La Comunitat Valenciana rebrà 337 milions per a l’ingrés mínim vital

116

Nota de premsa de la Generalitat Valenciana

– El president proposa a el Govern “plans conjunts” amb les comunitats per al impuls a les infraestructures, les energies renovables, l’habitatge i la indústria de la mobilitat

– Reclama la reforma urgent del finançament autonòmic perquè “la reconstrucció econòmica i social d’Espanya no es faça a diferents velocitats”

– Reivindica la necessitat de la unitat d’acció i demana abandonar estratègies de crispació: “Alguna cosa va malament quan baixa la corba de la pandèmia i pugen els decibels del debat”

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que la Comunitat Valenciana rebrà 377 milions d’euros per a la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital que beneficiaran 100.00 famílies i, en el seu conjunt, a 280.000 persones, de les quals 82.000 són menors .

El president de la Generalitat ha comparegut davant els mitjans de comunicació després de la reunió amb el president de Govern, Pedro Sánchez, i la resta dels presidents i les presidentes de les comunitats autònomes per abordar l’evolució de la pandèmia de COVID-19 i les mesures per a la desescalada.

Puig ha destacat en la roda de premsa posterior a aquesta conferència de presidents i presidentes l ‘ “enorme rellevància” de l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital, que suposa “un gran pas endavant per corregir les desigualtats entre persones”.

En concret, la inversió de Govern en l’aplicació d’aquesta mesura a la Comunitat Valenciana serà de 377 milions d’euros i anirà dirigit a 100.000 famílies amb rendes inferiors als 310 euros mensuals, amb un total de 280.000 persones beneficiàries, de les que 82.000 són menors (el 30%). El 15% d’aquestes famílies són monoparentals i més de l’40% tenen menors a càrrec.

Per províncies, hi haurà 125.000 persones i 45.000 famílies beneficiàries en la província de València, altres 125.000 persones i 45.000 famílies en la província d’Alacant i 28.000 persones i 10.000 famílies en la província de Castelló.

El president, que ha destacat la necessitat que hi hagi coordinació entre administracions perquè l’ingrés arribe a les persones beneficiàries de la manera més eficaç, demanarà un conveni per poder cogestionar aquesta renda mínima “el més aviat possible”.

Quatre plans estatals per a la recuperació

El president ha proposat a el Govern central a la dotzena conferència de presidents i presidentes l’aprovació de quatre “plans conjunts” amb les comunitats autònomes: un pla d’infraestructures, un pla d’impuls a les energies renovables, un pla d’habitatge per afavorir l’accés a la mateixa de la població juvenil i per reactivar la construcció i un pla per donar suport a la indústria de la mobilitat.

Sobre el sector de la mobilitat, ha sol·licitat l’activació d’un pla “ambiciós”, “per l’ocupació que crea, pel desenvolupament econòmic i la innovació que genera i per la seva implicació en la lluita contra el canvi climàtic”.

“Si els cotxes són el principal agent de la contaminació a les ciutats, hem de reduir-fomentant la renovació ecològica de el parc automobilístic”, ha dit el president, que ha advocat també per mesures relacionades amb el transport públic, “un dels més afectats en aquesta pandèmia “.

Reforma del finançament autonòmic

Puig ha reivindicat també la reforma urgent de el model de finançament per evitar que la recuperació econòmica i social d’Espanya es realitze a diferents velocitats. “No podem permetre una reconstrucció d’Espanya a dues o tres velocitats diferents per una desigualtat d’origen que accentua, més encara, la desigualtat de renda”, ha argumentat el president.

“Hem de transitar cap a l’equitat i per això he insistit en la necessitat d’un finançament autonòmic just”, ha subratllat Puig, que ha demanat la “mateixa capacitat” per caminar cap a la recuperació sense desigualtats entre territoris.

Puig ha insistit en la importància de la unitat d’acció i la transversalitat per superar la crisi. “Convindria que alguns representants polítics a Espanya deixessin ja de cridar i de crispar. Si baixa la corba sanitària i estem guanyant la batalla de la pandèmia i pugen, per altra banda, els decibels del debat, és que alguna cosa s’està fent malament”, ha emfatitzat, per afegir: “es pot fiscalitzar i criticar i, a el mateix temps, dialogar i consensuar, perquè acordar no és claudicar, pactar no és trair”.

“La ciutadania no ha fet tant d’esforç per escoltar baralles diàries a la televisió. No és temps per al crit i el bloqueig, és el temps per a la paraula i l’acció”, ha afegit.

Puig ha assenyalat que els esforços per aconseguir aquesta unitat d’acció a la Comunitat Valenciana se centraran no només en els treballs de la comissió parlamentària per a la recuperació de la Comunitat i en la Taula de Diàleg Social impulsada pel Consell, sinó també en “una tercera branca, fonamental per donar més solidesa a aquesta voluntat d’aixecar-nos junts: l’àmbit territorial “.

Consens territorial

Segons ha anunciat, aquest mateix dilluns ha convocat a una reunió “per treballar junts” a favor de la cohesió de la Comunitat, als alcaldes de València, Alacant i Elx i l’alcaldessa de Castelló, així com als presidents de les tres diputacions provincials, a el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, a el president de l’Fòrum de Municipis d’Interior i al president de la Mancomunitat de la Ribera Alta i president de la Comissió de Mancomunitats de la FVMP. Tots estan convocats a un “consens territorial i institucional” que augmente l’eficiència de les mesures per a la recuperació, ha indicat.

Puig ha reiterat a més la seva intenció de sol·licitar la convocatòria d’un ple monogràfic en Les Corts que permetisca “recollir totes les iniciatives que els diferents grups puguen plantejar amb mirada europea”, ja que resulta fonamental -ha defensat- que la Comunitat “trie bé” com, de quina manera i en què “vol injectar diners europeus”, especialment després que el president de Govern haja anunciat aquest diumenge a les comunitats seva participació en la gestió dels fons concretats aquesta setmana per la Comissió Europea.

Puig ha valorat també que el president de el Govern haja comunicat que, a partir de la fase 3, les comunitats autònomes gestionaran la desescalada i podran demanar que s’aixeque l’estat d’alarma al seu territori.

D’altra banda, el president ha proposat institucionalitzar la conferència de presidents i presidentes autonòmics, perquè “ha estat un mecanisme molt positiu per a plantejar iniciatives comuns”, així com també totes les conferències sectorials. “Aquesta cooperació d’esperit federal ha de enfortir-se per als reptes que vénen i que no només competeixen en les comunitats autònomes o a l’Estat, sinó a tots i a totes”, ha manifestat.

A més, ha informat que ha demanat també a la reunió “un marc legal per a la reactivació que permeti, amb seguretat jurídica, flexibilitzar lleis per activar la inversió pública i privada”.

El president ha subratllat, així mateix, que, a partir d’aquest dilluns, s’entra en l’equador de la desescalada, amb València com la ciutat espanyola més gran en fase 2, i la Comunitat Valenciana, com la segona autonomia més poblada que accedeix a íntegrament a ella.

Fase final de la Lliga ACB

De fet, ha subratllat el president, aquesta setmana València ha estat escollida per acollir la fase final de la Lliga ACB de bàsquet per les seves instal·lacions i per fortalesa econòmica i social, però també per la seva situació sanitària. “És un símbol, un reflex que les coses van bé, i serà un gran aparador d’aquest Mediterrani viu i segur que volem oferir aquest estiu”, ha indicat.

Puig, que ha atribuït a la ciutadania el “mèrit d’estar sortint de la pandèmia”, ha subratllat que l’evolució positiva s’aprecia en què es va arribar a tenir 386 persones a les UCI, mentre en l’actualitat són 24 i que, de les 2.200 persones hospitalitzades, ara hi ha 161.

Tal com també ha exposat, “les altes hospitalàries s’han multiplicat de manera exponencial, ja que si fa dos mesos eren 240; avui són més de 12.122 els valencians i valencianes recuperats de coronavirus”, i la taxa de mortalitat està per sota de la meitat de la mitjana espanyola.

A més, en les dues últimes setmanes, el 84% dels municipis valencians no ha tingut cap cas positiu d’COVID-19. D’altra banda, només el 6% de les persones afectades pel virus estan ingressades, i menys de l’1% a UCI. Així mateix, la Comunitat té una capacitat de diagnòstic amb PCR en atenció primària molt elevada, que arriba a el 90% dels casos sospitosos. “D’ells, només el 0,5% són positius, i la taxa de reproducció s’ha reduït a l’0,75”, ha concretat també.

El president, ha demanat, però, “prudència” perquè “aquesta responsabilitat concèntrica, aquesta mirada pel bé comú, aquest sentiment de ser poble i d’anar tots a una és la via valenciana enfront del coronavirus”.