- Sant Mateu va acollir la cita, on es van presentar 23 projectes vinculats a dos programes llançats per la Universitat Jaume I
El dinamisme existent en la societat rural és una mostra de la vitalitat del territori. Aquesta és una de les conclusions que s’ha extret de les II Jornades d’Acció Rural que s’han celebrat al Palau del Marqués de Villores de la localitat de Sant Mateu, organitzades pel Programa d’Extensió Universitària de l’UJI (PEU-UJI) i per l’Aula de la Nova Ruralitat de l’UJI-Diputació de Castelló. El debat i la reflexió sobre els diferents projectes sorgits al medi rural ha sigut el fil conductor d’una trobada que ha servit per a generar eixa connexió entre els col·lectius i les persones responsables del conjunt dels projectes.
En total han sigut 23 els projectes i iniciatives que s’han presentat, els quals treballen la problemàtica del món rural des de diverses perspectives, com són la cultura, la medicina, el patrimoni, el medi ambient o la economia social, però que tenen una característica comuna com és la de ser rurals i el d’estar oberts a la col·laboració. A més, una bona part d’elles formen part del programa d’acompanyament del PEU. Les jornades han sigut inaugurades per la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, qui ha posat en valor «la importància del Programa d’Extensió Universitària a l’hora de connectar el territori amb el món acadèmic», al temps que ha destacat «l’efecte multiplicador» que tenen aquestes jornades gràcies «a les sinergies i la col·laboració que es crea entre els col·lectius participants». En aquest sentit, la vicerectora ha volgut destacar «la capacitat de les persones que treballen la cultura i el patrimoni en el medi rural, que no està buit sinó que està ple de persones que treballen des de les emocions que es transformen en propostes per al territori».
Alguns dels projectes que han participat en la trobada són AVAN Espais Rurals de Recerca Contemporània, Mobilització del Coneixement/Xarxa Experta, Museu Pedagògic, Acompanyament del PEU, Nova Ruralitat, Erasmus Plus Surf i Alifara de salut comunitària. A més, s’han presentat diferents iniciatives que estan portant a terme diferents col·lectius a través del projecte d’acompanyament del PEU, que treballen en el patrimoni i la cultura com a factors de dinamització de la població, com per exemple Escoles de Masos de Castelló, PlanaLab_Patrimoni, la Trobada de Pobles del Parc Natural Serra d’Espada, les Campanes de Penyagolosa, Crea Palancia, el FAVA 365 de Vilanova d’Alcolea, el projecte sobre l’espardenya de Villores o el projecte patrimonial de la Mancomunitat de Penyagolosa.
Al mateix temps, les jornades han donat visibilitat a estudis realitzats sobre la realitat socioeconòmica al medi rural des de diferents perspectives, com són el de la «Bretxa Digital al Rural» (Xarxa Experta), la digitalització des d’una perspectiva comunitària (CDR-Alt Maestrat, «Les practiques no mercantils al rural» (Aula Nova Ruralitat) o «Xarxa de suport als benerficiaris leader» (GAL Maestrat-Plana Alta).
En aquest sentit, el coordinador del Servei d’Activitats Socioculturals (SASC) de l’UJI, Albert López, ha explicat, en referència a les jornades, que «quan el PEU deixa de parlar i són els projectes els que ho fan, és que les coses funcionen». Al mateix temps, López assegura que «el treball que es realitza des de la universitat no tindria sentit si no hi haguera un territori viu». El coordinador del SASC també ha destacat que «les jornades han servit per a posar en valor el concepte de mobilització del coneixement, una ferramenta que afavoreix l’intercanvi de pràctiques i la difusió d’experiències entre el món rural i el món acadèmic des de l’horitzontalitat a través del diàleg».
Per la seua banda, el director de l’Aula de la Nova Ruralitat de l’UJI, Xavi Ginés, entén que «les 23 propostes presentades a les Jornades d’Acció Rural, són una mostra palmària de la vitalitat del nostre medi rural». Un dels punts que ha destacat Ginés és que «totes elles estan vinculades a l’UJI, la qual cosa reflecteix la implicació de la Universitat Jaume I amb el territori». En aquest sentit, el professor del Departament de Filosofia i Sociologia, explica que «la major part de les pràctiques sorgeixen arran de demandes de la població local, organitzada entorn a grups de treball en matèries com la cultura, el patrimoni i el medi ambient, i el que és més important, és que se centren sobretot en els processos». Per a Ginés, l’element que queda reforçat després de la realització de les jornades és l’estructura comunitària i la xarxa sobre la que s’han estructurat els projectes. Així, «teixir xarxa i fer comunitat són essencials en el projecte del PEU i de l’Aula de la Nova Ruralitat i amb les jornades s’ha aconseguit», conclou.
La trobada també ha comptat amb la participació d’Antonio Javier González de la Universitat de Cadis que ha realitzat una conferència sobre «Cultura, patrimoni i creació: el seu rastre en els Grups d’Acció Local de la província de Castelló», en la qual ha presentat un estudi sobre els projectes vinculats a l’activitat d’aquests col·lectius.
La primera edició d’Acció Rural va tenir lloc en Mar de Fulles (Alfondeguilla) i en aquesta trobada es van presentar diferents iniciatives i projectes amb l’objectiu de trobar estratègies d’acomodació de la població en el medi rural.
