En només sis anys ja només queden 90 en el territori valencià
El panorama de les granges cunícoles de la Comunitat Valenciana és desolador. Segons la Unió Llauradora i Ramadera, en només sis anys (de 2018 a 2024) s’ha passat de 166 granges a 90, la qual cosa significa que han tancat el 45% d’aquestes.
L’organització considera que aquestes granges compleixen un paper important en zones d’interior de la Comunitat Valenciana, tal com ha pogut comprovar en una visita a una granja a Atzeneta del Maestrat, a l’Escorxador Penyagolosa de Llucena i a una carnisseria de l’Alcora, en un clar exemple d’economia circular i de proximitat. “El granger subministra a l’escorxador conills, aquest a la carnisseria els conills preparats per a trossejar i després aquesta als consumidors diferents tipus de tall de la carn de conill. Tot queda en un radi de 30 quilòmetres”, expliquen.
Així, denuncien que en eixe sexenni s’han reduït en 36.000 les places de conills en les granges i en els últims deu anys la venda de conills per a sacrifici s’ha reduït en 3 milions, un 53%. No obstant això, el sacrifici en tones només ha patit un descens del 1,5%.
Tal i com manifesta La Unió, gran part d’aquesta situació la té el descens del consum de carn de conill, limitat a uns pocs països de la UE per factors culturals. Portugal, Itàlia i França, al costat d’Espanya, són els grans consumidors. Però el retrocés en el consum és evident. En 2004 el consum de carn de conill a Espanya se situava en 1,6 kg/habitant/any i en 2023 la xifra baixava a 0,7 kg/habitant/any, cosa que significa una baixada del consum per càpita del 55%.
Conseqüència de l’anterior és que en l’actualitat existisquen únicament quatre escorxadors de carn de conill en la Comunitat Valenciana (3 a la província de Castelló i 1 en la de València).
Mesures i propostes
La Unió demana a la Conselleria d’Agricultura que continue concedint ajudes directes als productors per a mantindre almenys el volum de granges existents en l’actualitat. “És imprescindible eixe suport degut a les pèrdues econòmiques constants que ha provocat que els productors abandonen l’activitat o a la falta de relleu generacional en el sector perquè es“tracta d’un treball que requereix dedicació tots els dies de la setmana, fins i tot en festius, i sense vacances”. No obstant això, i malgrat tots els condicionants, el preu del conill roman estable des de fa temps i puja o baixa en funció dels inputs, fonamentalment el pinso que s’ha encarit els últims anys. “Futur hi ha en el sector, però falta que se’ns done suport per a mantindre’ns els que quedem”, assegura el productor cunícola de La Unió, Alejandro Monfort.
També reclama La Unió a Conselleria i Ministeri d’Agricultura que llancen campanyes de promoció de la carn de conill, sobretot entre els estrats més joves de la població. “Es tracta d’una carn molt saludable, amb proteïna, baixa en greix i rica en fòsfor i potassi. També demana que per eixes propietats saludables s’incloga en els menús de col·legis, residències i hospitals”, expliquen.
Així mateix considera que cal apostar per la carn de conill amb nous talls perquè no es limite a la paella dels diumenges. “Per exemple, la Carnisseria Inés de l’Alcora fa totes les setmanes més de 120 hamburgueses de carn de conill que s’esgoten, moltes d’elles per esportistes que la consideren imprescindible per a la seua dieta per la vitamina B i el ferro que contenen en la carn”. L’organització creu que cal apostar per l’economia circular i de proximitat: granges, escorxadors i carnisseries.
