La Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, motiu central de la tretzena mostra literària sobre Carles Salvador

565
Text «La lliga espiritual de solitaris nacionalistes», de Carles Salvador.
PUBLICITAT

Carles Salvador, històric filòleg, poeta i escriptor valencià que va ser mestre a Benassal, també actuava com a activista polític en la mesura en què defensava els seus ideals polítics i nacionalistes amb peces escrites a diaris i setmanals. No es tracta, per tant, d’una rara avis que les publicacions de Carles Salvador tingueren contingut polític. Més concretament, nacionalista valencià. És, en aquest punt, on la Fundació Carles Salvador ha focalitzat en una nova mostra de la iniciativa literària ‘Exposició Textos Centenaris Carles Salvador 1913-2021’, amb un text anomenat «La lliga espiritual de solitaris nacionalistes». Una peça escrita que manifesta la bona resposta que havia tingut la proposta d’Eduard Martínez Ferrando i Vicent Tomàs Martí de constituir una Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes de tot el Regne per a acostar els nacionalistes locals a les agrupacions de les ciutats i formar nuclis patriòtics per tot el País.

Aquest text va ser publicat en La Correspondencia de Valencia el 2 d’octubre del 1919, principal òrgan d’expressió valencianista de l’època i on acostumava a publicar Salvador els seus articles valencianistes. En el text citat, Salvador conta les propostes i idees que la Lliga havia tingut per tal d’organitzar un teixit comunitari on posar en comú idees nacionalistes i fer un bàndol ideològic més ben arrelat. De fet, Salvador inclou en l’article un cens de personalitats per tal d’afavorir l’intercanvi postal, i proporciona les adreces per a noves adhesions en les ciutats de València, Castelló de la Plana i la seua pròpia de Benassal per a les inscripcions del Maestrat. És a dir, es suma com a propulsor i ideòleg d’un nacionalisme valencià no només urbà, sinó també comarcal i allunyat d’idees avantguardistes. La Lliga, que va durar 4 anys amb propostes com l’aplec valencianista de Betxí ideat per Vicent Tomàs Martí, va fracassar amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera i la mort de Tomàs Martí en 1924. Tot i això, com explica Vicent Baydal per a la Revista Saó, van arribar a sorgir nous nuclis valencianistes a localitats tan poblades com Vinaròs, Vila-Real, Castelló o Borriana. I com no, també a Benassal. Per l’esperit renovador del mestre Salvador.

Podeu seguir a la Fundació Carles Salvador a xarxes socials per a conèixer de primera mà totes les informacions publicades, així com tots els textos centenaris del mestre:

Facebook // Twitter // Instagram


DIADIA col·labora amb la Fundació Carles Salvador en la difusió de l’obra del mestre i l’exposició “Textos centenaris 1913-2021”