La Diputació de Castelló reforça la lluita contra la despoblació i aprova l’assignació de 3,2 milions d’euros del Fons de Cooperació Municipal entre 88 municipis de la província.
El ple ordinari corresponent al mes de desembre i celebrat este dimarts, ha aprovat per unanimitat el repartiment del Fons de Cooperació Municipal per a la lluita contra el despoblament l’import del qual s’ha incrementat un 63% i suma 4 municipis respecte a la convocatòria del 2023.
Com ha expressat el vicepresident i portaveu del Govern Provincial, Héctor Folgado, “esta és la major aportació al Fons de Cooperació per a la lluita contra el Despoblament”. En xifres totals, per al 2024 es destinen 3.193.439,00 euros.
Els 88 municipis beneficiaris tindran fons de la Generalitat Valenciana i la Diputació amb l’objectiu de poder millorar els serveis i assentar població. I és que, a la inversió aportada per part de la Diputació se suma l’ajuda procedent del Consell pel que, el Fons contra la Despoblació per a la província de Castelló s’incrementa 2,47 milions d’euros, passant de 3.915.903 euros en 2023 a 6.386.875,44 euros en 2024.
Este Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana té com a objectiu proporcionar als municipis en risc de despoblació recursos financers suficients per a respondre a la necessitat de promoure la millora de la prestació de serveis públics. Són perceptors els ajuntaments dels municipis amb una població inferior a 300 habitants i aquells altres que tenint una població superior complixen els requisits establits per la Generalitat Valenciana per a obtindre la consideració de municipi en risc de despoblació. Estos requisits estan relacionats amb la densitat de població, creixement demogràfic, taxa de creixement vegetatiu, índex d’envelliment, índex de dependència i taxa migratòria.
La relació de municipis de la província de Castelló beneficiaris del Fons de Cooperació Municipal per a lalluita contra el Despoblament és la següent: Aín, Albocàsser, Alcudia de Veo, Algimia de Almonacid, Almedíjar, Arañuel, Ares del Maestrat, Argelita, Atzeneta del Maestrat, Ayódar, Azuébar, Barracas, Bejís, Benafer, Benafigos, Benassal, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Castellnovo, Castillo de Villamalefa, Catí, Caudiel, Cervera del Maestre, Chóvar, Cinctorres, Cirat, Cortes de Arenoso, les Coves de Vinromà, Culla, Espadilla, Fanzara, Forcall, Fuente la Reina, Fuentes de Ayódar, Gaibiel, Geldo, Herbers, Higueras, La Jana, Llucena, Ludiente, La Mata de Morella, Matet, Montán, Montanejos, Morella, Olocau del Rey, Palanques, Pavías, Pina de Montalgrao, la Pobla de Benifassà, Portell de Morella, Puebla de Arenoso, Rossell, Sacañet, la Salzadella, Santa Magdalena de Pulpis, la Serratella, Serra d’en Galceran, Suera, Teresa, Tírig, Todolella, Toga, Torás, el Toro, Torralba del Pinar, la Torre d’en Besora, la Torre d’en Doménec, Torrechiva, Traiguera, les Useres, Vall d’Almonacid, Vallat, Vallibona, Vilafranca, Vilanova d’Alcolea, Vilar de Canes, Villahermosa del Río, Villamalur, Villanueva de Viver, Villores, Vistabella del Maestrat, Xert, Xodos, Sorita del Maestrat i Zucaina.
Per un finançament local just
Al costat del Fons de Cooperació Municipal per a la lluita contra el despoblament, el ple també ha alçat la veu perquè els 135 municipis siguen escoltats i, al respecte, l’equip de govern, al costat dels grups de l’oposició PSOE i Compromís s’han unit per a sol·licitar al Govern Central la reforma del sistema de finançament local amb noves mesures que beneficien als pobles més xicotets.
Com ha expressat el diputat Sergio Toledo, “si volem lluitar contra la despoblació, hem d’oferir a les persones que vulguen viure en pobles xicotets les mateixes oportunitats i igualtat de drets en l’accés a serveis i inversions que poden trobar a les ciutats”. A més d’eixa lluita contra la despoblació, l’última reforma del finançament local es va aprovar en 2002 i, des de llavors, les necessitats dels pobles han canviat “per la qual cosa és necessari reformar l’actual sistema de finançament i adaptar-lo al que necessiten els governs locals, obligats a assumir noves competències sense disposar dels recursos corresponents”, ha indicat el diputat provincial.
En la proposta d’acord de la moció aprovada s’inclou l’exigència d’actualitzar tant la Llei 7/1985 d’abril Reguladora de les Bases del Règim Local com la Llei 27/2013, de 29 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, per a la revisió a l’alça de les competències locals en matèria de serveis socials i soci sanitaris, economia, ocupació, desenvolupament local i agenda urbana, polítiques de joventut, polítiques d’igualtat i de lluita contra la violència de gènere, consum i educació.
A més d’instar el Govern d’Espanya que de manera prioritària i urgent impulse la reforma de l’actual sistema de Finançament Local, de manera simultània al del finançament autonòmic, d’acord amb les premisses aprovades pel XIII Ple de la FEMP, a través de la moció també se sol·licita al Govern d’Espanya la suspensió de les Regles Fiscals per a l’exercici 2025.
Suport al sector de la pesca
Al costat de la reivindicació per un finançament local just, el ple de la Diputació també ha alçat la veu per defendre a un dels sectors estratègics de la província: la pesca. En eixe sentit, l’equip de govern juntament amb el suport del PSPV i Compromís, ha aprovat una moció en defensa de les reivindicacions de la Federació Provincial de Confraries de Pescadors de Castelló davant la proposta de la Comissió Europea per a la flota d’arrossegament del Mediterrani per al 2025.
Des de la Federació Provincial de Confraries de Pescadors de Castelló asseguren que la reducció de les jornades de pesca i altres mesures que planteja a l’UE suposaran l’amarrament definitiu d’una part considerable de les embarcacions d’arrossegament, la qual cosa portaria al tancament de les Confraries de Pescadors, ja igualment en situació crítica, la pèrdua de les respectives concessions de les Llotges, que passarien a mans privades, i finalment a la desaparició de la pesca de litoral com ara es practica, amb la pèrdua d’ocupacions directes i indirectes, en el sector i en les empreses vinculades al sector, i una notable repercussió en el turisme, en desaparéixer l’incentiu de la pesca de proximitat en els restaurants.
En el seu defensa, a través de la moció, la institució provincial insta el Govern d’Espanya perquè intercedisca de manera immediata davant la UE per a evitar noves reduccions de dies de pesca per a la flota pesquera d’arrossegament en el 2025, i puguen pescar un mínim de 160 dies, incrementant esta xifra fins als 180 dies que, segons el sector pesquer, són els que donen una viabilitat mínima de subsistència laboral i econòmica.
Així mateix, a través de la moció la Diputació de Castelló sol·licitarà al Govern de Pedro Sánchez la paralització i retard a l’any 2030 de l’aplicació del Reglament Europeu sobre la pesca d’arrossegament per al Mediterrani i, a més d’això, instarà a la Generalitat Valenciana a crear una taula de treball conjunta amb el ISM i la Federació Provincial de confraries per a buscar una fórmula legal que resolga la problemàtica de tot aquell mariner que no arribe a tindre el mínim de dies per a optar a l’ajuda per desocupació.
Manteniment de Muface
En l’última sessió ordinària de l’any 2025 en la Diputació de Castelló, també s’ha aprovat una moció a favor del manteniment de la Mutualitat de Funcionaris Civils de l’Estat (Muface).
Muface, la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat, és una institució clau en el sistema sanitari espanyol que dona cobertura a més de 1,5 milions de funcionaris públics. Creada en 1975, esta mutualitat permet que els empleats públics trien entre rebre atenció mèdica a través de la sanitat pública o mitjançant asseguradores privades. El ple ha aprovat instar el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, a continuar negociant per a llançar un nou plec que permeta salvar Muface.
Al tancament de la sessió, la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, ha desitjat un Bon Nadal a tots els presents i al conjunt dels castellonencs.
