Nota de premsa de la Universitat Jaume I de Castelló
La Universitat Jaume I ha investit com a doctor honoris causa el geòleg Xavier Querol, en un acte acadèmic en el qual el catedràtic d’Enginyeria Química de l’UJI Eliseo Monfort ha actuat com a padrí. L’acte ha estat presidit per la rectora de l’UJI, Eva Alcón; el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el vicerector d’Investigació i Transferència, Jesús Lancis, i la secretària general de l’UJI, Cristina Pauner.
Xavier Querol és professor d’investigació del CSIC en l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i investiga en geoquímica ambiental, especialment relacionada amb la contaminació atmosfèrica, amb una àmplia trajectòria reconeguda amb distincions com ara el Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient o el darrer Premi Nacional d’Investigació en Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals.
En la seua laudatio, el catedràtic d’Enginyeria Química de l’UJI, Eliseo Monfort, ha destacat els valors que representa Querol per a la comunitat universitària pel seu rigor científic, capacitat de treball i sacrifici personal, a més del seu marcat compromís social i vocació de servei públic, manifestada en una gran implicació social en els problemes ambientals d’actualitat.
Així, Monfort ha posat en relleu la gran excel·lència acadèmica del professor Querol però sobretot «la seua vocació de transferència dels coneixements i avanços científics a la societat, i la seua ferma voluntat de no quedar-se sols en estudis en l’àmbit acadèmic, amb una clara orientació d’usar la ciència per a transformar la societat». En aquesta línia, també ha fet referència a la seua gran tasca de divulgació científica cap a la societat civil per tal de crear consciència social en matèria ambiental.
A continuació, el nou doctor honoris causa per l’UJI ha impartit la lectio de la seua investidura amb el títol «Contaminació atmosfèrica: d’on venim i on anem» en la qual, d’una forma molt didàctica, ha explicat, en primer lloc, quines havien estat les causes de l’actual composició atmosfèrica i, en segon lloc, quina havia estat la perjudicial influència humana.
Xavier Querol ha comentat que «durant els darrers 500 milions d’anys els canvis de concentració d’oxigen i diòxid de carboni han estat molt intensos atesa la fluctuació d’emissions i embornals geològics» i que durant l’Antropocè (meitat del segle XX) «la influència de l’ésser humà sobre la Terra ha produït canvis importants en l’equilibri biogeoquímic de l’atmosfera, hidrosfera, criosfera i biosfera».
En la segona part de la lectio, Querol ha parlat sobre la qualitat de l’aire i encara que s’ha mostrat optimista perquè existeixen opcions per a reduir els nivells de contaminació actuals, especialment en el cas del trànsit, ha evidenciat la seua preocupació per l’escàs marge de maniobra, al voltant d’una dècada, pel que fa als gasos d’efecte hivernacle i que «s’incrementen any rere any, fet que ens dirigeix a un escenari climàtic problemàtic si no actuem de manera urgent», ha assegurat.
El professor, qui considera que «desenvolupar recerca en matèria de medi ambient no és en l’actualitat una tasca individual, sinó de grup» ha tingut paraules d’admiració per a l’Institut de Tecnologia Ceràmica, «exemple de com la ciència i la tecnologia donen suport al desenvolupament d’una regió» i ha agraït el suport i la col·laboració als professors Escardino i Monfort, així com al personal de l’institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i als seus mestres, companys i companyes i família.
Per la seua part, la rectora de l’UJI, Eva Alcón, ha felicitat Querol per la seua manera d’entendre i viure l’activitat investigadora, «tot un exemple de compromís amb la millora de la qualitat de vida de les persones que estic segura que inspirarà molts joves investigadors i investigadores», ha afirmat.
D’altra banda, la primera autoritat acadèmica ha incidit en la seua intervenció en la falta d’inversió en R+D+I a Espanya, que es troba a la cua dels països de l’OCDE. En aquest sentit, ha demanat una alineació dels esforços, des de l’àmbit autonòmic fins a l’europeu, per a situar la investigació i la innovació com a prioritats estratègiques. «A més del finançament, trobem dificultats per a estabilitzar el personal investigador o per a disposar de més instruments per a atraure i retenir talent. Només superant aquests obstacles podrem convertir l’R+D+I en el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb la sanitat, l’educació i els serveis socials», ha assenyalat.
