La millor aigua del món és de Benassal. És el veredicte que es va prendre en l’última edició dels premis Superior Taste Award que reuneix 200 dels millors sumillers del món. Entre totes les aigües, amb les seues característiques i virtuts, destaca la de la Font d’En Segures d’aquesta localitat de l’Alt Maestrat, la riquesa natural i mediambiental del qual és palés amb distincions de tan alt calibre, però que no són les úniques evidències que Benassal i l’Alt Maestrat es distingeixen, entre moltes altres raons, per les seues extraordinàries condicions naturals.
Amb la millora de les comunicacions i el progressiu desenvolupament de la civilització, Benassal ha anat creixent en notorietat gràcies a les seues aigües medicinals i terapèutiques. Si bé, que les seues aigües eren diferents a les altres ja es comentava en el segle XVI, i és en el XIX quan la repercussió puja decididament. En 1828 es va declarar com a bé d’utilitat pública per les seues conegudes peculiaritats, i a poc a poc, incloent el segle XX, es va anar construint tot el complex de balneari Font d’En Segures que en l’actualitat es pot gaudir. No obstant això, a Benassal no sols existeix aquest genial atribut natural. Els paratges que es poden gaudir a Benassal fan de la localitat un lloc perfecte per a excursions, viatges de descans i visites a punts patrimonials per on van viure i van cavalcar cavallers aragonesos de Jaume I, templers, carlistes o maquis.
Molt prop de la font es troba el Paratge Natural Municipal ‘El Rivet’, compost principalment per roures i carrasques i des d’on es pot apreciar àmpliament el paisatge de l’Alt Maestrat. Totes les seues rambles, barrancs i muntanyes cobertes per l’espessa capa verda característica. És un lloc on reina la tranquil·litat, amb murmuris d’ocells i fulles bressolades pel vent, semblança a l’estampa que deixa caminar fins a arribar a l’Escola de Canto, un antic col·legi que amb els anys s’ha erigit com a símbol de la cultura en la localitat.
No obstant això, si alguna construcció es concep com el centre cultural de Benassal aqueixa és la Mola. Ara, després de ser restaurada completament, acull el Museu Arqueològic del Maestrat. Un edifici en el qual destaca la seua galeria porticada amb tres actes, lloc perfecte per a acollir xarrades, exposicions i varietat de jornades culturals. L’enclavament podria semblar un decorat de qualsevol pel·lícula històrica, però és tan real com bonic és l’Arc de la Mola, un dels portals d’accés construïts en època cristiana, en el segle XIII. Aquest arc és la porta d’entrada al Benassal més antic i fantàstic, un barri antic anomenat ‘Els carrerons’ pel seu traçat medieval de carrers estrets amb cases de pedra en cada marge.
Benassal manté l’essència de la seua història també en l’Oficina de Turisme, on s’exposa un homenatge al qual fora mestre de la localitat, Carles Salvador, famós poeta i lingüista valencià; i exposicions temporals com la dedicada a l’avellana, la fruita seca que més recol·lecta Benassal. És una localitat que no perd de vista els seus orígens. La Torre de la Presó, construïda en el segle XIV pels Mestres de l’Orde de Montesa que, abans de convertir-se en presó, va ser torre de defensa en la muralla del poble, ara, conté en el seu interior una exposició sobre els bombardejos que l’experiment ‘Stuka’ va realitzar sobre Benassal en 1938. Un capítol fosc en la memòria de la localitat que es dignifica.
Es camine per on es camine, el patrimoni arquitectònic de Benassal impressiona. Principalment, si un passa per davant de l’església de l’Assumpció i es fixa en el seu pòrtic barroc del 1677. El temple data de finals del segle XVII, encara que va ser ampliada en el XVIII. Durant la guerra civil, les bombes nazis van destruir gran part de la construcció. Benassal és mundialment coneguda per la seua fabulosa aigua, però darrere de l’allargada ombra d’aquesta distinció s’amaga un paradís mediambiental i patrimonial que resumeix els capítols més singulars de la història més recent.
