La Unió fa balanç de l’any 2024, marcat per la sequera i les pluges torrrencials
Les adversitats meteorològiques, sobretot la sequera i les pluges torrencials de la DANA, han provocat en el camp valencià pèrdues superior als 1.400 milions d’euros d’impacte directe en les collites agrícoles i cabanyes ramaderes, així com danys en infraestructures, durant 2024.
“És evident que el canvi climàtic ha arribat per a quedar-se i accentua tots aquests fenòmens meteorològics en la Comunitat Valenciana. Any rere any es nota en el minvament de les collites i en el descens dels rendiments, al costat de la cada vegada major irrupció de les plagues o malalties. Enguany per exemple més del 70% de minvament en la collita d’olives, del 50% en la de caqui, la collita més baixa de raïm dels últims 30 anys, la de cítrics ha sigut la tercera amb menys producció d’aquest segle, un 35% inferior la collita d’ametles, la de fruita d’estiu ha sigut la meitat de la mitjana de les últimes quinze campanyes i un 30% menys de collita de nispros, entre altres”, expliquen.
La Unió revela que en 2024 “hem passat a més en pocs dies de demanar ajudes per una sequera persistent que ha afectat els cultius de secà -sobretot en olivar, ametler, raïm de vinificació i cereals- i a la cabanya ramadera en extensiu -boví i oví-caprí- i apicultura, amb un sobrecost del 60%, a la devastadora DANA i alguns episodis de pedra. La sequera va tindre unes pèrdues superiors als 150 milions d’euros i la Generalitat ha habilitat ajudes per valor de 17 milions”.
Quant a la DANA, amb xifres encara provisionals, les pèrdues segons les estimacions de La Unió que, inicialment va valorar en 820 milions, són superiors ja als 1.000 milions d’euros, tant per impacte directe en els cultius com per greus destrosses en infraestructures agràries. “El Govern d’Espanya preveu compensar-les amb una partida de 445 milions d’euros i la Generalitat amb 200, encara que totes dues administracions van concedint les ajudes a comptagotes. En aquests moments, dos mesos després de la catàstrofe, encara existeixen camins destrossats per a accedir a les explotacions agràries, moltes de les quals no han pogut recol·lectar collites de caquis o cítrics fonamentalment. Els danys per impacte directe en els cultius per a aquesta i pròximes campanyes són evidents, a més dels considerables desperfectes en les infraestructures agràries”, lamenten.
Cal destacar una vegada més la solidaritat dels llauradors de La Unió davant la catàstrofe. Igual que va succeir amb el Covid, van traure els tractors al carrer quan no hi havia cap dispositiu oficial organitzat per a retirar cotxes i netejar d’estris i fangs els carrers i carreteres. Paral·lelament, l’organització va establir una campanya de donacions per a fer costat a les explotacions afectats i que fins a la data ha recaptat més de 120.000 euros.
Fins a 8 protestes durant 2024
Al costat de la meteorologia, cal destacar que ha sigut un any de protestes, fins a un total de 8 ha protagonitzat La Unió al llarg de 2024. La primera va ser una foguera del vi el passat 26 de gener a Caudete de las Fuentes, al costat de la resta d’organitzacions agràries i cooperatives. La segona va ser convocada per LA UNIÓ en el Port de Castelló el 7 de febrer. La tercera es va repetir el 15 de febrer en PortCastelló, al costat de les altres organitzacions agràries i cooperatives. La quarta es va celebrar, també amb el conjunt d’organitzacions agràries i cooperatives, el passat 16 de febrer amb tres tractorades simultànies a la província d’Alacant (San Isidro, Villena i Planes-Muro). La cinquena va ser una gran tractorada-manifestació a Madrid el 21 de febrer d’Unión de Uniones i el 22 de febrer es va celebrar una altra protesta conjunta en el port de València. Després d’aquest primer període de mobilitzacions encara es van celebrar altres dues: el 15 d’abril davant una empresa arrossera a Algemesí i el 21 de juny una altra enfront de les portes de la Conselleria d’Agricultura a València.
Després d’aquest intens calendari de protestes s’ha aconseguit que el Port de Castelló elimine les bonificacions als cítrics importats de tercers països, tal com li havia sol·licitat La Unió. Així mateix, que el Ministeri d’Agricultura subscriga 43 mesures consensuades amb les organitzacions agràries (Unión de Uniones i Upa) de suport al sector, amb un 70% d’aquestes ja implementades i importants avanços reeixits, entre ells la no obligatorietat del Quadern Digital d’Explotació o l’ús de les fotos georeferenciades, així com que en ramaderia siga només voluntari a partir de l’1 de juny de 2025 l’adopció del Pla Sanitari Integral o la designació d’un veterinari d’explotació, entre moltes altres coses. De la mateixa manera s’ha aconseguit que la Comissió Europea simplifique tràmits administratius, suprimisca alguns requisits mediambientals o que es frenen normatives contràries al sector agrari.
Creixement de les importacions amb plagues i d’alertes
Al costat dels efectes de la meteorologia o les protestes cal destacar de nou el creixement de les importacions procedents de tercers països sense reciprocitat que afonen els preus de les nostres produccions o l’amenaça i lluita contra les plagues normalment importades. Aquest mateix any s’ha confirmat la irrupció del trips sud-africà Scirtothrips aurantii Faure que ja afecta entre altres cultius en el nostre territori al caqui on el rebuig per les plagues i la falta de fitosanitaris i eines de control biològic ha provocat que aquesta campanya els productors deixen d’ingressar més de 47 milions d’euros. En el cultiu de la magrana deixa uns 15 milions d’euros de pèrdues i en el cas dels cítrics el creixent control contra les plagues i malalties d’aquest últim any provoca ja un augment dels costos de producció del 40% als llauradors davant la necessitat de realitzar més tractaments per a combatre-les i la implementació de lluita biològica mitjançant sistemes de solta de fauna útil.
La Unió ha continuat enguany realitzant analítiques de productes importats en laboratoris homologats. Per exemple, en cítrics de Sud-àfrica es revela que el 88% de les mostres analitzades en supermercats i hipermercats d’ací no es podrien vendre en altres països europeus menys tolerants o en el raïm de taula importat, principalment de països de Mercosur, que es consumeix ara en Nit de cap d’any, on l’organització ha detectat fins a dues matèries actives prohibides per al seu ús a la UE.
“El sector agrari es veu asfixiat contínuament pels costos de producció que no paren de pujar i una indústria i una gran distribució que exerceixen implacablement el seu poder de negociació en els mercats i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball d’aquelles persones que produeixen aliments”:
En aquest sentit, la Llei de millora del funcionament de la Cadena Alimentària segueix sense ser útil per als productors perquè no acaba amb els desequilibris de la cadena que suporta la baula més feble, encara que la seua reforma podria comportar canvis positius en aquest sentit tal com es treballa en les 43 mesures subscrites entre el Govern i les dues Opes.
Cal assenyalar que a petició de La Unió, el Govern del Botànic va crear la AVICA, l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris, per a donar un millor control dels abusos agroalimentaris en el nostre territori, però finalment es va quedar en lletra morta davant la supressió per part del nou equip de la Generalitat d’aquesta. Crisi de preus hi ha hagut en 2024 en nombrosos cultius, però cal destacar la dels productors de llima, ceba, meló d’Alger o raïm de taula Moscatell que van ser denunciades per LA UNIÓ al llarg d’enguany.
L’amenaça de Mercosur
“Excepte algun èxit de La Unió, poques coses han canviat en relació amb la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers”, expliquen. “De l’acord amb Sud-àfrica no es tenen notícies sobre la seua revisió, no existeix tampoc la certesa que es vagen a considerar els cítrics com a producte sensible a l’hora de signar els tractats comercials ni s’avança en l’adopció de les clàusules espill, malgrat el compromís que va adoptar referent a això el mateix ministre d’Agricultura, Luis Planas”.
“I tot això serà un clar perill per a les nostres produccions si es ratifica l’acord amb Mercosur. Un estudi elaborat per La Unió revela que ja per endavant la balança comercial agrària entre els països de Mercosur i Espanya és clarament deficitària per als nostres interessos en els productes més perjudicats per l’acord (arròs, cítrics, fruita o sectors ramaders com l’avícola, boví o apícola) perquè el dèficit en volum és de més de 240.000 tones. Segons la informació que ha recaptat LA UNIÓ sobre l’acord polític, la Unió Europea es compromet a liberalitzar el 77% de les línies aranzelàries del sector agrari, que corresponen a un volum comercial superior al 80%. Això inclou accés preferencial a una sèrie de productes de Mercosur com a carns i fruites. La carn bovina, per exemple, tindrà una quota de 99.000 tones que, actualment subjecta a aranzels que superen el 100%, tindrà accés al mercat europeu amb aranzels reduïts a nivells competitius. La carn d’au tindrà un contingent de 180.000 tones amb exempció aranzelària dins del contingent, mentre que la de porc tindrà 25.000 tones en condicions preferencials. Altres productes agrícoles que rebran accés preferencial o exempció total són els cítrics, alvocats, melons, melons d’Alger o raïm de taula, molts dels quals tindran l’eliminació total dels seus aranzels en períodes que oscil·laran entre 4 i 10 anys”.
Com ve denunciant La Unió puntualment, cada vegada hi ha més intercepcions a la UE de productes importats en frontera amb plagues i enguany s’han duplicat, el mateix que les alertes sanitàries per detecció de substàncies actives l’ús de les quals està prohibit en l’àmbit de la UE, però no per a tercers països. En aquest 2024 es detecta un augment del 40% de les alertes europees en productes hortofructícoles importats amb matèries actives no autoritzades ací.
“No existeix la reciprocitat desitjable i cal adoptar un compromís d’exigència perquè eixa reducció de pesticides, antibiòtics i fertilitzants a les quals ens obliguen les autoritats comunitàries es complisca també per als productors de fora. La reciprocitat en l’ús de productes fitosanitaris és una de les principals demandes de LA UNIÓ que continuarà reclamant en 2025. De la mateixa manera caldria estendre el tractament de fred també a les mandarines i pomelos”.
Cremes agrícoles
En relació amb les cremes agrícoles, La Unió proposa que el període d’autorització de les cremes agrícoles i marges s’adapte a la realitat agrícola de cada any segons les necessitats i circumstàncies meteorològiques i no amb dates fixes per ser un sistema obsolet de control dels incendis.
Grans projectes fotovoltaics
La concentració d’instal·lacions fotovoltaiques en grans plantes en sòl agrícola o forestal és una clara agressió al món rural que posa en perill una important superfície de terrenys agrícoles en plena producció, a més d’aniquilar la forma de vida de les persones que tenen el seu projecte vital en aquestes zones. L’organització insisteix que es prioritze l’autoconsum energètic en les teulades de les zones urbanes, en els polígons industrials, en zones degradades i en infraestructures o edificis de propietat pública en les zones demandants d’energia per a no destruir el territori rural.
Fauna salvatge
La pressió cinegètica per nombroses espècies, sobretot senglars i conills, és elevada i per això LA UNIÓ continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir aquesta proliferació fins a nivells sostenibles per al medi, ja que els llauradors pateixen un sobrecost desmesurat. Més de 45 milions d’euros en pèrdues deixa enguany la proliferació de fauna silvestre en el camp valencià.
La Conselleria d’Agricultura va reconéixer oficialment fa uns mesos que “les mesures aplicades fins al moment per a lluitar contra la fauna silvestre no són suficients per a frenar l’expansió demogràfica de diverses espècies, ni la freqüència i magnitud dels seus impactes sobre les activitats humanes i el medi natural”. També considera que “les espècies estan incrementant la seua població i per tant s’amplien les àrees afectades aconseguint nivells de risc real per a les explotacions agràries”.
Malgrat tot això, Conselleria segueix sense posar en marxa les ajudes proposades en el seu moment i aprovades per les Corts per a pal·liar els danys en les explotacions agràries causades per espècies cinegètiques. Estan dotades amb un import ridícul de 250.000 euros, mentre per exemple en una comunitat veïna com Catalunya el pressupost serà de 6,3 milions d’euros. A més, cal denunciar el canvi d’opinió de la Conselleria d’Agricultura a l’hora de donar ajudes per a pal·liar els danys causats per la fauna cinegètica en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana, ja que ara preveu únicament mesures de prevenció en lloc de compensació, tal com havia anunciat en reiterades ocasions. LA UNIÓ continua reclamant que combinen tots dos aspectes. L’organització denuncia que ni tan sols s’han posat en marxa eixes mesures preventives, com és el cas de l’establiment de barreres que impedisquen el seu accés a les mateixes i, en conseqüència, danys en els cultius o transmissió de malalties en les espècies pecuàries, o la instal·lació de gàbies-parany.
Altres reptes per a 2025
L’organització continuarà insistint perquè els ecorregíms de la PAC siguen flexibles i s’adapten a les realitat agrícola i climàtica de la Comunitat Valenciana. “També desitjaria que enguany es reduïsquen encara més els robatoris de collites en les explotacions agrícoles perquè malgrat el seu descens, encara es produeixen un total de quasi quatre al dia en la Comunitat Valenciana amb dades de les denúncies presentades, per la qual cosa el número és superior ja que lamentablement no tots els robatoris són denunciats. La província de València és a més la que pateix més robatoris en explotacions agrícoles i ramaderes de tota Espanya”.
La Unió continuarà treballant en aquest nou any perquè la IGP Torró de Xixona i Torró d’Alacant introduïsca la referència a l’origen de les seues matèries primeres, com és el cas de l’ametla o la mel. Les modificacions en el plec de condicions de les IGP Torró de Xixona i Torró d’Alacant van suprimir qualsevol referència a l’origen de les matèries primeres. La Unió ja va denunciar en el seu moment aquesta decisió, que la Conselleria d’Agricultura va rebutjar atendre. Sense requisits sobre l’origen, els torrons etiquetats sota aquestes IGP poden contindre ametla importada, majoritàriament dels Estats Units, i mel de diverses procedències, deixant en desavantatge als llauradors i apicultors valencians.
L’organització també demana a la Conselleria d’Agricultura -que té les competències en aquesta matèria-, que en 2025 hi haja un major relleu generacional en el camp valencià amb la incorporació i permanència de cada vegada més joves. Cal ressaltar que la Generalitat porta des de 2021 sense publicar la convocatòria d’ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves, a pesar de que per exemple més del 74% dels llauradors valencians té més de 55 anys. En aquest punt, si no hi ha una resposta immediata, LA UNIÓ convocarà mobilitzacions a l’inici de l’any perquè davant el creixent abandó i envelliment de la població agrària, no és admissible la deixadesa i passivitat de la Generalitat davant uns joves que desitgen incorporar-se al sector.
La Unió aposta per visibilitzar el paper crucial que exerceixen les dones en les zones rurals de la Comunitat Valenciana, així com que entraren d’una forma més decidida en la titularitat compartida de les explotacions perquè no és de rebut que només hi haja donades d’alta en la Comunitat Valenciana 20 dones.
L’organització romandrà vigilant també davant la possible retallada del transvasament Tajo-Segura per part del Govern d’Espanya, perquè en cas de produir-se perjudicaria una de les zones que constitueix l’horta d’Europa com és el sud d’Alacant.
Finalment, La Unió anima als consumidors durant aquests dies, però també durant tot l’any, a adquirir productes de proximitat que tenen una frescor, qualitat i seguretat alimentària contrastada.