Revista AU on s’explica la divisió comarcal:
GEÒGRAF DE GUÀRDIA / HISTORIADOR DE GUÀRDIA
LA DIVISIÓ COMARCAL I LA COMARCA DELS PORTS.
Benvolguts i udes: Avui ha ocorregut una recalentada de Twitter amb motiu de que es veu que la Generalitat ha fet un mapa comarcal posant la nostra comarca malament, com sempre. Les urgències polítiques és el que tenen. Alguns vilafranquins s’han indignat -de nou i amb tota la raó del món- perquè els posen a “l’Alt Maestrat” eixe… (amb capital a Albocàsser, afegisc!).
Com que sóc el major expert del món mundial en la divisió territorial de la comarca dels Ports, ara vos faré una síntesi molt sintètica i unes apreciacions noves d’urgència que no eixien al número 52 de la revista Au! que ja vaig fer fa molts anys, i que gràcies a les faenades de Jordi Marín i companyia estan digitalitzades al link inferior (la nova pàgina beta del Centre d’Estudis dels Ports) a la vostra disposició.
1. LA COMARCA DELS PORTS VA DEL RIU DE LES TRUITES AL RIU DE LA SÉNIA (o d’Ulldecona que es deia a l’edat mitjana). Ara ho explico.
2. A diferència de les comarques usuals, que són una simple agrupació amb motius més o menys lògics des del punt de vista de la geografia feta en algun moment, LA COMARCA DELS PORTS ÉS/ERA UNA UNITAT des dels temps islàmics (afitament del terme de 1232) I UNA COMUNITAT POLÍTICA com a mínim des de la cartapobla d’en Blasco d’Alagó (1233) i com a mínim també fins a la caiguda dels Àustries (1691: Indepe 9 Aldees / 1711 Aplicació Nova Planta a Morella: Entrada Borbons) i NO ÉS UN INVENT més o menys recent, Nosaltres no ens podem comparar amb el Barcelonès, la Plana Baixa o l’Horta de l’Oest. Nosaltres ens comparem amb la Vall d’Aran per la geografia (i alguna cosa més) o amb les Comunitats de Daroca, de Terol o d’Albarrassí per la organització política històrica
3. L’ENORME PERSISTÊNCIA d’eixa comunitat al llarg del temps, fins i tot amb la comunitat política desfeta legalment és tan rellevant que mereix respecte. Vos poso només 2 exemples solts de memòria (estic a Castella fent un curs de museologia del Ministeri i no puc consultar els papers de casa).
a) Al segle XIX (on en algun moment indeterminat els pobles que no es van separar el 1691 ja són independents) quan a finals, a la Tercera Guerra Carlista, cal reforçar el castell i les murades i COM SEMPRE toca posar la mà d’obra als de la vila i els materials als de les antigues aldees ara ja totalment indepes totes, encara que ara no ho manen les autoritats morellanes sinó l’autoritat militar (¡por supuesto!)
b) Fa quatre dies, el municipi de Castell de Cabres, que seguint la divisió eixa del Baix Maestrat a 1200 metres d’altària (Baixíssim el Maestrat!), pertanyia sanitàriament al Centre de Salut de Traiguera, com la resta de la Tinança de Benifassà, va aconseguir passar al Centre de Salut de Morella, i és atés habitualment pel metge de Vallibona que va per eixa pista a l’hivern amb neu i gel.
4. L’EXPLICACIÓ
L’any 1970 van passar dos coses importantíssimes: ahir va fer 46 anys que ma mare em va parir; i un geògraf català, en Joan Soler, va “inventar-se” les comarques eixes que corren, en eixa lluita d’aquella època per recuperar el nostre País. Cal ser conscients de les dificultats tècniques i polítiques d’aquells erudits de la terra per a fer coses d’eixes, començant per Sanchis guarner que la va cagar amb allò de Vilafranca del Maestrat. Soler no ho va fer malament, va respectar els límits lingüístics (menys a casos obvis de pertinença a una comarca com Olocau) però per a un geògraf que no ens conegue, difícilment podia considerar que Vilafranca era dels Ports, quan la carretera per anar passava per l’Aragó (l’actual CV-12 no estava ni emporlanada com a camí rural; encara que hauria hagut de fixar-se en Altaba, que és un indici d’unitat de mercat). En el cas de la Tinança, la carretera entre Castell de Cabres i Morella era una pista de terra que no es va asfaltar fins 1980 i la seua capital era la Sénia, però reconéixer això implicaria “el imperialismo catalán.” Insistisc en la persistència de la comarca, malgrat no tenir ni carretera.
Només podem tenir algun dubte o vacil·lació en Catí, que era dels Ports i ara té tirada cap a baix, PERÒ NO TANT com a voltes pareix, i Ares, que històricament és del Maestrat, però que està al partit judicial de Morella des del liberalisme, i que encara s’usa com a divisió a la Diputació, i participa de l’economia i les institucions dels Ports. De Vilafranca i de la Tinança no hi ha dubtes.
Els estatuts d’autonomia manen comarcalitzar, per llei: catalans i aragonesos ho han fet; nosaltres no. Com que els servicis s’han d’organitzar d’alguna manera, per una orde d’una conselleria es van “pseudoficialitzar a la brava” inventant-se unes “demarcacions territorials homologades” per no dir-li comarques, als anys vuitanta o noranta que ve a ser el mapa d’aquell geògraf sota el franquisme o el que ara corre de nou.
Evidentment he simplificat molt. Si algú vol preguntar alguna cosa, ja sabeu a on topetar-me.
