L’especialista en Farmacologia, Toxicologia i Anàlisi Instrumental de l’empresa concessionària de la Generalitat Catalana, Fernando Valero Cervera impartirà dijous 27 d’octubre de 2016 a les 12 hores al Centre de Postgrau, Consell Social i Escola de Doctorat de la UJI un seminari dedicat al control de la qualitat de l’aigua de consum. La conferència s’emmarca dins del cicle de seminaris organitzats per la Càtedra FACSA d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la UJI imparteix amb la finalitat de donar a conèixer les novetats en el sector. L’entrada és gratuïta, però és necessària la inscripció prèvia a la pàgina http://www.catedradelagua.uji.es/.
L’aigua de consum se subministra en continu a través del sistema de proveïment, per la qual cosa el seu control de qualitat no pot fer-se per lots, com amb la resta d’aliments. Així doncs, en la majoria de casos es disposa dels resultats analítics després del seu consum per la població. Aquest model de control actual, basat en la legislació vigent (Directiva 98/83/CE i RD 140/2003), és qüestionat des de fa anys. Per resoldre aquest escenari, s’ha proposat un nou enfocament basat en la implantació dels Planes Sanitaris de l’Aigua (Water Safety Plans), que es basen en l’avaluació de riscos, i posterior control en continu, de tot el proveïment, des de la captació fins al punt de lliurament al consumidor. D’aquesta manera el abastecedor coneix i controla tot el sistema, mentre que les anàlisis que actualment es fan, servirien per comprovar que el control és correcte, retroalimentar-ho i modificar-ho si és fos necessari.
Els Plans Sanitaris de l’Aigua (PSA) provenen dels treballs de l’OMS de finals dels anys 90 quan es dirigeixen a solucionar el problema de qualitat dels proveïments de països del tercer món. El seu posterior desenvolupament confirma que el control retrospectiu actual aplicat als països desenvolupats, podia substituirse per un model preventiu, més eficaç que entronca amb l’anàlisi de riscos que s’aplica a la indústria alimentària.
Diverses recomanacions havien proposat la inclusió dels PSA en la legislació d’aigües de consum, però sense aconseguir la seva regulació final a nivell europeu. En països com Austràlia o Nova Zelanda, s’havien ja desenvolupat i implementat. En altres casos, han estat proveïments concrets, molts d’ells a Espanya, que han desenvolupat els seus propis PSA sense esperar a la seva regulació, en alguns casos prenent com a model la norma ISO22000:2005 d’ús en la indústria alimentària. Finalment la Directiva 2015/1787 de 6 d’octubre de 2015, indica la necessitat d’avaluar els riscos mitjançant la norma UNEIX 15975-2 o equivalent. Això ha fet que els proveïments avaluïn el risc del seu àmbit i implanten els seus propis PSA.
