El Suprem anul·la el tall de les emissions de TV3 dictat per la Generalitat i la multa imposada a la Fundació Ramon Muntaner

1025

TV3

La secció tercera de la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat el cessament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana, així com la multa de 100.000 euros imposada a la Fundació Ramon Muntaner, en entendre que la Generalitat no tenia competències per sancionar la repetició d’aquestes emissions.

Així consta en una sentència de l’Alt Tribunal, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en la qual s’estimen dos recursos interposats per la fundació contra la sentència dictada pel tribunal valencià que recolzava el tancament provisional de repetidors de TV3 al territori valencià i la multa fixada pel Consell.

Els fets es remunten a l’any 2008, quan la directora general de Promoció Institucional va dictar una resolució al febrer, confirmada en alçada per la Secretaria Autonòmica de Relacions amb l’Estat i Comunicació, en la qual s’acordava com a mesura de caràcter provisional el cessament de les emissions, i li donava 10 dies a la Fundació Ramon Muntaner per fer-ho, sota advertiment d’execució forçosa de la mesura.  Seguidament, en una altra resolució, amb data de juliol, es va imposar a la fundació una sanció de 100.000 euros i es va ordenar el cessament immediat de les emissions televisives.  Davant d’aquestes decisions, la fundació va interposar recursos davant del TSJCV, que van ser desestimats, en entendre que la demanda de la fundació era “anàloga” a una altra examinada per la Sala, on la part recurrent era Acció Cultural del País Valencià (ACPV) – -una altra entitat responsable de les emissions–, i on s’havia pronunciat en el mateix sentit fins que oferís els seus arguments el TS.

-Sentència de 2012

Ara, l’Alt Tribunal recorda que ja va dictar sentència –amb data 5 de desembre de 2012– relativa a ACPV i en la qual s’anul·laven els actes administratius –de la Generalitat– impugnats –cese de emissions–.   Segons el parer del TS, la “reemissió” dels programes de la televisió pública catalana en determinades zones més o menys limítrofs de la Comunitat no constituïa en realitat una emissió “sense títol habilitant” que fos sancionable per aquesta.    “No es tractava –afegeix– d’un supòsit de prestació del servei públic en règim de gestió indirecta que no té la prèvia concessió administrativa exigible per a difondre programes de televisió, sinó d’una possible infracció de les normes reguladores de les condicions i paràmetres tècnics –frecuencias i la localització dels emplaçaments de retransmisión– que regeixen la utilització del domini públic radioelèctric “, conducta el control i eventual sanció” corresponia a l’Estat “.   En funció d’aquesta premissa el TS va acollir els arguments esgrimits en el seu moment per l’ACPV, i per les mateixes raons estima els recursos de la fundació i declara la nul·litat de les resolucions impugnades, en haver estat dictades per òrgans d’una Administració “que no era competent per sancionar les conductes objecte de litigi “