El diputat socialista a Les Corts i professor d’Història, José Luis Lorenz (Castelló, 1974), no troba espais millorats en la gestió de la cartera d’Educació després de l’eixida del Botànic. Educació infantil, retalls en idiomes, paralització d’Edificant, obstacles a les escoles rurals… El diputat amb més iniciatives traslladades a la cambra autonòmica fa balanç del primer any de gestió PP-Vox
Quina és la seua anàlisi d’aquest any en matèria educativa?
L’educació pública no s’ha prioritzat, més bé al contrari. El primer any de govern de la dreta ha estat desastrós per l’atac a la pública. Van començar amb un retall de 122 milions d’euros en infraestructures educatives, que suposa clarament deixar de rehabilitar, mantindre o construir noves instal·lacions. El PP ha aplicat la política de l’ultradreta a la seua Conselleria. Cada volta que hem preguntat per la paralització d’obres ens han contestat o bé que s’estava valorant o que les obres s’havien signat amb el govern en funcions. Són obres necessàries, com les de Betxí o Borriol, que deixen 68 milions d’euros sense efecte.
I sobre la promesa de gratuïtat de 0 a 3 anys?
Van prometre això sense dir que de 2 a 3 anys ja s’estava fent. Però, a banda, és que no van a integrar mai en la pública a les escoles per als més menuts. És un problema més gran per als pobles de l’interior de Castelló. Vilafranca, Albocàsser, Morella, Cinctorres… tots tenen poc alumnat i es pot assumir en la pública. En el cas dels municipis que no tenen escoleta, on els integraran? En quines aules?
Just en l’altra franja d’edat, com avalua els retalls en classes presencials en les escoles oficials d’idiomes per al proper curs?
Són retalls en tota regla. Cap idioma millora l’aprenentatge si es fa per via telemàtica. És impossible. Al contrari, tots els estudis apunten a una necessitat d’incrementar el treball oral i a l’aula. Les escoles d’idiomes públiques són un servei públic, no un negoci, i en aquest cas perjudica també als nouvinguts, un atac a les persones que necessiten estudiar castellà per a integrar-se i treballar. Sempre hi havia llista d’espera i ara ens diuen que no hi ha matriculats.
Respecte a l’ús del valencià en les aules, quina és l’opinió del seu grup respecte als canvis incorporats per la Conselleria d’Educació?
Quina necessitat tenen de l’atac d’ultradreta al valencià? És la llengua minoritzada i a la qual hem de protegir. El castellà no està en perill. Fins ara eren els consells escolars els qui decidien el percentatge de matèries en cada llengua en funció de si era una zona castellanoparlant o no. Ara el percentatge en valencià baixa, protegim, per exemple, les matèries en anglés però en valencià no.
Un dels reptes educatius és la formació professional. En quin punt està la incorporació de la dual?
No han desenvolupat encara res de la nova llei. Altres comunitats autònomes, sí. Estem preocupats, ara comencen les pràctiques i no sabem com. En general, estem preocupats per molts assumptes: aquest, l’ampliació de les plantilles docents en totes les etapes, els retalls del pla Edificant i dels grups de Batxillerat, l’elecció de centre per part de les famílies, el districte únic que permet els concertats triar el seu alumnat, les escoletes privades de 0 a 1 any, el bloqueig de beques… La preocupació és global. Vox ja no està al govern autonòmic però el PP segueix aplicant polítiques d’ultradreta en educació.
