Entre el cel i la terra, Ares del Maestrat

19

Són binomis inseparables el cel i la terra. Com l’aigua i el foc. El negre i el blanc. O la llum i la foscor. Rivals i, alhora, necessaris l’u amb l’altre per a poder existir. Tots dos termes formen part d’un mateix univers, però quan un existeix, l’altre mor. No obstant això, sempre hi ha excepcions que trenquen les regles i les idees humanes. Ares del Maestrat, per exemple, reuneix en el seu ser allò increïble de pertànyer al cel i allò quotidià de formar part de la terra. I ho fa a partir de la formació geològica més imponent de la localitat: la Mola d’Ares, que amb les seues extraordinàries dimensions permet descobrir a vista d’ocell i, alhora, formar part d’un ecosistema terrenal entre pasturatge, neveres i molins.

1321 metres és l’altura total de la Mola d’Ares, la formació rocosa més imponent de la localitat i, si atenem les extraordinàries dimensions, de tota la província. Als seus peus viuen els habitants d’Ares. A la seua ombra i recer, resguardats i protegits pel gegant de pedra durant segles. La localitat de l’Alt Maestrat està situada en un pujol, una terrassa natural des de la qual veure quilòmetres de territori, pobles llunyans i fins i tot la mar. La seua altitud es complementa amb l’ample del cim, una suau planícia considerada Paratge Natural Municipal i on es pot gaudir d’una alta diversitat de flora i fauna. Allí, tan prop del cel, els avantpassats que van habitar Ares van construir un castell del qual, a hores d’ara, encara es conserven parts de diferents etapes de pobladors.

Amb muralles àrabs i vestigis dels ibers, aquest lloc va ser el primer indret del Regne de València que el rei Jaume I va adherir a la seua Corona, en 1232. No obstant això, la relació d’Ares amb antigues civilitzacions no comença en aquest moment. Encara que Ares haja viscut intensament les Guerres Carlines, va ser bombardejat per l’experiment ‘Stuka’ alemany en la Guerra Civil i les seues muntanyes i boscos van amagar maquis durant la dictadura franquista, en Ares també es van assentar, fa milers d’anys, homes i dones que van deixar la seua petjada en forma d’art rupestre. La Cova Remígia, al cor del Barranc de Gasulla, amaga en abrics més de 750 figures en bon estat de conservació que fonamenten un dels majors exemples de l’art rupestre llevantí, declarat Patrimoni Històric de la Humanitat per la UNESCO. Són escenes de caça, figures d’animals en diferents actituds, ferits per fletxes o parelles humanes són alguns exemples, que poden visitar-se contactant amb el Museu de la Valltorta.

La unió que històricament ha existit en Ares entre la terra i l’home també s’exemplifica amb les construccions que, al llarg dels anys, s’han edificat per a aprofitar els recursos naturals del territori. A Ares es va alçar la Nevera dels Regatxols en el segle XVII, utilitzada per a la conservació de la neu i la seua posterior comercialització. Ara transformada en un centre d’interpretació turística, aquesta construcció va aconseguir rellevància en els segles XVIII i XIX. A més, també es conserva la Casa del Nevater.

D’una manera semblant a aquest, els habitants d’Ares també van erigir molins per a aprofitar l’aigua que circulava pels barrancs. Al Barranc dels Molins hi ha cinc edificis que utilitzaven l’aigua per a moldre i obtindre farines, ara visitables en una ruta a peu entre sendes i boscos de l’Alt Maestrat. En l’actualitat, Ares s’ha convertit en un dels pobles més visitats i fotografiats de la Comunitat Valenciana, per l’excel·lent panoràmica que ofereix de la província de Castelló i per l’espectacular fotografia que se li pot fer al poble des del Coll.

Al poble, l’antiguitat de les construccions desperta la imaginació de la gent. L’antiga Llotja, coneguda popularment com el Perxe, és un clar exemple d’arquitectura medieval amb arcs gòtics-mudèjars del segle XIV. El Perxe es troba a escassos metres de la plaça Major, on la façana de l’Ajuntament atrau totes les mirades amb el seu arc de mig punt que pertanyia a l’antiga muralla del poble. Grans personatges històrics van passar per Ares, anaren templers, cavallers de Jaume I, carlistes de Cabrera o les tropes de Felip V, que van destruir l’antiga església d’Ares de la qual només queda el campanar del segle XIII. Ares forma part dels capítols més singulars de l’evolució humana. Un poble que es troba tan prop del cel com unit està a la història de l’home.