Joan Lluís Porcar ha presentat a Vilafranca el seu llibre ‘Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria’
Dimarts 9 d’agost la Casa Social de Vilafranca acollia a les 19h una xarrada especial dins dels Diàlegs dels Ports d’Estiu. L’autor Joan Lluís Porcar va presentar el seu llibre ‘Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria’ acompanyat del prologuista Kassim Carceller. L’obra parla sobre la Guerra Civil, la repressió franquista comarcal i el paper de la memòria històrica, uns aspectes que van concentrar vora 50 persones que escoltaven amb expectació com es va viure al seu poble una època que quedarà marcada per a sempre en la història.
Joan Lluís Porcar, un referent
L’autor del llibre és documentalista de la Universitat Jaume I i fundador del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica. També ha estat al capdavant de l’Arxiu i Memòria gestionat per la Conselleria. I, a més, és coordinador del Mapa de les Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme a la província de Castelló. L’ha acompanyat durant la xarrada Kassim Carceller, qui parla de Joan Lluís Porcar com un “autèntic referent”. Carceller explica que Porcar és la primera persona a qui telefonen quan s’ha d’investigar alguna fosa de qualsevol poble de la província. “Li telefonen a ell perquè sap perfectament com s’ha de fer o què pot haver-hi”, explica el seu company.
La repressió als Ports i el context prebèl·lic
Kassim Carceller justifica que, per contextualitzar l’oient durant la presentació, Porcar va començar per l’inici de tot: com es vivia als Ports durant el primer terç del segle XX. Així, l’ambient prebèl·lic que governava la comarca durant aquells anys va ser detallat amb una exactitud acompanyada del silenci que predominava la sala. L’autor contava que, per aquells anys, estaven tenint lloc les primeres vagues en el sector tèxtil i miraven pendents l’embassament del riu Bergantes. “Era una realitat molt diferent de la que es viu ara”, sentencia Carceller. Poc després, tindria lloc l’inici de la guerra.
Amb la Guerra Civil la repressió i la por s’apoderaren de tot. Per això, ‘Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria’ investiga de ben a prop quines eren les metodologies de repressió i execució del poder sobre la comarca. Joan Lluís Porcar comença explicant la caiguda de tot el conegut com a legal durant la república. Tot seguit, ja es va posar en marxa la maquinària repressiva general i per als empresonats. Aparegué poc després la Llei de Responsabilitats Polítiques, les lleis sobre execucions i l’administració de la Societat Civil. Porcar també fa èmfasi en els maquis, una figura popularment perseguida en la zona. També parla de les dones, que eren rapades al zero per poder ser identificades i no podien entrar en cap església ni lloc de culte o social si tenien l’home empresonat o si havia lluitat en el bàndol republicà. Finalment, l’autor determina que els tres pobles que més repressió havien patit són Forcall, Vilafranca i Morella.
Capítol a capítol: la presentació
Abans d’accionar la primera diapositiva de la presentació sobre el projector, Porcar va començar agraint al Centre d’Estudis dels Ports l’encàrrec de la publicació del llibre. Després, ja inundà la sala amb els seus coneixements històrics sota un mapa comarcal i les delimitacions geogràfiques que havia contrastat amb experts de la zona. Una volta tot havia quedat contat i el context ben clar, va presentar el llibre capítol a capítol per fer conèixer les explicacions i curiositats que contenia cadascun d’ells.
Finalment, un torn de preguntes va despertar l’interés que s’havia creat des de les butaques després d’escoltar anècdotes, fotografies i detalls de la història que havia acompanyat Vilafranca anys enrere.
