-Diadia-
Classes amb xiquets i xiquetes de diferents edats, relació propera, gairebé familiar amb estudiants i pares, atenció personalitzada … són només alguns dels valors de l’escola rural. L’Aplec dels Ports, dins de les seves activitats anuals, va posar en relleu el valor dels col·legis rurals agrupats en un acte organitzat a la Llotja del Cànem de Castelló. Més d’un centenar de persones van omplir la sala i el hall per escoltar les experiències de la realitat que es viu en els set col·legis rurals agrupats de les comarques de Castelló.
L’Aplec va reunir alumnes, mestres, pares i també inspectors d’educació. A més els organitzadors d’aquest esdeveniment van posar la llavor perquè dos estudiants de magisteri hagin realitzat una anàlisi de les diferències educatives de l’escola urbana i rural en la formació dels nens. La conclusió final: amb les seves diferències, pros i contres tots dos models són vàlids per formar les noves generacions.
La jornada va oferir una visió global de l’educació al món rural, centrada sobretot a les escoles rurals agrupat “Cellumbres”, que agrupa Castellfort, Portell i Cinctores; i “Els Ports”, que uneix els aularis a Forcall, Sorita, La Mata i Olocau del Rei. Emma Guardiola, mestra d’anglès i Agent de Desenvolupament Local va coordinar les ponències i els debats.
Els periodistes Alba Tejera i Felip Querol van mostrar un treball documental que van realitzar en 2010 sobre l’escola rural i la realitat que viuen els xiquets i xiquetes de la ribera del Bergantes que assisteixen als aularis del col·legi rural agrupat Ports. Des de com agafaven l’autobús al matí fins a la vida en una escola on des dels 3 als 12 anys comparteixen aprenentatge i jocs.
Cristina Roig i Mirella Extrem, dues mestres acabades de graduar, van oferir un interessant estudi sobre les diferències entre l’escola urbana i rural. Elles van ser observadores externes que van presentar les característiques del col·legi urbà i rural. La conclusió és que tots dos sistemes, ben plantejats, porten a una correcta formació dels alumnes, aspecte que van defensar també les mestres Montse Sorribes i Silvia Pi. La primera és la directora del CRA Cellumbres; la segona està en una escola rural per primera vegada. Les dues van apuntar que en els temps que corren els xiquets i xiquetes del món rural tenen accés a la mateixa tecnologia i novetats educatives. Fins i tot poden gaudir de més i millors mitjans perquè són molts menys que en un col·legi de grans dimensions.
Els més menuts també van dir la seva. Es va comptar do dos alumnes, Fabio Piquer i David Altaba que han assistit a les escoles de la Mata i Forcall i que, per circumstàncies familiars, avui resideixen a Castelló. La principal diferència, aportada per David Altaba: “a la ciutat són més pijos”.
Rogeli Santamaria, inspector de l’Consellerai d’Educació i, per sobre de tot, investigador i apassionat de l’escola rural va defensar el valor d’un model escolar que s’enfronta al descens de la població en el món rural i ha apuntat que la dedicació dels mestres i l’esforç comú fa possible que sigui un valor a tenir en compte en la formació.
