El vilafranquí Javier Soligó va sorprendre la població de Vilafranca el passat dimecres 14 quan va penjar calcetins al llarg de tot el Carrer Major d’aquest poble.
Javier és un jove de vint-i-dos anys de Vilafranca que, després d’haver cursat el Batxillerat de ciències socials a l’IES Els Ports de Morella, va decidir estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València per a “canviar de disciplina”.
Enguany és l’últim any que cursa la carrera i, per tant l’hora de fer el Treball Final de Grau, en el qual Javier no va dubtar ni un moment en integrar les seues arrels i el seu poble, afirma que “tenia molt d’interés a parlar de Vilafranca en la meua producció artística, com en gran part dels treballs que he realitzat. Penso que és necessari compartir la nostra realitat i fer-la visible”. Conta que la proposta per a aquest treball ha sigut fruit d’una sèrie d’investigacions personals que ha fet al llarg de la seua vida universitària. Per al TFG, es va proposar fer una idea col·laborativa en la qual participara tota la gent possible del poble.
Més de 20 persones ajudant a penjar calcetins 
Al voltant d’uns 400 calcetins penjats
Va dissenyar més de 300 postals amb elements propis de la indústria tèxtil mitjançant la serigrafia, les va deixar en una tenda de Vilafranca perquè la gent les comprara. Però aquest intercanvi tenia alguna cosa d’especial, ja que en lloc d’intercanviar postals per diners, s’intercanviarien per calcetins, per a, després d’uns dies, poder penjar els calcetins per algun carrer del poble i celebrar, així, la identitat vilafranquina.
Tot i que les postals no es van acabar gràcies a la gestió de dosificació d’Isabel i Felipe, membres de la tenda, aquest treball va ser un èxit i, afirma Javier, “la gent va ser molt comprensiva, inclús hi ha hagut gent que ha donat calcetins sense haver-se emportat cap postal”. Javier va arribar a rebre més de 750 calcetins.
La segona part del treball fou un poc més complicada de portar a terme. La idea principal era penjar els calcetins al llarg de tota l’avinguda de Castelló, per a açò feien falta uns permisos que van ser denegats i, per tant, va haver de canviar la localització de l’exposició dels calcetins, centrant-se ara en el Carrer Major.
El dia 14 de juliol, va arribar l’hora d’omplir el carrer de calcetins, Javier va fer una crida a la gent més propera, amigues, amics, família… I van acudir totes i tots a ajudar-lo a penjar calcetins. Mentre uns enganxaven els mitjons al cordell, altres s’encarregaven d’agafar l’escala i de penjar-los.
Amigues i familiars ajuden a Javier Javier Soligó penja calcetins al carrer Major
Per què calcetins i no una altra peça?
Els calcetins són un “símbol molt representatiu de Vilafranca”, la indústria tèxtil unifica a tota la gent del poble. També volia reflectir la realitat d’aquesta indústria en els últims anys que, afirma Javier, és un poc precària. “La indústria tèxtil ens conste molts mals de cap, però, al cap i a la fi, és allò que ens unifica com a poble, com a veïns i com a persones”. Els calcetins eren una manera de reflectir que “som de Vilafranca, que som un poble i que estem ací”.
El fet de penjar els calcetins representa a tota aquesta gent que ha compartit alguna cosa mitjançant les postals. Com diu Javier, “cada calcetí és una postal que s’ha enviat, és algú que s’ha posat en contacte en algú altre”.
Finalment, l’artista Javier Soligó agraeix a tota la gent de Vilafranca per haver acollit la proposta tan bé, per haver participat i haver-li ajudat. En les seues paraules, “dono les gràcies perquè el resultat ha sigut molt millor del que podia esperar, la participació ha sigut més alta de la que podia esperar i estic extremadament satisfet en com ha quedat. Aquesta és la primera de moltes més, en el futur faré més projectes i espero comptar en tota la gent que m’ha suportat”.
