El passat cap de setmana vam acudir a la cita que, any rere any, organitza un municipi de la comarca de l’interior nord de Castelló, l’Aplec dels Ports. Aquesta XLIV edició s’ha celebrat a la capital comarcal, Morella, on veïns i veïnes han col·laborat per a crear una edició màgica.
Dijous a la nit entràvem al municipi per a poder gaudir dels primers concerts de la trobada i veure als primers campistes preparant-se per al cap de setmana. En eixe moment ja començava a aflorar el sentiment de germanor, i gent de tota la comarca, i inclús de fora, ja gaudia de la festa. Els grups Vaire, Garrama i Aina Palmer van ser les primeres actuacions musicals d’aquesta XLIV edició, i, junt amb els forcallans Kol·lectiu Estafa, ens van fer saltar, ballar i cantar a ple pulmó.
Envoltats de muralles, divendres a la vesprada vam gaudir de Pimienta Molida, que al so de la rumba va amenitzar el dia assolellat que feia en Morella. Seguidament, el menjador, com cada dia d’Aplec, va acollir tots aquells que volien sopar. Amb entrepans de tot tipus, fruita, caldo, i molts aliments més, l’organització oferia dinars i sopars durant tot l’Aplec. La nit del divendres vam poder escoltar en directe a Pepet i Marieta i El diluvi, que amb el seu carisma, ens van transmetre una alegria immensa. També, Xavi Sarrià va aportar el, ja clàssic en l’Aplec, to de reivindicació, a través de les seues lletres de lluita antifeixista. Finalment, la Kinky Band va ser l’encarregada de fer-nos saltar i cantar amb les millors versions del panorama, fins a les 8 de la matinada.
L’endemà, tot i haver dormit poc, a les 12 h els assistents ja ens trobàvem en els concerts de Paula Tomàs, Cançons d’Artiga, Ceci i Rosio Cano. Amb gorros i molta crema solar, vam passar el matí del dissabte escoltant els ritmes d’aquests cantants i grups que delectaven a cadascú que passava per l’Escenari Trill. Després de dinar tranquil·lament, refugiats en alguna ombra o en el menjador, ‘Riures en valencià’ va aportar el to còmic amb la presència de Lluís Mosquera, Saray Cerro, Ferrxn i Pamdemia. Així mateix, amb tots ells, el públic va morir de riure mentre reivindicaven els drets LGBTIQ+ a través de la comèdia.
Els terolencs Hormigón Armado, ja són un grup per excel·lència de l’Aplec dels Ports. Tot i vindre des de Cantavieja, les seues versions rockeres els han portat any rere any a aquesta trobada, i enguany no anava a ser menys. Junt amb Los Draps i Mash Masters, van acomiadar la vesprada amb versions de cançons molt conegudes pel públic que ens van fer cantar i ballar. També, la cercavila de muixerangues va aportar la tradició a aquesta edició, i va recórrer els carrers de Morella acompanyada d’una gran quantitat d’aplequers i aplequeres que desprenien emoció i sentiment per aquestes torres de persones.
A la nit, Apologia i Esther obriren l’escenari Aladre, mentre Apologia ens feia saltar amb el seu ritme rocker, Esther ens feia emocionar amb la seua tendresa. Aplequers i aplequeres de totes les edats, acudíem, després, al concert d’Auxili, el grup que encapçalava el cartell d’aquesta edició i que ha acompanyat aquesta trobada durant molts anys. Amb ritmes de reggae i ska, sonaven els clàssics que ens feien ballar i cantar a ple pulmó sota els lemes de lluita i germanor. Tesa, amb Jonathan Penalba, i Maluks, ens van fer ballar amb els sons més urbans de la trobada. A més, els Djs Cuber i Nonai Sound amenitzaven cada estona sense actuacions musicals amb ritmes de techno, dancehall i cúmbia. Finalment, els més festers i festeres ens vam quedar al menjador amb DJ Herbés fins que el cos va aguantar.
Per tancar la trobada, el diumenge es van fer els concerts de La Llavor, Niuss i Malavida, on els membres de l’organització van poder gaudir ells de la música, acompanyats d’aquells que encara aguantaven de la resta dels dies. Així doncs, en un emotiu acte de cloenda, Morella va dir adeu a la trobada donant-li el relleu a Sorita que, amb l’ajuda de Palanques, que torna a incorporar-se a la roda, acolliran el XLV Aplec dels Ports.
