El cas dels Llivis i la Llacua
En un moment en què els preus de serveis de llum, gas o gasoil estan pels núvols; en una època on sembla que el futur siguen les renovables; i en uns anys on les nostres accions ambientals marcaran el futur climàtic del planeta i la vida de les noves generacions, ens centrem en la proliferació de macroprojectes de generació d’energia verda i en la seua sostenibilitat tant a escala local com a escala planetària.
La comarca dels Ports, al nord de la província de Castelló, és un dels territoris més afectats per aquestes infraestructures. L’existència de bastes extensions de sòl rural barat, lligada a la minsa oposició que es puga generar, fa que els nous projectes energètics proliferen com rovellons a la tardor. A tot això, no ens enganyem, cal sumar-li la proximitat a la subestació de Freiximeno, al terme municipal de Morella.
Després de conèixer el projecte de Forestalia de construir un parc eòlic a la comarca veïna del Maestrazgo, l’ampliació dels parcs eòlics de Renomar i el pas de la MAT (línia de molt alta tensió), la Generalitat Valenciana ha autoritzat un altre projecte de central fotovoltaic. Es tracta del les centrals fotovoltaiques denominades “Planta Solar Fotovoltaica Morella-els Llivis i Morella-Llacua”, la subestació “Morella-Solar” i les corresponents línies d’evacuació. La informació va aparèixer publicada al DOGV en vespres de Nadal.
Es tracta d’una planta de producció d’energia solar que estaria formada per 95.200 mòduls fotovoltaics de 525 W/u, 189 inversors de 250kW, tot plegat amb una potència garantida de 50MW. Els horts solars ocuparien fins a 18 parcel·les de sòl agrícola i ramader, mentre que les línies d’evacuació envairien gairebé un centenar de finques més. A banda també es contemplen instal·lacions associades a la planta formades per 13 centres de transformació, 5 dels quals amb capacitat de transformació 6.300 kVA i 8 amb capacitat de transformació de 3150 kVA. També estan previstos 10 quilòmetres de línia d’alta tensió subterrània i 10 més de línia mixta d’alta tensió (aèria i subterrània).
L’empresa que s’encarregaria de la instal·lació i gestió de la planta és Desarrollos Renovables Eólicos y Solares, SLU, coneguda com Acciona.
Davant la publicació del projecte, el veïnat afectat tant per panells solars com per línies d’evacuació, s’ha constituït en associació i ha presentat al·legacions. Tanmateix, sembla que ja fa anys que l’empresa vaga per la zona contactant amb alguns dels propietaris (normalment aquells que actualment tenen les finques ermes i sense ús). Alguns d’ells van donar el consentiment inicial perquè ho veuen com una manera de treure’n rendibilitat. No obstant això, l’empresa explica els mínims detalls del projecte i no s’estén en detalls.
Normalment, en els primers contactes, aquest tipus d’empreses ofereixen una quantitat econòmica per hectàrea i any. Actualment, per plaques solars per la zona s’estan pagant entre els 1200 i 1500€ per hectàrea i any durant 30 anys. Ara bé, el que sovint no s’expliquen són les repercussions que hi ha al darrere: durant aquests 30 anys les finques queden inservibles, es converteixen en sòl industrial (per tant l’IBI augmenta) i als inicis mai es parla d’expropiacions. En el cas de les línies d’evacuació es fa un pagament únic (el sòl ja és d’utilitat pública) sota amenaça d’expropiació. Tampoc s’explica que a 200 metres a banda i banda de la línia no es pot desenvolupar cap tipus d’activitat.
En aquestes primeres reunions amb propietaris es fa un “contracte de prereserva” amb una empresa en concret. Tot i que encara no se sap si el projecte tirarà endavant o no, aquesta signatura atura l’arribada d’una altra empresa. Quan l’empresa promotora compta amb el preacord d’un percentatge de propietaris afectat, té poder per expropiar la resta. No obstant això, els percentatges són, com a poc, desiguals. Posem com exemple que, si de 10 propietaris, dos ja han donat el consentiment, als altres 8 ja se’ls pot expropiar.
Aquesta és una jugada a dues bandes: una, fer pressió davant de l’administració. L’altra, per justificar l’expropiació davant els propietaris que no han estat contactats sota el pretext de que ja comptaven amb suficients signatures.
Una empresa mai pot expropiar una propietat privada si el Ministeri d’Indústria, no declara el sòl d’utilitat pública. Per tant, les amenaces d’expropiació que les empreses fan als propietaris no tenen base legal.
I ara, què?
Un dels principals hàndicaps amb que es troben la major part dels propietaris és la manca d’informació. Acciona ha avisat els afectats enviant una carta certificada. Molts dels propietaris s’han adonat que, a més de les línies d’evacuació, les finques també estan afectades per la instal·lació dels panells. Això ha generat un refús important.
Els propietaris contraris a la instal·lació de les plaques han presentat al·legacions per tractar de frenar el projecte. També ho ha fet l’Ajuntament de Morella.
No obstant això, el tema no està exempt de diferències i mal ambient entre veïns. I és que als pobles la gent es coneix. Hi ha gent que sí ha signat a favor de les plaques; en canvi, el veí del costat no les vol. Hi ha discussions i no acostumen a manifestar-se públicament per por a que se’ls veja o se’ls estigmatitze.
En aquest projecte de planta fotovoltaica, les línies d’evacuació estan plantejades per zones planes i de ràpid accés. Passen per la zona del Moll, que, del terme de Morella, és la zona més rica a nivell agrícola. Moltes finques seran partides i els agricultors i ramaders estaran obligats a tancar les explotacions.
L’emergència climàtica, l’excusa per facilitar les expropiacions
L’any 2020, amb el pretext de la pandèmia, la Generalitat Valenciana va modificar el Decret 14/2020. Es tracta d’una legislació que recull les mesures per accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat urgent de reactivació econòmica.
De manera molt general, el que permet aquest decret és botar fàcilment les proteccions ambientals que tenen algunes zones (zones CEPA, Xarxa Natura 2000, sòls rurals protegits, etc.) sota el pretext de l’emergència climàtica en que ens trobem. A propòsit d’aquest decret, al llarg del mes de febrer han tingut lloc manifestacions públiques arreu del territori de plataformes i associacions ciutadanes, aplegades per la coordinadora valenciana per la ubicació racional de les energies renovables, demanant la modificació d’aquest decret.
Per què tants macroprojectes d’energies renovables alhora?
El 25 de setembre de 2015, 193 països entre ells España, van ratificar i es van comprometre amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible. És allò que es coneix com l’agenda 2030. D’entre aquests objectius fixats trobem que el setè i el tretzè estan estretament lligats amb els sistemes de producció d’energia: garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom i adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Pot semblar que l’endarreriment per assolir els objectius 2030 justifiquen la proliferació d’aquests macroprojectes d’energia renovable. Tanmateix, aquesta dada pot ser enganyosa segons ens han explicat membres de la plataforma No a la Mat.
Els projectes d’energies renovables plantejats actualment al Ministeri d’Indústria, són cinc vegades superiors als que es necessiten per arribar als objectius 2030. Davant d’això, el Ministeri va establir un termini, que s’exhauria a principis d’any, per retirar projectes d’energies renovables “dubtosos” o que no es pogueren tirar endavant. D’aquesta manera, les empreses no perdien els avals. I és que sembla que el Ministeri està retardant la resolució de molts projectes perquè estan desbordats. Alhora, les promotores denuncien l’administració per demores. És un estira i arronsa continu.
Per tot això, plataformes com la de No a la Mat i altres entitats demanen una moratòria a tots aquests projectes perquè la legislació actual no està preparada. Tanmateix les administracions, senten ploure.
L’auge de plataformes i associacions veïnals arreu del territori
Tot i que la comarca dels Ports és la més deshabitada de tot el territori valencià, això no la eximeix de resistència. La construcció, fa 20 anys, de la subestació de Freiximeno, la implantació dels parcs eòlics de Renomar o la pretensió de fer passar la MAT fins a la plana, ha fet que la població s’haja anat informant i comencen a mobilitzar-se.
Una de les argumentacions que fa la plataforma No a la MAT de les comarques de Castelló és que s’està repetint l’episodi viscut fa uns anys amb les mines: “és la cultura de l’espoli. Extreuen els recursos d’ací i els envien fora. De la mateixa manera que s’enduen la terra per proveir les taulelleres de la Plana, tota l’energia que es produeix marxa fora”.
En aquests moments, la comarca dels Ports produeix el 35% de l’energia renovable de la Comunitat Valenciana, en un territori on viu l’1% de la població i es consumeix el 0% de l’energia produïda. Sembla que aquesta terra compleix de bon tros la quota de renovables.
Luis Calatayud, de l’Associació de Productors i Inversors en Energies Renovables afirma que el futur no passa per les grans plantes, sinó per “l’autoconsum i les cooperatives de pobles”. A pobles de la pròpia comarca com Portell, Palanques, La Mata, la Todolella o Vilafranca ja s’han posat en marxa comunitats energètiques locals d’autoconsum, segons el model de Canet d’en Berenger. Aquests projectes no necessiten de cap línia d’alta tensió ni estacions de transformació però no donen per abastir les grans empreses.
Per una altra banda, l’administració mostra certes incoherències. Per exemple, a Morella, com és un dels pobles més bonics d’Espanya, no es permet la instal·lació de plaques solars per a autoconsum. En canvi, sí que accepten omplir tot el terme de parcs. “Sembla que tot es limita a dins de les muralles. Aquestes són intocables però la resta es pot rebentar tot”, afecta un dels afectats.
La polèmica està servida i la planta fotovoltaica compta amb nombrosos detractors, però hi ha gent que hi està a favor. La globalització ens ha portat a una extrema dependència de la immediatesa. Cal que ens replantegem, com a societat, quin model energètic volem. També cal tenir present que, si deixem extingir l’agricultura i la ramaderia a escala local, al final no tindrem amb què alimentar-nos i els ecosistemes tal i com els coneixem avui dia desapareixeran.
La informació extreta per a aquest reportatge ha estat facilitada per afectats de la planta fotovoltaica i membres de la plataforma No a la MAT que han preferit mantenir-se en l’anonimat. Per altra banda, s’ha contactat amb l’empresa peticionària del projecte, però han refusat fer declaracions al·legant que no tenen encara la declaració d’impacte ambiental.
