-La Publicata de Sant Antoni és un dels emblemes de la localitat
-Durant tot el mes de gener la localitat dels Ports es submergeix en la festa dels animals, la música tradicional, els dimonis i el foc
Si hi ha un sant, data o esdeveniment que una majoria de vilafranquins nomenarien en ser preguntats seria Sant Antoni. La celebració de la festa de la Publicata al voltant del patró dels animals concentra bona part de l’activitat del mes de gener.
No havien arribat els Reis Mags i els majorals ja havien iniciat els preparatius amb dos dies de troncs. Es tracta de jornades en què que els majorals convoquen a tots els voluntaris que volen acudir. Des del local de la majoralia es desplacen fins a les partides de Dalt i Baix per talar troncs de pi i alzina. Troncs que després es subhastaran per obtenir fons amb què finançar la festa. Els troncs s’arrosseguen seguint el mètode tradicional, amb cavalleries. També és costum en aquestes jornades celebrar dinars a la muntanya.
El segon cap de setmana de gener té una doble vessant: de forn i de muntanya. Dissabte passat en els tres forns de la Vila es van elaborar al voltant de 15.000 pastissos farcits de confitura de carabassa. Per fer-ho possible els majorals van convocar a un centenar de voluntaris; amics i familiars que no van dubtar a ajudar-los.
Amb els pastissos acabats de coure diumenge passat es va celebrar el dia de les barres. En aquesta jornada es van tallar al voltant de 30 barres de pi que van ser arrossegades pel poble per un total de 41 cavalleries. Les quatre més rectes i altes serviran per conformar l’estructura de la monumental foguera que es planta avui divendres. A Vilafranca la ‘barraca’ -nom que rep la foguera- és singular i diferent. A la resta de pobles dels Ports s’aixeca sobre un pi central o ‘maio’ que serveix com a punt de suport. A Vilafranca les quatre barres conformen una piràmide que es sosté sobre si mateixa.
Divendres amb la ‘plantà’ de la barraca comença el gros. Dissabte és el dia en què centenars de persones ixen a la muntanya per tallar la malea, la llenya que a la nit es prendrà en la foguera. Molts lloguen cavalls o rucs per carregar amb la llenya seguint el mètode tradicional. No falten tampoc els tractors. Passades les 15h tindrà lloc l’escenificació del “Alt de la Malea”, un acte en el qual un guarda forestal intenta detindre a la comitiva carregada de llenya. No ho aconseguirà i “con una copa y un pastel” Don Rafael callarà i la llenya es descarregarà a la plaça. Després de l’entrada de la llenya la rondalla recorrerà els carrers del poble. Des de fa uns anys la representació de la Vida de Sant Antoni s’ha avançat a la tarda. El grup de teatre complementa l’escenificació de l’acte sacramental amb un sainet. Aquest any serà “Rics improvisats”. Després del teatre serà el moment d’encendre la foguera. La vida, el sainet i la Diablera la formen Ildefonso Fabregat, Santiago Llopis, Francisco Roig, Emilio Escorihuela, Rafael Vicente, Daniela Vinyals, Ricardo Moliner, Adrián Llopis, Miquel Vicente, Víctor Tena, Sergi Altaba, Guillermo Roig, Carlos Fabregat i Ricardo Moliner .
El diumenge dia 17 l’activitat s’iniciarà amb la missa, la processó i la benedicció dels animals. Després arribarà la Ronda de Sant Antoni, on no faltaran ‘Sant Antoni, l’Angelet i el Dimoni’ i per descomptat Morondo, Luzbel i tota la Diablera que desfilarà amb els seus forques. La Rondalla de Vilafranca, que ja haurà desfilat dissabte, ho tornarà a fer. Rondalla i grup de ball, que estaran acompanyats pels cantadors de jota Yolanda Larpa i Roberto Ciria. I és que la proximitat amb terres aragoneses fa que hi hage una especial devoció per la jota.
La jornada es tancarà amb la ‘almoneda’, una subhasta en què es pot licitar per tot tipus de pastes i productes del forn, a més d’aus i animals de corral. El colofó a la festa arribarà el dia 30 amb la subhasta dels troncs.
Perquè tot sigue possible és necessari el treball de la majoralia. Aquest any la integren Jesús Pitarch, Irene Colomer, Rubén Artola, Silvia González, Joan Alemany, Andrea Tena, Javier Monforte, Maria Torres, Julio Blázquez, Diego Monfort, Diego García, Carlos Mestre, Víctor Tena, Alejandro Barreda i Sergio Albert. Ells fan possible que tots els actes i la tradició siguen una realitat.
