El “teatre obligatori” de La Ravalera torna a Vilafranca

246
El “teatre obligatori” de La Ravalera torna a Vilafranca

Dos mesos després de la darrera actuació, La Ravalera ha tornat a Vilafranca. Amb la seva segona creació d’espectacle de gran format, Antimülleriana, La Ravalera fa una interessant reflexió sobre el fracàs des de la perspectiva femenina en els camps de la maternitat i de la vida professional: com les dones s’enfronten sovint al malencert fruit de les pressions socials. Tot plegat sense semblar gens ni miqueta un al·legat feminista. Així, parteixen de l’anècdota de ser nominades a un premi Max i no haver-se’l endut per endinsar-se en la història del fracàs i explotar-lo fins al final.

De nou, Laia Porcar i Núria Vizcarro esdevenen actrius i personatges al mateix temps. La Ravalera torna a treballar el tòpic dels personatges i la identitat generant un potent discurs sobre ficció i realitat. D’aquesta manera s’estableix el doble joc i l’espectador s’endinsa en una història on mai sap què és veritat i què és llicència artística. En aquest sentit també exploren la idea de la creació documental en directe,contribuint a fer més versemblant la història, tot explotant idees d’allò més exacerbades. Diàlegs i monòlegs excel·lents que travessen la ironia, la indignació y la burla. Tot sempre amb el regust de l’humor per darrere.

La posada en escena és austera i alhora magnificent. Dues butaques, una càmera sobre un trípode i una rampa que esdevé espai de projecció i de reflexió al mateix temps. Novament la creació audiovisual és el tercer personatge a escena. Tot ben matxembrat amb una forta aposta sonora i d’il·luminació.

Antimülleriana es va estrenar fa poc més d’un mes al Paranimf de la Universitat Jaume I. Vilafranca era la segona actuació post estrena. Al setembre Porcar i Vizcarro van anunciar que prompte tornarien a Vilafranca. I és que la sensibilitat de la població vilafranquina envers el teatre és un actiu important per a les companyies. Cal testar com l’obra cau sobre el públic vilafranquí. I va caure bé. Les sensacions van ser bones i el públic va respondre tot i la freda i ventosa vesprada de dissabte.

Al llarg del mes de desembre l’obra es traslladarà a València a la sala Ultramar, on tindran diversos passes. I és que la nominació als Max és el punt de partida d’una reflexió que s’aproxima al terreny filosòfic. Tanmateix, no descartem que Antimülleriana torne a portar a aquestes dues actrius castellonenques al teatre de Valladolid per una nova nominació.