Els fils encara estan col·locats a les màquines preparats per a teixir calces.
La foscor inunda totes i cadascuna de les immenses parts que té la fàbrica, només uns pocs xicotets punts de llum il·luminen algunes màquines o entren per les finestres. Potser fa un temps haguera fet una metàfora entre aquests punts de llum, fent veure que representaven els rajos d’esperança que tenien els treballadors. Però evident és que ja no queda res, ni de llum ni d’esperança.
Enmig del negre l’emoció desborda en recordar tota aquella gent que ha passat per estes naus, tot el que han significat per a elles, totes les vides de vilafranquins, vilafranquines i veïnes de les comarques pròximes que ara, per la nefasta gestió d’un qualsevol amb diners, s’han vist ofegades.
Hi ha teranyines i parts de la fàbrica inaccessibles per possibles despreniments del sostre. En les imatges es pot veure el desgast. Un desgast que conta la seua història. Conta tots els anys que fa que es treballa ací. El desgast dels elements de la fàbrica, el desgast dels treballadors. Milers i milers de sacs, teles, fils i teixits estan abandonats dins les immenses naus, els han deixat tirats, desamaparats enmig de la foscor.
Entrem a la zona de tint. Un cartell crida l’atenció. ‘La solución está en tus manos’, diu.
