El territori Human Land: un trepidant viatge cap a l’edat mitjana

376
Culla des de les altures
PUBLICITAT

Encara que les màquines del temps no existeixen, hi ha escenaris reals que aconsegueixen transportar a les persones, o almenys fer volar la seva imaginació, cap a mons i èpoques diferents. Períodes antics com l’Edat mitjana, època de guerres i de personatges històrics que van passar als anals de la història. El territori ‘Human Land’ és per la seva riquesa històrica un d’aquests llocs que, de visitar-lo, es rebobina centenars d’anys enrere amb el pas de templers, de conqueridors o, fins al contemporani segle XIX amb el general carlista Cabrera al comandament de tropes a la recerca d’una altra monarquia.

El significat templer de Culla està àmpliament reconegut pels llibres d’història. A inicis de segle XIV, després de la reconquesta cristiana de Jaume I i el pas de Balasc d’Alagó com a garant de l’empresa bèl·lica per l’Alt Maestrat, els templers van ocupar els dominis del Senyoriu de Culla i tots els nuclis que formaven part d’ell. Allí es van situar, per raons potser territorials, en ser pas fronterer entre Catalunya, València i Aragó; potser econòmiques, per la ramaderia i la llana; o pot ser que per estendre la religió per tota la península. Culla continua sent una de les fortaleses templeres més ben cuidades, amb el seu castell regnant a la part alta del municipi i diversos edificis com la presó, el pelleric o l’antic cementiri on la Creu de l’Orde de Montesa va decorar desenes de làpides.

De la mateixa manera, Albocàsser també és considerada residència templera. Els vestigis del Castell d’Albocàsser es troben en el centre del nucli urbà, encara que el pas dels anys, les reconstruccions i el seu enderrocament final no hagen deixat una constància més àmplia. Malgrat això queden restes, alguns llenços de muralles incorporades a habitatges i l’edifici que es va annexar a la construcció per a destinar el seu ús a l’abadia.

Enclavaments històrics d’una localitat que transporten fortament a l’Europa de fa un mil·lenni. Els motius econòmics i religiosos van ser part de l’expansió de l’actual Alt Maestrat, que van veure en el comerç ramader i de la llana una manera d’expandir-se i generar fortuna. En aquest context arriben els càtars al territori Human Land, un lloc d’acolliment i hospitalitat del qual no tarda a córrer-se la veu. En l’actualitat, existeix el projecte europeu d’idear una ruta càtara turística que recrea les migracions d’aquests creients religiosos, sent l’ermitori de Sant Pau peça fonamental del recorregut com a punt de partida.

Els pobles d’aquestes terres continuen tenint trets i detalls que delaten part del seu passat. L’Arc de la Mola o la Torre de la Presó de Benassal, així com la Llotja o les cases senyorials familiars de Catí són elements del patrimoni arquitectònic, cultural i etnològic dels municipis. Racons on el pas del temps no existeix. On encara és possible abstreure’s i imaginar un altre món. Són llocs, a més, de l’interior dels quals brolla aigua miraculosa, fonaments de mites, llegendes i tradicions centenàries de romeries a la recerca de pau i bondat. L’Alt Maestrat és un territori adaptat al segle XXI, als seus encerts i els seus errors. No obstant això, entre les seves pedres, arcs i edificis encara perdura el caràcter medieval que el va veure néixer i créixer.