La Nevera dels Regatxols d’Ares manté viu el record del comerç de la neu

166
PUBLICITAT

Cada hivern, Ares es cobreix sota un espés mantell de neu que deixa fotografies inigualables sobre el preciós poble i la seua Mola. És una efemèride anual, que Ares dispose de metres i metres de neu sòlida amb la qual jugar i de la qual escapar per a seguir amb els horaris malgrat el temporal. Fa moltes dècades, a Ares la neu s’utilitzava d’una manera diferent: s’emmagatzemava en neveres naturals excavades a la muntanya i posteriorment es comercialitzava amb ella en zones on no abundava però era igual de necessària per a fins mèdics o la conservació d’aliments. Aquest costum va començar a practicar-se al segle XVI i va arribar a la seua màxima activitat a la Comunitat Valenciana entre els segles XVIII i XIX, on es van crear multitud de neveres per a aprofitar els freds temporals. A Ares, en ple segle XXI, encara podem trobar en perfecte estat de restauració la Nevera dels Regatxols, que data del segle XVII i va ser restaurada en 2005 després de l’important pas dels anys i del seu estat ruïnós. Un vestigi únic d’una època en la qual aprofitar cada recurs del qual es disposava significava avançar i prosperar. El negoci d’emmagatzemar la neu com a or blanc, el llegat que centenars d’anys després perdura a l’Alt Maestrat, on va deixar de practicar-se a inicis del segle passat.

Aquesta nevera es considera la nevera medieval natural més ben conservada de la Comunitat Valenciana. De fet, per a donar fe de la seua excel·lent situació després de la recuperació del 2005, ara funciona com un Centre d’Interpretació obert al públic on s’explica el procés complet d’obtenció del gel i la seua comercialització arreu. Amb l’arribada de les primeres neus, aquesta opció de treball permetia guanyar diners als jornalers en la temporada de menor treball agrícola. Per a la seua recollida, els peons amb pales arreplegaven la neu i l’emmagatzemaven en el fons d’un pou. Més tard, dins del depòsit es repartia per capes i es piconava, quedant aïllada del fons i de les parets amb materials com palla o branques de pi. Fins i tot les parets s’aïllaven per a procurar el màxim aïllament de l’ambient.

La construcció està situada als afores de la localitat, i annexa es troba la Casa del Nevater, un edifici en el qual s’allotjava el treballador en temporada de nevades. Així doncs, la construcció de pedra té una planta interior rectangular, amb estança en la part superior i una escala d’accés de pedra amb molt d’interés arquitectònic, a més dels arcs de pedra que formen la coberta. Es troba a 1.200 metres d’altitud, i el pou on es conservava la neu té 8 metres de profunditat. Aquestes instal·lacions poden ser visitades, perquè en el seu interior s’ha preparat una exhibició amb vídeos i una recreació d’un nevater emmagatzemant l’or blanc.

Amb la progressiva evolució de l’home i la capacitat de fabricar el gel, l’ofici del nevater va anar perdent importància ja entrat el segle XX. No obstant això, la Nevera dels Regatxols segueix en peus per a recordar l’herència de les generacions passades. Per a saber com és d’important adaptar-se al clima i traure el màxim profit de les oportunitats. De fet, la xarxa de neveres que es van edificar a la Comunitat Valenciana també va repercutir a Benassal, amb la Nevera de la Font d’en Segures de principi del segle XVIII; i a Catí, amb la Nevera del Tossal de Gibalcolla construïda quasi al mateix temps que la d’Ares. Fins a 13 hi ha documentades a l’Alt Maestrat, i els seus principals punts de venda eren les ciutats de la Plana Alta i del Baix Maestrat.