COL·LOQUI: REPENSEM LES FESTES
Introducció
Al principi es plantegen alguns dels problemes que fan que ens qüestionem les festes. Entre aquests, el fet que molts joves se’n vagen del poble quan són festes, la festa vista des de la perspectiva de penyes –cadascú amb el seu grup d’amics, no hi ha sentiment de poble com a grup gran- o la idea de tenir massa dies de festes a l’Agost.
- – Com constituïr les comissions?
Davant el fet que cada vegada és més difícil crear un grup per dur endavant les festes (estar treballant al llarg de tot l’any és esgotador), es plantegen diferents alternatives:
– Fer una comissió amb dues quintes (per exemple, la quinta dels 18 i la dels 30). Amb aquesta proposta es podria aprofitar perquè els més joves es conscienciaren de quan costen de fer i pagar les festes.
– Organitzar les festes cada dia una penya. Així, cada 3 o 4 anys es tindria l’oportunitat de fer algun acte a les festes (és més fàcil organitzar un dia que una setmana).
– Preparar les festes una comissió però les penyes col·laborar fent petits actes cada dia. També es podria assignar a una persona el paper de “coordinadora de festes” per evitar el solapament d’actes (Morella?).
– Crear la programació de festes entre totes les associacions/grups del poble.
- – Paper de les penyes
– La idea d’establir una normativa no pareix efectiva, fins i tot exagerada.
– És necessari conscienciar a les penyes de la problemàtica.
– Cal buscar actes atractius per treure la gent de la penya (la tasca de l’avinguda és un exemple, però no és una formula que funcionarà sempre; innovació).
- – Hi ha massa dies de festes? Per què la gent no vol ser de la comissió?
El fet d’haver 10 dies de festes fa que molts grups es repensen el fet de ser de la comissió. Però no es tracta de llevar dies perquè sí, cal buscar un altre atractiu si es dura a terme -i aprofitant que hi ha més gent als mesos de Juliol, Agost i principis de Setembre:
– Setmana cultural.
– Setmana de la joventut.
– Afegir més dies de festa a la Mare de Déu.
D’altra banda, és possible que la falta de participació a l’hora d’animar-se a preparar les festes estiga relacionada amb el fet que sempre s’acaben fent festes, hi haja comissió o no.
- – Programació
La creativitat a l’hora de fer un programa d’actes es veu retallada perquè sempre s’agafen com a model les comissions anteriors. A més, fa por canviar esdeveniments que es fan de costum.
La falta d’innovació és, com s’ha dit abans, un dels principals problemes de la falta de participació: els actes que es fan habitualment ja no resulten tant atractius i es fan repetitius.
– El poble només es reuneix als bous.
– La gent jove entre tard a les orquestres/discomòbils (la Kinky Band l’últim divendres de festes és un exemple d’innovació; va anar molta gent des del principi). Es proposa la idea de fer només dos orquestres en totes les festes.
– Hi ha determinades franges d’edat per a les quals no s’organitzen activitats (joves que encara no entren a l’orquestra, persones adultes que no volen anar al ball de saló ni a l’orquestra, etc.).
– Les persones que no tenen penya tenen una perspectiva de “poble fantasma” quan la gent està sopant a les penyes.
Conclusions
Al veure totes les propostes que van sorgint es veu necessari incitar l’Ajuntament perquè aquest col·loqui es faça a nivell més gran. També es comenta la idea de fer un referèndum.
