José Antonio Aguilar i Malú Blasco, creus de Santa Llúcia 2024

121
PUBLICITAT

La seua implicació per a l’organització i conservació de les festes i tradicions locals avalen el lliurament de la màxima distinció de la ciutat
Ambdós s’han involucrat en festivitats com els Reis d’Orient, l’Anunci, el Sexenni, la Fira, la Setmana Santa o el Corpus Christi durant dècades

L’Ajuntament de Morella ha celebrat este matí el ple extraordinari per a aprovar, a proposta de l’alcaldia, la concessió de les creus de Santa Llúcia 2024. José Antonio Aguilar Sorribes i Mari Luz Blasco Querol rebran la màxima distinció de la ciutat el pròxim diumenge 7 de gener en un acte cívic a la Sala del Justícia a les 13.00 hores aprofitant la festivitat del patró de Morella, Sant Julià. La creu de Santa Llúcia es concedeix per a reconéixer aquells mèrits especials, qualitats i circumstàncies singulars que ajuden a la construcció de la ciutat a través de la seua feina diària i al manteniment de les tradicions i costums com han fet estes persones durant dècades.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “Malú i José Antonio han contribuït activament en la conservació de les nostres festes més importants, així com animat a la participació de la gent en totes elles” i ha afegit que “cal reconéixer la seua tasca de tants anys darrere de l’organització i coordinació d’actes multitudinaris com els retaules del Sexenni o la cavalcada dels Reis d’Orient”. L’edil ha explicat que “la màxima distinció de la ciutat s’atorga per a reconéixer el treball i l’esforç de les persones i col·lectius amb Morella i aquestes persones tenen motius de sobres per a rebre la creu de Santa Llúcia”. Finalment, Sangüesa ha aprofitat per a “felicitar a José Antonio i Malú per involucrar-se tant en les tradicions del poble” i ha remarcat que “la seua tasca segur que continuarà durant molts anys”.

José Antonio Aguilar
Les tradicions són uns dels valors més importants que tenim com a morellans. La nostra història i patrimoni van lligats de la mà sempre i ho han anat al llarg dels segles. No entenem l’existència de Morella, el nostre poble, sense la presència al seu capdavant del castell, les murades o l’església, els seus carrers i les seues cases. Però res de tot això tindria sentit sense la seua gent, sense totes aquelles persones que ho han fet arribar fins a nosaltres. De la mateixa manera que ens han fet arribar fins als nostres dies el nostre patrimoni folklòric, un dels més importants i reconeguts arreu del territori valencià i Nacional.

Morella compta des de fa segles amb una tradició, unes festes, insuperables, d’esforç i de col·laboració, d’estima i de devoció. Unes festes que han travessat períodes de guerra i de pobresa aguantant gràcies a totes les persones que han posat el seu gra d’arena per a poder continuar endavant passara el que passara. Sense elles, ara Morella seria un poble amb un castell, però molt més pobre d’esperit, i de germanor, convivència i orgull. Festes com el Sexenni o l’Anunci, les dues més grans que tenim com a morellans, ens fan ser poble, ens fan ser una comunitat unida i lluitadora. Aquestes festivitats eixides de la devoció per la Mare de Déu de Vallivana que ja han traspassat les fronteres de la religió, ens uneixen cada sis anys, com ho fa cada any la rogativa on tothom participa per aquesta devoció i per aquesta unió com a poble.

Totes aquestes festivitats i moltes altres tiren endavant per la inversió de temps i empeny de molts veïns i veïnes, sempre es van renovant i les persones col·laboren més un unes edicions que en altres, però alguns han estat des de fa dècades al peu del canó per a salvar en ocasions i temps difícils la seua celebració, i per fer-les més grans en temps de bonança.

Una d’aquestes persones ha estat José Antonio Aguilar Sorribes. Morellà, de 73 anys, porta tota la vida involucrat en la festa i les tradicions de Morella. Durant quasi 40 anys va exercir de professor, especialment de valencià, però també sent pioner i promotor en l’àmbit de la fotografia, quan s’havien de revelar en aquell quarto fosc. Per les seues classes han passat desenes de generacions de morellans i morellanes, la gran part pel col·legi, l’Edifici Colomer Zurita i ja els últims pel nou IES els Ports, on es va jubilar en 2011.
Fora d’aquesta feina sempre ha estat involucrat en les festivitats que eren per i per a la Mare de Déu de Vallivana, la rogativa, el rosari, l’Anunci o el Sexenni. En totes elles ha estat sempre col·laborant perquè el poble de Morella continuara endavant amb les seues festes, tradicions i devoció cap a la patrona.

Mari Luz Blasco
Els reis mags, els Reixos, els tres d’Orient, a Morella tenen molts de noms i ens podem referir a ells de moltes maneres, però tots aquests noms ens evoquen al mateix, a una tradició ja arrelada la ciutat. Una tradició que hem convertit entre molts de morellans i morellanes en una festivitat de les més importants i rellevants en el calendari anual morellà ja equiparada per participació, temps, memòria i devoció a altres de molta major antiguitat com la nostra benvolguda Fira, la Setmana Santa o el Corpus. Aquestes són dates marcades en fix al calendari.

Però aquesta celebració, igual que la resta, és viva i és forta gràcies a les persones, molts veïns i veïnes que en les darreres dècades han lluitat, cada un des de la seua posició i possibilitats, i treballat per ella de forma desinteressada i passional. Des que entre 1910 i 1916 s’iniciara segons la revista de Vallivana les primeres cavalcades que tot i suspendre’s algun any pel fred, han arribat fins als nostres dies en plena forma. És actualment quan després d’anys de lluita i de treball desinteressat de molts morellans, la cavalcada ha abastat la seua màxima esplendor i els Reixos, xambelants, odalisques, patges del Karakorum, arriben cada 4 i 5 de gener amb força.
Aquest és un treball pels més menuts, totes les persones que col·laboren ho fan per ells, perquè a nosaltres ens ho han fet i ara tots volem que la il·lusió es mantinga sempre viva i expectant. Però igual que es cuida als xicotets s’ha de fer amb els més grans de cada casa, els més majors de cada casa amb cura i dedicació que ens han portat fins ací. Perquè la missió és cuidar a totes les generacions del poble, donar vida i esperança als més joves i felicitat, activitats i cuidados als més majors. Un treball i dedicació que és en el dia a dia, però que també s’ha de traure cada sis anys en el Sexenni amb la seua organització.

Una persona que ha estat en les darreres dècades treballant aquest aspecte ha estat Mari Luz Blasco Querol, qui ha lluitat perquè els més majors d’aquest poble tingueren uns serveis i unes activitats de qualitat, ha treballat per a conservar les nostres festes i tradicions com el Sexenni i per a fer més gran i especial cada any la cavalcada dels Reixos. Ella, juntament amb el seu home, Toni, que ens va deixar fa uns dies, han lluitat juntament amb l’organització de la cavalcada perquè aquesta fora sempre un poc més gran que l’any anterior.