Els cultius estan brollant abans d’hora, deixant-los vulnerables davant l’hivern, i els productors assumeixen sobrecostos en reg, tractaments i alimentació animal
La primera quinzena de desembre està sent excepcionalment calorosa, amb temperatures que superen en deu graus l’habitual en aquestes dates, i tanca una de les tardors més seques des que hi ha registres. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) adverteix de les conseqüències negatives que estan provocant la calor i la sequera sobre les produccions agràries de la Comunitat Valenciana, tant les que es troben en plena campanya de recol·lecció com les que haurien de romandre en repòs per a afrontar la temporada que ve.
En els cítrics, l’anomalia climàtica està causant que la fruita no madure correctament. Aquesta atípica tardor, estació que normalment es caracteritzava per la successió de pluges, està obligant els agricultors a recórrer al reg. La calor també està dificultant l’erradicació de plagues com l’aranya o el Cotonet de Sud-àfrica, el qual arriba a propagar-se fins a una sisena generació. El responsable de la sectorial de taronges d’AVA-ASAJA, Alejandro Aparicio, lamenta que “estem assumint importants sobrecostos no previstos en energia elèctrica per a regadiu i en tractaments fitosanitaris”.
A més, una de les imatges més sorprenents que ens deixen aquestes altes temperatures a les portes de Nadal és la brotada avançada en fruites d’os, vinyes o alvocats, entre altres produccions que solen començar el cicle vegetatiu al març i abril. José Luis Robredo, responsable de la sectorial del vi, avisa que “els cultius estan en una fase massa avançada a causa de la falta de fred. Aquesta ruptura del seu cicle habitual provocarà que quan arriben les gelades danyen les gemmes i ja no tornen a eixir, amb el que hi haurà menys producció. Al costat de la sequera, aquesta situació està estenent la desil·lusió entre els viticultors, de fet alguns estan arrancant les vinyes més afectades”.
Similar situació viuen les hortalisses. Vicente José Cuñat, responsable de la sectorial d’hortalisses, declara que “les carxofes, cols i altres hortalisses d’hivern estan obrint-se abans d’hora a causa de les càlides temperatures”. La sembra del cereal, prevista per al mes passat, s’ha vist alterada per la sequera. Tant és així que agricultors com Antonio Miguel Álvaro, responsable de la sectorial de cereals, han decidit no sembrar fins que hi haja previsió clara de pluges.
La ramaderia no s’ha deslliurat de les conseqüències. Aquestes temperatures serien positives per als animals si no fos perquè la sequera ha provocat una reducció de les pastures, així com de les reserves d’aigua per a proveir al bestiar. L’apicultura està travessant també mals moments: la falta d’aigua, així com el vent, han ocasionat que les flors s’assequen i que en els dos últims anys hi haja cada vegada més ruscos buits. Pascual De la Vall, responsable de la sectorial d’apicultura, adverteix que “s’estan alterant els cicles i ja no hi ha quatre estacions, tan sols primavera i estiu”.
Per això, AVA-ASAJA preveu que puga haver-hi menys collites per tercer any consecutiu a conseqüència de les adversitats climàtiques. L’organització agrària sol·licita a les administracions que establisquen mesures de suport als agricultors i ramaders afectats per la sequera i les altes temperatures. Així mateix, urgeix al Govern a adequar l’assegurança agrària a les noves condicions que imposa el canvi climàtic, introduint millores en lloc de retallades com pretén el monopoli d’Agroseguro i executa Enesa, l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries dependent del Ministeri d’Agricultura.
Altres reivindicacions de AVA-ASAJA són la construcció d’infraestructures que permeten emmagatzemar i distribuir l’aigua procedent de les pluges i l’aposta, per part de la Unió Europea, de les noves tècniques d’edició genètica com ja estan impulsant altres potències agrícoles, les quals permeten obtindre cultius més resistents a la sequera, la calor o la salinitat, així com reduir l’ús d’inputs com a herbicides i productes fitosanitaris.
