FOTOS: Laura Cubertorer Folch
Les tecnologies ens han ajudat a avançar i han servit per a millorar la vida de la gent. Avui en dia per a socialitzar solament fa falta obrir Instagram o Facebook i xatejar amb la gent. I a casa els electrodomèstics ens han permés fer les feines de la llar més ràpidament i millorar la qualitat de vida. Però fa molts, molts anys fer feines de la llar, com llavar la roba, eren una excusa per anar a parlar una estoneta amb altra gent. Els llavadors es van convertir en llocs on les dones podien anar a netejar les peces de roba i a la vegada compartir el que sabien i també aprofitar per a xafardejar amb les altres.
Açò és el que vol estudiar el projecte d’investigació participativa “Llavadors Lovers”. Els estudiants del grau d’Humanitats, juntament amb Micel·li Ambient Coop. V., l’Ajuntament de Vilafranca, l’Institut de Vilafranca i diverses associacions locals, busquen conéixer la perspectiva de gènere al llarg del temps i com els llavadors van ser un lloc per transmetre durant generacions els coneixements. Un projecte on ha col·laborat tot el poble i on els estudiants han realitzat entrevistes a alguns habitants i també han dut a terme algunes activitats als llavadors.
El diumenge 18 de maig l’Ajuntament de Vilafranca i la cooperativa d’iniciativa social, Micel·li Ambient organitzaven una representació històrica d’algunes activitats que es feien als llavadors de la Font dels Burros de Vilafranca. La mateixa gent del poble va ser l’encarregada d’imitar les feines que es duien a terme en aquest lloc. Primer de tot, es va mostrar la Dula, on els cavalls i matxos portaven a les dones la llana des dels masos. En els llavadors, les treballadores netejaven la llana per llevar tota la brutícia que portaven i la prepararen per a poder donar-li ús. El públic va poder veure com es rentava la llana i com posteriorment es podia convertir en fil.
Mentre s’explicava el tractament de la llana, dins dels llavadors se sentia a les dones cantar i parlar mentre netejaven la roba. Una vegada ben neta era el torn d’estendre-la perquè s’assecara. Totes les “actrius” van mostrar el procés tal com era, a més que anaven vestides amb la indumentària real que portaven les dones al segle XIX.
Aquest acte no era a soles un teatre als llavadors, era una memòria viva de com treballaven els nostres avantpassats. Una activitat participativa, on molta gent va comentar vivències pròpies o coneixements mentre s’anava fent l’explicació, podent conéixer de primera mà com eres aquestes feines. Una representació guiada per Bruno Morraja, que va ser l’encarregat de fer la recerca d’informació, a través de textos i de testimonis, per tractar de mostrar de manera realista com era aquest treball.
La llana va tindre una gran importància en la història de Vilafranca, primer amb els tractants i posteriorment amb les indústries tèxtils. Tot el projecte va estar enregistrat perquè els joves i les futures generacions puguen conéixer un trosset de la història del seu poble.
