-Un estudi comparatiu determina els aspectes dels “peirons” en terres aragoneses i castellonenques.
Els “peirons” o creus de terme eren comuns a Terol i Castelló. De fet “hi ha un peiró a Miravete de la Sierra -Maestrazgo turolense- que és semblant al Peiró de Santa Llúcia de Morella”. Així ho han assenyalat Francisco Medina, autor del Llibre “Els Peirons a la batllia de Morella” i Ana Cañizares, restauradora de la Fundación Blasco de Alagón. Tots dos han participat en les jornades “Rescatant el Maestrat”, una iniciativa de la comarca de Terol per donar a conèixer el patrimoni més desconegut d’aquest territori de muntanya.
“Són momuments que estaven als camins perquè els viatgers s’encomaren a Déu abans d’eixir de viatge”, segons ha explicat Francisco Medina. Es componien de “la graderia, la Mola o base de la creu, la canya, el capitell i la creu on estava la part ornamental i on l’artista s’explaiava”. Eren un indicatiu de la cruïlla de camins. Estan datats des del segle XV fins al XXI. “Els de la XV i XVI tenen una llaura tan bona com l’orfebreria”, segons destaquen els especialistes ”
Les comparatives realitzades assenyalen que “els tallers de Castelló compartien treballs amb els de Terol. Fins i tot compartien artistes”, asseguren els estudiosos.
“El Peiró de Miravete de la Serra era semblant al de Santa Llúcia de Morella i els de la capella del Salvador de Bordón guarden similituds amb les creus de la Mata” segons han relatat els dos.
La restauradora Ana Cañizares ha incidit que “portem 15 anys restaurant aquests monuments”.
I és que hi va haver una època en què “els artistes es contractaven per la seva fama i la seva qualitat artística. La creu de Miravete de la Serra l’atribuïm a Antonio Sancho. Era un artista afincat a Morella que té les millors creus de la segona meitat del segle XV. Va realitzar creus com la de Santa Llúcia de Morella o la de Brusca d’Catí. Són creus extraordinàries. A Miravete vam veure clarament que es tractava d’aquest autor “. No són les úniques similituds trobades. “Els capitells de la capella del Salvador de Bordó tenen grans similituds amb les de la Mata. La relació era total perquè els territoris no tenien una divisió tan clara com la que tenim avui dia. Les peces eren de mida xicoteta, es podien transportar amb facilitat. El fer una creu a Morella i portar-la a Miravete era fàcil perquè podien ser transportades sense cap tipus de dificultat “descriu Francisco Medina.
La Fundació Blasco de Alagón ha dissenyat una exposició itinerant que ja ha recorregut Castelló, Benassal, Castellfort o Atzeneta del Maestrat. A la mateixa es mostren les creus de terme restaurades per l’entitat.
La Fundació ha editat, a més, aquest llibre sobre els peirons a l’antiga batllia de Morella, un extens treball que ha estudiat els principals monuments d’aquestes característiques des Catí a Morella, passant per Vistabella.
-Répliques
Un dels treballs més destacats que ha realitzat la Fundació als últims anys ha estat la realització de rèpliques. D’aquesta manera la peça original es pot col·locar en l’emplaçament original i la peça autèntica es pot conservar a resguard en les esglésies o als pobles. “D’aquesta manera la gent ho pot seguir veient i pot seguir valorant aquest patrimoni”.
