Nota de premsa de la Universitat Jaume I de Castelló
Els tres especialistes que han participat en la taula rodona «La necessitat d’un nou model informatiu» del curs d’estiu de la Universitat Jaume I «Construint un periodisme independent i de canvi social» han coincidit a assenyalar la necessitat de buscar noves alternatives de negoci per als mitjans de comunicació alternatius.
En la taula moderada per Alex Iván Arévalo Salinas, coordinador acadèmic del curs, han participat José Luis González Esteban, professor de la Universitat Miguel Hernández d’Elx; Dolors Palau, professora de la Universitat de València i Andreu Casolà, professor del Departament de Ciències de la Comunicació de l’UJI.
En la primera intervenció, José Luis González Esteban, ha mostrat el seu optimisme respecte al nou panorama comunicatiu, fent-se ressò del creixent nombre de mitjans de comunicació que han aparegut en els últims anys, prop de 400, en els quals «s’ha intentat aportar nous formats de comunicació» ha comentat.
En la seua opinió, els moments clau d’aquest nou ecosistema s’inicien amb el canvi de titularitat en el diari El País, així com el primer expedient de regulació d’ocupació; el tancament del diari Públic; i l’aparició dels primers mitjans natius digitals a Espanya: Sortu i Lainformacion.com.
El professor de la Universitat Miguel Hernández d’Elx considera que és necessari plantejar nous models de negoci que també incloguin noves formes de mostrar la informació, com per exemple les cooperatives «que no existien a Espanya en l’àmbit dels mitjans de comunicació» o el model híbrid (socis i publicitat tradicional) d’Eldiario.es, així com oferir productes diferents en les televisions públiques.
La sotsdirectora del grup de treball Periodisme i informació de qualitat en l’Associació de Recerca en Comunicació a Espanya AE-IC, Dolors Palau, ha assegurat durant la segona intervenció que la «qualitat i la independència del periodisme estan vinculades». Per a això, ha aportat les dades d’una enquesta realitzada entre professionals, en la qual la meitat d’ells opinaven que la independència era escassa i un terç que no existia poca llibertat de redacció.
«Els nous mitjans digitals posen en pràctica estratègies comunicatives on preval la interpretació, la narració i la recerca» ha explicat la professora de la Universitat de València, qui assegura que en aquests mitjans «existeix una major profunditat en el tractament de la informació». L’estudi d’aquests nous mitjans li ha portat també a la conclusió que prevalen les entitats sense ànim de lucre, destacant la independència política i empresarial, així com a l’establiment puntual de cooperació entre els petits equips de treball de diferents mitjans.
Finalment, el professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Andreu Casero, ha defensat una redefinició dels actuals mitjans alternatius, els qui en la seva opinió també pateixen una crisi de legitimitat perquè «no responen a la neutralitat i no han estat capaces de captar nous lectors». L’estratègia passaria per la cerca d’aspectes innovadors, sobretot en les maneres de negoci i en la connexió amb les comunitats a la qual es dirigeixen.
Per a Casero «el negoci és la base per a la independència, la qualitat informativa i la competència amb altres mitjans», perquè alternatives com crowfunding «no són sostenibles ni suficients». En aquest interessant panorama, en el qual els mitjans alternatius són insuficients per estendre la protesta de la ciutadania, es plantejaria una mediatització de doble via en la qual els mitjans de comunicació canviarien l’espai de representació exercit fins ara per un espai de relació en el qual l’objectiu seria com fer extensiu el missatge.
