L’escriptor vilafranquí Fèlix Edo Tena acaba de publicar la seua segona novel·la: Lluny de qualsevol altre lloc. Després de l’èxit de El guardià de les trufes, el seu primer llibre, l’autor busca consolidar la seua personalitat en l’àmbit literari.
Què és Lluny de qualsevol altre lloc?
Lluny de qualsevol altre lloc és una novel·la que esta ambientada en el present i esta dividida en dues parts. Una part que s’anomena ‘Sobre l’asfalt’, ambientada a la ciutat de Castelló de la Plana on seguim els ‘vagabundejos’ d’un personatge que es diu Joan, que ha abandonat la seua vida de professor i que ara es dedica a fer de mariner, temporer. A través del dolor i el drama d’aquest home anem descobrint la descomposició urbana de Castelló de la Plana, veiem com hi ha parts de Castelló que no estan integrades en la ciutat; com hi ha un passat agrari que no està integrat o persones migrants que no s’han integrat. D’alguna manera aquesta part retrata el que són els marges de la ciutat.
En la segona part de la novel·la, que es diu ‘Un lloc sobre l’erm’, seguirem també els quefers del mateix personatge, però aquest abandone Castelló i torne al seu lloc d’origen que és Vilafranca, un poble d’interior de la província de Castelló. Allí s’instal·la al mas de Forés, emplaçament que coneixeran les persones que hagen llegit la meua primera novel·la El guardià de les trufes. En aquest lloc Joan pretén reprendre la vida rural dels seus avantpassats, és en aquest punt on intuirem que el personatge és descendent dels masovers i masoveres que apareixen en la novel·la del ‘guardià’.
És important conèixer el Guardià de les trufes per gaudir plenament d’aquest nou llibre?
Evidentment si algú es llegeix el Guardià de les trufes i ara es llegeix Lluny de qualsevol altre lloc hi ha una clara connexió, per tant es farà una lectura molt més profitosa i el lector podrà fer una panoràmica més àmplia del que és la història de Castelló i de les terres de l’interior d’aquesta província. Però, jo també sóc conscient de què no puc pretendre que totes les persones lectores d’aquesta nova novel·la coneguen l’anterior llibre. Per tant jo l’he concebut com una novel·la independent que es pot llegir perfectament sense conèixer El guardià de les trufes.
Ha comentat alguna de les circumstàncies adverses que viu el protagonista. Alguna guarda relació amb la situació esdevinguda per la pandèmia causada per la COVID-19?
El procés d’escriptura de la novel·la ha estat de 4-5 anys, i és un llibre que jo vaig tenir acabat més o menys a la meitat de la pandèmia. Per tant, no hi ha cap referència directa a la situació esdevinguda per la COVID-19. No obstant això, si entenem la pandèmia com una crisi més de les que hem viscut a l’inici del segle XXI, on no es sap ben bé cap on anem, on la història s’està tornant a moure i on ens movem cap a una nova època que no sabem molt bé com serà però intuïm que serà dura; si ho entenem així la pandèmia es pot entendre com una metàfora del personatge de la novel·la. Un personatge perdut en la vida que no sap molt bé com acabarà, emmarcat en un món on es predica que tot és perfecte però on hi ha qüestions del passat que no s’han resolt.
Definiries públic objectiu a la teua novel·la?
Jo l’experiència que tinc de El guardià de les trufes és que ha agradat a diferents tipus de persones. El ‘guardià’ era una novel·la pot ser més enfocada a la gent gran i que va viure el món de postguerra, i després em vaig trobar el feedback de gent jove que els hi havia agradat molt. D’entrada la nova novel·la al ser de temàtica actual i urbana, pot anar encaminada o dirigida a un públic més jove, però tampoc és així ja que penso que el públic adult també la poden entendre perfectament.
Com vas decidir que el poble on es traslladaria el protagonista seria Vilafranca?
Jo sóc de Vilafranca; tot i que els pobles d’interior estan vivint des de fa molts anys una situació de despoblament. Quan jo estudiava hi havíem d’anar a Castelló a completar els nostres estudis, per tant la nostra ciutat de referència és Castelló i és la ciutat que vaig descobrir més en la meua joventut. Ara bé, les meues arrels estan a Vilafranca, i conec també molt bé la realitat d’aquest poble.
Quina ha estat la primera rebuda de la novel·la per part dels lectors i lectores?
Per ara encara no he rebut cap comentari dels lectors, però si que sé que hi ha expectatives perquè El guardià de les trufes ha deixat bon record. La gent em preguntava quan anava a escriure la pròxima novel·la, la gent sembla que tenia ganes de llegir més coses meues. També hi ha pressió perquè hi ha persones que han estat esperant molt la lectura.
Qui és el teu referent literari?
En tinc uns quants, tant catalans com estrangers. Podria dir molts noms, també sóc molt cinèfil i et podria dir moltes referències cinematogràfiques. Per exemple, et podria dir noms com William Faulkner o Cormac McCarthy que són escriptors, o d’un cienasta que m’agrada molt com Jim Jarmusch; però tampoc vull que la gent tracte de vore semblances i referències. Evidentment està clar que tot no ho podem escriure des del buit i sobretot els qui estem començant ara a escriure novel·les, almenys en el meu cas, els models els hem de tenir presents. Al principi he de tractar d’imitar-los fins que jo trobe la meua veu pròpia o la meua identitat literària.
Creus que encara no has trobat la teua identitat literària?
Aquesta és la meua segona novel·la, penso que caràcter i personalitat sí que he mostrat. Però al mateix temps no m’importe dir que he emprat referències a les figures que t’he comentat abans, ho faig a mode d’homenatge. La personalitat l’has de treballar poc a poc i l’has de buscar poc a poc.
Molts escriptors i escriptores, i artistes en general tenen una persona de confiança que supervisa l’obra abans de publicar-la. Té eixa persona de confiança?
Josep San Abdón és la persona que ha supervisat l’obra, ha estat el filtre de l’editorial en la que s’ha publicat el llibre: Onada Edicions. Ell va redactar l’informe positiu.
On podem trobar la novel·la?
Lluny de qualsevol altre lloc es pot trobar en qualsevol llibreria del País Valencià i de Catalunya. L’editorial Onada serà l’encarregada de distribuir-la. També es pot trobar en diferents pàgines web, i als pobles d’interior ja m’he preocupat jo per a que també l’envien als quioscs i a les papereries.
