El recorregut de Penyagolosa Trails, tram a tram

142
penyagolosa trail

L’itinerari de la prova enalteix el valor paisatgístic i natural de la província de Castelló

Penyagolosa Trails torna del 15 al 17 d’octubre en la 22 edició de la modalitat de Marató i Mitja (MiM), de 60 quilòmetres, i 9 en la carrera Castelló – Penyagolosa (CSP), de 110 quilòmetres. La competició esportiva ha consolidat durant els últims anys un dels recorreguts més complets i atractius del panorama nacional, recorrent alguns dels majors tresors naturals dels quals gaudeix la província de Castelló, la majoria d’ells protegits, posant en valor la riquesa de la zona. Al mateix temps que es fomenta el coneixement i gaudi del recorregut, l’esdeveniment aplica una sèrie de mesures i bones pràctiques per a protegir i conservar l’entorn natural.

En termes generals, aquesta edició manté el recorregut presentat en 2019, excepte en l’eixida, on totes dues proves, a diferència d’anys anteriors, eixiran des d’una mateixa ubicació: la Universitat Jaume I de Castelló (UJI). A més, amb la finalitat de garantir la salut i la seguretat de totes les persones implicades en l’esdeveniment, l’organització té contemplats i coordinats diversos escenaris per a adaptar-se de manera ràpida i eficaç als diferents contextos sanitaris que puguen donar-se en el moment de la prova.

Primer tram: Castelló – Les Useres

Igual que en anteriors ocasions, la MiM i la CSP comparteixen recorregut en el primer tram entre Castelló i Les Useres, encara que en aquesta ocasió, partint totes dues des de la Universitat Jaume I de Castelló.

La prova comença prenent rumb cap a l’Hospital de la Magdalena, punt de referència per a enfrontar la primera gran pujada que deixa entreveure el paisatge de contrastos característic de la província i l’alt nivell d’exigència que requereix el repte. El denominat Tossal Gros de Castelló té 2,66 quilòmetres de distància, 234 m+ i una mitjana de pujada del 9%, dades que posen de manifest l’important esforç i control des de l’inici de la prova.

A partir d’ací els corredors fan camí cap a Borriol, alternant trams per senda tècnica, trams més “corredors” i trams de pista. Una vegada passat Borriol, es farà front a una nova pujada exigent de 2,55 quilòmetres amb 236m+, i un 14% de mitjana de pujada. Els corredors passaran per impressionants enclavaments històrics i paisatgístics del terme municipal, com la Pedra de Borriol, des d’on ja es pot albirar al lluny el Penyagolosa, el Pou de Mollet o el Mas de Panero.

Una vegada salvada la CV-160, el següent objectiu serà la Bassa de les Oronetes. El camí segueix pel llit del Barranc dels Parres abans d’iniciar la pujada al Mes de Polinàrio. A partir d’aquest escull, el camí fins a l’avituallament es fa per pista.

Després d’aquest avituallament, la famosa rambla de la Vídua guiarà als participants per una senda fins al Tossal del Segall, per a després baixar amb força fins al Barranc de les Olles. Abans d’arribar a Les Useres, els corredors s’enfrontaran a diverses pujades estrictes fins a arribar a la falda del poble i al tercer avituallament. És en aquest punt on els camins de totes dues proves se separen.

Segon tram MiM: Les Useres – Sant Joan de Penyagolosa

Els participants de la MiM afronten l’equador de la prova travessant el GR33-Camí dels Pelegrins. Aquest camí, que recorre els termes municipals de Les Useres, Llucena del Cid, Xodos i Vistabella del Maestrat, té un valor històric transcendental a la província, havent sigut al llarg de la història la principal via de comunicació entre masies i pobles.

Els escarpats barrancs i les regions muntanyenques són la tònica paisatgística de tot el recorregut a través de l’esplendorós paratge del Massís de Penyagolosa. Una vegada passada la Serra de la Creu, el següent punt de referència serà l’ermita de Sant Miquel de Torrosselles, última fortificació d’origen àrab prèvia a arribar al municipi confrontant. Abans d’arribar a ella, serà necessari pujar i baixar el Mas de la Vall. En total, es tracta d’un tram de 2,67 quilòmetres i 141 m+. D’ací es pujarà a la Lloma Bernat, de 4,8 quilòmetres i 490m+, que serà l’avantsala d’una de les pujades més complexes, física i mentalment, de tota la prova: la pujada a Xodos.

Després de baixar tant per senda com per pista, els participants faran front a 3,22 quilòmetres i 129 m+ (molt concentrats en el tram final) fins a arribar a Xodos, localitat presidida per la torrassa del seu antic castell àrab i que compta amb unes espectaculars vistes. Arribats a aquest punt, la prova haurà deixat arrere 50 quilòmetres i quedaran per davant els últims 10 quilòmetres.

De Xodos, la prova arranca per pista per a poc després començar a pujar un dels trams més importants i decisius de la carrera, el Marinet, un complicat tram de 3,51 km i 375 m+ fins a arribar al Pla de la Creu. A partir d’ací, s’agafarà un camí antic que ja existia abans de construir les pistes per a endinsar-se per la Banyadera en el Parc Natural del Penyagolosa, un paradís paisatgístic i de biodiversitat sense precedents de gran valor per a tota la Comunitat Valenciana. En ell es troba el segon punt més alt de la comunitat (1813 m.s.n.m) i el més anhelat pels participants: el Penyagolosa. Una vegada arribat a la Banyadera, es reprén la senda i un descens ondulat, que portarà fins a l’últim gran enclavament: Sant Joan de Penyagolosa, on es troba la meta. Aquest santuari rep nombroses peregrinacions any rere any, que es remunten a l’Edat mitjana, i és un dels llocs religiosos més simbòlics de la província. Sens dubte, el lloc idoni per a acabar una experiència tan intensa i enriquidora com Penyagolosa Trails.

Segon tram CSP: Les Useres – Sant Joan de Penyagolosa

En aquest punt, mentre el recorregut de la MiM es desvia cap a Torresselles, els participants de la CSP aborden els següents 74 quilòmetres fins a la meta. El trajecte farà als corredors pujar El Piló, a 704 metres sobre el nivell de la mar, just en el límit entre tots dos municipis, amb 4,4 quilòmetres i 317 m+. Després d’aquesta exigent pujada, es descendeix fins Els Foies, es creua el Barranc del Castell i es reprén el camí fins a Atzeneta del Maestrat, on es troba el cinqué avituallament.

Una vegada deixat el poble arrere i després d’uns quilòmetres pel PR, els corredors s’enfronten al temut “mur”, un antic assagador que ens encamina cap a la següent parada en l’antic càmping de Benafigos. En aqueix moment, els corredors arribaran a l’equador de la prova. La carrera continua en direcció a Culla, poble medieval situat a la part alta d’un pujol, a 1.100 metres d’altura. Per a arribar fins ell, el recorregut combina antics camins entre masies fins al riu Montlleó. Una vegada travessat el riu, comença la pujada a Penyacalva, conegut pel seu frontó de roca ple de fetes fallida arestes, els seus contrastos de colors, i la seua gran longitud i altura. Es tracta de una pujada difícil, especialment al principi, fins a l’últim tram que porta *llaneando per pista fins a Culla.

Una vegada passat aquest escull i deixat arrere Culla, el recorregut s’enllaça amb el GR7, un de les majors senderes de gran recorregut del país, que portarà per senda fins al Mas de Campos, punt després del qual la senda se suavitza a través de tobogans, amb ombra i vegetació de carrasques. Aquest camí acaba en l’ermita de Sant Bartolomeu, huité avituallament, necessari per a reposar forces.

Entre Sant Bartolomeu i Vistabella, el recorregut continua per tobogans passant pel Mas de Salvador. Des de Vistabella comença la baixada al Barranc dels Molins, d’ací nova pujada al Mes de l’Albagés i, després d’un pendent suau, es reprenen els tobogans fins a Xodos, on es troba una de les vistes més espectaculars del recorregut: una baixada en pista des d’on es pot albirar el xicotet poble als peus d’un gran queixal.

A partir d’ací, la prova arriba al seu tram final, als últims 14 quilòmetres. Encara que a Xodos convergeixen, de nou, totes dues carreres, l’eixida de cadascuna d’elles és diferent, eixint la CSP per l’antic camí de Villahermosa, per a recórrer la zona baixa del Mes de Gargant i arribar al Mas del Collao per a afrontar l’últim repte de la carrera.

Amb la imponent cara sud del pic del Penyagolosa de fons, la senda arriba a la Font del Pas i presenta una última però intensa pujada al Mes de la Cambreta, a 1.539 metres sobre el nivell de la mar, el punt més alt de la CSP. Una vegada superat, la meta de Sant Joan de Penyagolosa estarà esperant després de més de 100 quilòmetres d’esforç i sacrifici recorrent gran part de la província.