L’oportunitat de visitar l’Alt Maestrat deixa records inesborrables. El llegat que les generacions han deixat al llarg dels segles resulta d’un patrimoni cultural, social i arquitectònic amb difícil comparació. Així doncs, a Albocàsser, Ares, Benassal, Catí i Culla hi ha alguns punts d’obligada visita, com l’ermitori de Sant Pau, portal d’entrada a la comarca amb l’interior decorat de pintures murals amb la tècnica de la grisalla. Aquestes pintures tenen un efecte de relleu únic sobre les parets de Sant Pau, i tracten temes com l’Últim Sopar, escenes de vida del mateix sant que dóna nom a l’ermitori i fins i tot al·legories religioses. A més, l’ermita i antiga hostatgeria té un passat de significat càtar que també es deixa entreveure entre les seues pintures. Cal destacar, també, les pintures murals i frescos de motius costumistes que decoren la cúpula de l’ermita. A banda del llegat arquitectònic i històric que es constata entre cadascuna de les seues portes o arcs, el seu contingut artístic fa de Sant Pau un lloc d’obligada visita.
Si el que es busca és la visita a llocs amb evident patrimoni artístic, qui no visitaria la ‘Capella Sixtina del Maestrat’? L’Ermita de l’Avellà de Catí és popularment coneguda així a causa de l’alta complexitat de les belles pintures que adornen les seues parets, obres del pintor barroc Pasqual Maspletera. Una barreja de colors, dissenys i dibuixos que, amb la llum solar, integren un univers màgic allunyat de la realitat. En tot el seu conjunt custodiat per elegants i alts arbres, l’ermita de l’Avellà, que data del segle XVI, ofereix oportunitats de descans gràcies al balneari d’aigua de naixement, considerada aigua medicinal per la seua mineralització. A Catí també es troba la Casa de la Vila, un dels exemples més representatius del gòtic civil valencià gràcies a les seues finestres, els seus sostres de fusta tallats al mil·límetre, els seus set arcs interiors a l’espai de la Llotja o el seu sòl empedrat. Una joia arquitectònica que es va construir entre 1417 i 1437, i que en el seu moment va funcionar com a centre neuràlgic de la societat, a partir de les seues funcions en la planta noble com a seu del Consell de la Vila, on s’exhibeixen pintures murals que desgranen atacs pirates en les costes del Mediterrani. A més, sota els set arcs de l’entrada principal s’organitzava la llotja com a mercat tradicional.
L’Alt Maestrat ha rendit històricament un culte emocionant cap als sants cristians, patent a hores d’ara amb la gran quantitat d’ermites i santuaris construïts al voltant d’aquestes figures. Si a Albocàsser i a Catí es compta amb el patrimoni artístic de Sant Pau o l’Avellà, respectivament, a Benassal i a Culla es pot apreciar l’arquitectura de finals del segle XVIII amb les ermites de Sant Cristòfol, perquè les dues ermites rendeixen culte al mateix sant. En canvi, l’ermita de Santa Elena és freqüentada anualment pels habitants d’Ares des de 1742, i el seu interior està decorat amb pintures policromades, com a mostra del barroc rural. La seua monumental façana, això sí, segur que deixaria bocabadat a quants cavallers o peregrins descansaren en ella.
El llegat humà de l’Alt Maestrat és, d’alguna manera, la memòria de quantes generacions han viscut en el territori. Gran part del patrimoni arquitectònic i històric són escenes de la vida d’homes i dones que degueren construir nous espais per a aprofitar cada oportunitat que brindava el territori. La nevera medieval d’Ares, la Nevera dels Regatxols, és ara un centre d’interpretació on s’explica com antigament va servir per a emmagatzemar i guardar neu per a la posterior venda de gel. Les seues petjades són ara part de l’Alt Maestrat. La història ocorreguda a Ares també s’explica en el Museu de la Cova del Castell, un recinte excavat en plena Mola d’Ares als peus del castell amb vestigis ibers i muralles àrabs, que en el seu interior explica la importància geoestratègica de la Mola com a fortí inexpugnable. És, en essència, un recorregut de milers d’anys per Ares.
On més patents són les petjades dels avantpassats del Maestrat és al parc miner ‘Mina Victoria-Esperança’, a escassos quilòmetres de Culla en el paratge natural de la Fontanella. En les seues 6 galeries es continua apreciant l’encomiable treball diari que es feia amb vagonetes i utensilis per a extraure ferro. A hores d’ara s’ofereixen visites a aquestes entranyes de la terra, amb audiovisuals i hologrames per a escenificar millor l’experiència. Culla, de fet, és una destinació turística que rep milers de visites al llarg de l’any. El seu casc està coronat a la part alta del tossal per un castell que ha vist passar musulmans, cristians, templers o carlistes, un lloc des d’on veure tot el Maestrat i terres més llunyanes encara. Un cim tan especial com cobejat ha estat al llarg de la història.
Els vestigis de pobladors antics poden visitar-se al Museu Arqueològic de l’Alt Maestrat, situat a l’edifici de la Mola de Benassal, del segle XIII. El seu interior conté un gran catàleg de peces que retornen a la realitat les històries més antigues del territori, des del 8.000 a. C. fins al segle XIII, amb elements autòctons que abasten des de l’Epipaleolític fins a l’època Andalusina. Així, com a símbol de cultura i educació trobem a Benassal l’Escola del Canto, una escola rural que es va obrir en 1932 i que va funcionar com a element vertebrador del territori. Ara mateix, és una aula-museu d’accés lliure i un refugi de muntanya. Un exemple cultural que serveix per a entendre què és l’Alt Maestrat i per a gaudir d’un llegat històric en forma d’art i arquitectura.
