L’última edició del rànquing Highly Cited Researchers, elaborat anualment per la companyia nord-americana Clarivate, ha posicionat de nou en la llista de personal investigador altament citat mundialment en l’àmbit de les ciències animals i vegetals la investigadora vilafranquina Sara Izquierdo Zandalinas, del Departament de Biología, Bioquímica i Ciències Naturals de la Universitat Jaume I de Castelló.
Sara Izquierdo Zandalinas és personal del Programa Ramón y Cajal a l’UJI i ha investigat en les universitats de North Texas i Missouri, als Estats Units. És membre del Grup de Recerca d’Ecofisiologia i Biotecnologia i ha estat reconeguda amb el Premi Francisco Sabater de la Societat Espanyola de Fisiologia Vegetal (2019), el premi Young Scientist de la Federació de Societats Europees de Biologia Vegetal (2021) i el premi Santiago Grisolía (GVA, 2022).
El seu camp de recerca està focalitzat en l’estudi de les respostes fisiològiques, bioquímiques i moleculars de les plantes quan s’exposen a estressos abiòtics combinats. En un dels seus últims projectes, el Grup d’Ecofisiologia i Biotecnologia, dirigit per ella, ha analitzat, en col·laboració amb José Luis Rambla Nebot, com influeixen múltiples combinacions d’estrès abiòtic en les plantes de tomata, amb la finalitat de trobar respostes que milloren la seua aclimatació i supervivència davant el canvi climàtic.
A partir dels resultats obtinguts i publicats fins ara, els efectes de combinar diferents tipus d’estrès són extensos. Afecten el procés de fotosíntesi, el creixement i també l’acumulació de prolina, un aminoàcid, que, tot i ser beneficiós per a resistir l’estrès, podria tenir un efecte advers durant l’estrès multifactorial. També s’han obtingut evidències interessants pel que fa al paper d’una poliamina específica (espermina) en la tolerància de les plantes a un determinat estrès combinat (salinitat i herbicida paraquat).
Una altra conclusió a què han arribat durant la investigació és que l’hormona àcid jasmònic seria clau per a l’aclimatació de la tomata en condicions combinades d’alta lluminositat, salinitat i presència de paraquat i han identificat més de 190 gens que responen d’una manera comuna i altres que s’activen només en condicions extremes que, al comparar-les amb altres espècies, hi ha coincidències que apunten a un mecanisme universal d’adaptació. Aquestes troballes aporten noves claus per a desenvolupar cultius més resistents a les condicions extremes imposades pel canvi climàtic.
