La Campana Grossa de Culla, nou BIC

204
La Campana Grossa de Culla, nou BIC

El passat 5 de desembre, la Generalitat Valenciana va aprovar el decret que concedeix la denominació de Bé d’Interès Cultural (BIC) a la Campana ‘Grossa’ de l’Església de ‘El Salvador’ de Culla, dins de l’expedient que atorga aquesta catalogació al conjunt de 70 campanes gòtiques valencianes.

Tal com anuncia el decret de declaració, “després de les campanyes d’inventari realitzades sobre les campanes del nostre territori, ha donat com resultat el coneixement de setanta campanes gòtiques, datades entre 1250 i 1659. Es tracta de magnífiques peces de bronze, amb belles inscripcions i relleus gòtics, que han sobreviscut a l’ús per al qual van ser concebudes, que nombroses vegades és causa del seu trencament i desaparició en dècades recents”.

La campana de Culla, coneguda com la ‘Grossa’, destaca dins d’aquesta relació a causa dels seus peculiars característiques. Té una inscripció en majúscula gòtica que combina el grec, el llatí i el valencià: “+ IHS: XPS: REX: GLO- RIE: VEBNIT: IN: PASTURA: ET: DEUS: HOMO: FACTUS: EST ANY MCCCC / IIII”, i que es pot interpretar com “Jesús Crist rei de la glòria va venir en pau i déu es va fer home. Any 1404”. A part de diversos cordons, presenta dos relleus amb un Ecce Homo i una Verge. En el jou original de fusta posa “Año 1839”, el seu diàmetre és de 91 cm, té una altura de 80 cm i un pes aproximat de 436 kg.
L’alcalde Culla, Víctor Fabregat, ha afirmat que “aquest reconeixement suposa un atractiu turístic més per al municipi, que incorpora un nou element l’extensa llarga llesta Béns d’Interès Cultural”. I és que, Culla compta amb 33 immobles que formen part de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, entre masies fortificades, torres vigia, barrancs, abrics amb pintures rupestres… i un dels conjunts històrics emmurallats millor conservats de l’Arc Mediterrani.

A més, en 2016, la seua ancestral rogació a Sant Joan de Penyagolosa també va ser distingida com Ben Singular Immaterial i aspira a ser declara Patrimoni Mundial de la Unesco dins de la candidatura ‘Camins de Penyagolosa’, impulsada per la Diputació de Castelló en col·laboració amb la Universitat Jaume I.