L’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser acull una jornada d’Innovació Turística i itinerari Càtar

130
PUBLICITAT

El dissabte 15 d’octubre l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser va acollir una jornada d’innovació turística cultural, en el marc del Pla de Governança Turística de l’Alt Maestrat, amb el títol ‘Camins dels Càtars a l’Alt Maestrat, un itinerari cultural europeu’, organitzada per l’Associació Intermunicipal Alt Maestrat, amb la col·laboració de Turisme Comunitat Valenciana i Patronat de Turisme de Castelló, i també amb el suport de l’Ajuntament d’Albocàsser i l’assistència tècnica de l’empresa Servitur dels Ports.

L’objectiu principal de la trobada va ser posar en valor turístic i culturalment l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser com un dels llocs de referència del nord de la província de Castelló i del Maestrat de l’encreuament de camins ancestrals d’origen medieval i especialment dels camins dels càtars i el seu projecte d’itinerari cultural europeu del Consell d’Europa. El projecte d’agermanament europeu amb altres municipis com poden ser Paüls, Minerve o Monforte d’Alba generarà una projecció europea de gran interés. Un projecte que a més és una oportunitat per a desenvolupar un pla de sostenibilitat turística en l’àmbit territorial de l’Alt Maestrat amb el nexe d’unió dels camins càtars que en forma de xarxa de senderes permeten dinamitzar turísticament molts dels recursos disseminats en els diferents pobles de l’Alt Maestrat i crear un destí singular, experiencial, sostenible i inclusiu en la reactivació socioeconòmica de la zona.

La jornada, a més, va comptar amb un dels millors experts en la investigació i història dels càtars per les terres valencianes, Eduard Berga, autor de nombrosos estudis sobre el tema que acreditarà les bases historiogràfiques de l’existència dels càtars i el seu llegat pels pobles del Maestrat. I es va acompanyar de la projecció del film ‘Bogre, la gran herejía europea’, que de la mà del seu autor va fer un viatge per Europa per a reconstruir les relacions entre els bogomils i els càtars, les dues grans heretgies que es van escampar per Europa durant l’edat mitjana, redescobrint una història de persecució i repressió que ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre les intoleràncies del passat i del present.

La clausura va arribar amb un recital poètic musical sota el fil conductor de les petjades dels camins càtars i de la veu de dos artistes molt reconeguts en el seu art de la poesia i de la música. La poetessa ebrenca Conxita Jiménez va recitar tres poemes inèdits dedicats a llocs on la història dels càtars ha deixat la seua petjada com el cas de Morella, Sant Mateu i l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser i el cantautor valencià Tomàs de los Santos, que va cantar a flor de pell algunes de les seues cançons més reivindicatives i de compromís per a conservar la memòria col·lectiva i la igualtat social.