La transhumància per la ruta del Llosar, un camí de tradició familiar

1077
PUBLICITAT

Els germans Martorell i les seues vaques ja baixen cap als Ports de Tortosa-Beceite. Aquesta família, amb orígens fortanetins, és de les poques que continua fent la transhumància dues vegades a l’any. A poc menys d’un mes de l’entrada de l’hivern parteixen caminant de Fortanete (Terol) en direcció a Ulldecona, a la província de Tarragona, a la búsqueda de pastures d’hivern i un clima més agradable per al bestiar.

Les altes temperatures d’enguany han fet que la transhumància es retarde unes setmanes i a principis de desembre van emprendre el camí. Enguany han desplaçat un total de 104 vaques avilenyes. El soroll de les esquelles crida l’atenció de tot el món allà per on passen. Bestiar i ramader segueixen la seua marxa i saluden a tot aquell que se’ls creua.

Realitzen un camí d’uns cent quilòmetres en aproximadament 9 dies. Recorren la ruta del Llosar, nom de l’ermita de Vilafranca per on passen. Aquesta és la ruta històrica que segueix el bestiar i que uneix el Maestrazgo de Terol amb el Montsià de Tarragona, passant per terres castellonenques. Els caps de bestiar deixen la província de Terol per La Iglesuela del Cid i travessen l’emblemàtic pont romànic de la Pobla del Bellestar, punt d’unió de les províncies de Terol i Castelló. En el recorregut, els bestiars aprofiten els traçats de les vies pecuàries dissenyades per a tal fi. I és que la transhumància té un paper ecològic essencial en el manteniment i abonament d’aquestes vies cada vegada més en desús.

Juan i Maria Pilar Martorell són la sisena generació d’una família de transhumants. Són dels pocs que queden, ja que aquesta labor s’està reduint a causa de l’esforç que suposa. Nou dies de camí que en vehicle es convertirien en tres hores. Cal sumar l’equip humà i de genets que es necessita per a controlar el ramat. A més de nits al ras, dormint en tendes i fent guàrdies perquè el ramat no es disperse. No obstant això ells continuen amb la tradició de realitzar el camí a peu ja que és menys estressant per als animals i porten l’ofici a la sang.

Quan despunte la primavera, als mesos de maig i juny, realitzaran el mateix camí al revés. Partiran d’Ulldecona (Tarragona), en direcció a Fortanete (Terol) de nou, buscant les pastures verdes i fresques de les zones més altes del Maestrazgo.