevantines. El fet d’identificar pigments negres a base de carboni apunta la possibilitat de fer una datació per carboni 14, cosa que representa un pas important per a resoldre la controvèrsia cronològica que ha planat sobre aquestes pintures prehistòriques des que es van descobrir.
Per a l’estudi de la composició elemental dels pigments negres, s’han utilitzat dos tipus d’anàlisis. Per una banda, la fluorescència de raigs X dispersiva en energia (EDXRF), una anàlisi no destructiva feta al lloc mateix, amb la finalitat de preservar la integritat de les pintures. I, per una altra, la microscòpia electrònica, una anàlisi al laboratori amb micromostres d’un conjunt limitat de figures negres. Aquestes tècniques s’aplicaren a 34 punts de pigment negre i 18 punts de la superfície sense pigmentació negra. Els punts estudiats formen part d’un total de 25 motius pictòrics entre els quals hi ha 15 figures humanes, 6 animals, 1 pista d’animals i 3 motius no definits. Alguns dels motius negres descrits han estat sotmesos a processos de transformació com la repintada total o parcial, amb color vermell, processos que no sols han modificat la forma original de les figures, sinó que, amb l’addició de nous elements gràfics, també han donat lloc a una nova interpretació de la narració.
Aquesta investigació s’emmarca en el projecte PROMETEO i PROMETEO II, finançats per la Generalitat Valenciana i dirigits per Valentín Villaverde, i compta amb fons europeus del programa Marie Curie Actions del 7è Programa Marc del European Research Council. El Servei de Patrimoni Cultural de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport han facilitat aquestes investigacions, que han donat lloc a aquestes importants descobertes.
