La segona edició del festival Xilòfag rep homenatge a la masoveria a través de la novel·la El guardià de les trufes, de Fèlix Edo

1118
PUBLICITAT

Els actes culturals del cap de setmana han estat centrats en el festival gastroliterari Xilòfag. Després de dos anys de pandèmia, la població vilafranquina gaudia de la segona edició festival. El llibre escollit enguany, al voltant del qual gravitava tot, va ser El guardià de les trufes, del vilafranquí Fèlix Edo Tena.

El divendres es va organitzar a la Biblioteca Matilde Escuder un taller de castanyetes dirigit als més menuts. Tot seguit es projectava a la casa social el documental de Televisió de Catalunya Despoblats.

Els actes del dissabte arrancaven amb una exposició al carrer major, a l’antiga botiga d’Esteban Monfort i Lola Vicente. Aquesta recollia els llibres escrits o il·lustrats per vilafranquins i vilafranquines. L’acte d’inauguració va començar amb l’agraïment a totes les persones que havien col·laborat omplint les vitrines amb llibres i objectes.

Tot seguit el club de lectura es reunia a la Biblioteca Municipal per debatre amb Fèlix tot allò relacionat amb la novel·la. El guardià de les trufes parla sobre l’esdevenir de la masoveria al llarg del segle XX des de tres generacions diferents i el festival arribava en un moment d’incertesa mundial que fa replantejar-se aquest ofici en extinció.

L’activitat continuava a la vesprada, tot i l’amenaça de la pluja, amb una performance al rellotge, seguint el fil de la 1a edició. Es van llegir diferents fragments del llibre amfitrió, així com textos dels cèlebres Cavanilles i Espinàs sobre Vilafranca. Intercalant els textos, el grup de música local, creat per a l’ocasió “A la vora del foc”, va oferir diverses peces de la tradició oral per aportar el vessant musical.

Tot plegat dansava al voltant de la construcció d’una paret de pedra en sec, tècnica constructiva indissociable a l’ofici de masover. La paret s’anava erigint a ritme de música i text.

La nova construcció que presidirà l’avinguda Llosar, és obra d’Eladio i Adrian Olcina i de Víctor Barreda i va comptar amb la col·laboració artística d’Àlex Camañes. A més, durant la performance, la paret va ser rematada pels joves voluntaris del taller de la pedra en sec, dirigits per Javier Deusdad.

En consonància amb els actes, tant el divendres com el dissabte tenia lloc el sopar literari. Aquest és un obligat del festival. Per aquest motiu, el restaurant l’Escudella va encarregar-se d’orquestrar un àpat literari al voltant de la novel·la.

El vessant esportiu del festival s’esdevenia el diumenge, amb una passejada des de les Coves de Forcall fins al portalet de Sant Roc. Allà, es va inaugurar una segona exposició. Una retrospectiva, al llarg dels carrers Sant Roc, Major i la plaça d’En Blasc de tots els comerços existents durant la primera meitat del segle XX a Vilafranca.