– Els autors Sebastián Albiol i Agustín Delgado fan un complet estudi del brollador i del Balneari durant les primeres dècades del s.XX
– Es presentarà el divendres 5 d’agost a les 22:30 hores als Porxos de la Mola
La població de Benassal, a la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat compta amb una nova obra de referència en la seua extensa bibliografia. Es tracta de l’obra ‘Benassal, los años dorados’ escrita pels autors Sebastián Albiol Vidal i Agustín Delgado Agramunt. El llibre editat per Servol Edicions fa un ampli repàs per la història del Balneari de la Font d’En Segures durant els primers 30 anys del segle passat; sens dubte un dels principals motors econòmics, socials, culturals i polítics d’aquesta preciosa població de muntanya. L’obra està dividida en 21 capítols on es van tractant els principals assumptes que van convertir el Balneari de la Font d’En Segures en un dels més importants d’Espanya. En el primer capítol titulat: ‘Benassal, un pueblo de interior con un renombrado manantial’ es contextualitza el moment històric que estava vivint Benassal durant les primeres tres dècades del s.XX, és a dir, l’època de la Restauració (1875-1931) i la II República fins a l’inici de la Guerra Civil (1931-1936).
El principal apogeu constructor i hostaler en la Font d’en Segures es va iniciar l’any 1915. Segons els autors de l’obra, tres sacerdots, Salvador Roig, Antonio Urquizú i Vicente Font de Mora, amb les seues iniciatives van ser els responsables de convertir la font en un balneari. El més destacat va ser el valencià Vicente Font de Mora qui va promoure la construcció del primer establiment per a atendre els bevedors de l’aigua mineromedicinal.
Aigües d’utilitat pública
Un dels capítols del llibre ‘Benassal, los años dorados’ descriu amb detall un dels esdeveniments més importants per a la història de la Font d’en Segures com va ser la declaració d’utilitat pública de les seues aigües. Segons Albiol i Delgado citant a l’investigador Pere Enric Barreda, l’Ajuntament de Benassal, presidit per Agustín Fabregat García, va sol·licitar la seua declaració el 4 de juliol de l’any 1928. Però les aigües mineromedicinals de la Font d’en Segures també necessita legalment una marca. Va ser Federico Mellado l’encarregat de dissenyar les etiquetes. El motiu principal va ser un tema mitològic: Posidó per als grecs i Neptú per als romans, déu dels mars i de les aigües.
Analitzant les aigües de la Font d’en Segures
Un dels principals capítols del llibre arreplega l’anàlisi que al llarg de la història ha tingut el brollador. Albiol i Delgado escriuen que el primer es va realitzar l’any 1879 però va ser el de 1927 fet pel prestigiós Dr. Vicente Peset el que va permetre incloure l’aigua de Benassal en la bibliografia hidrològica-mèdica espanyola. Els autors també fan referència a l’intent del botànic valencià Antoni J. Cavanilles d’analitzar aquestes aigües. Una anàlisi que es va quedar en intent, ja que com citen els autors, a Cavanilles se li van trencar les botelles amb l’aigua arreplegada i els instruments per a investigar-la.
La vida del agüista
El llibre arreplega amb detall la figura del agüista. Es tracta de la persona que assistís a un establiment d’aigües mineromedicinals amb una finalitat curativa. Segons escriuen els autors del llibre la vida quotidiana dels agüistas girava al voltant d’aquest autèntic ritual en què consistia la presa d’aigües. Tres vegades al dia, puntualment i repetidament. Els passejos i les excursions acompanyaven aquest ritual de la Font d’en Segures. Els autors fan referència al poeta Carles Salvador que amb la seua prosa de l’any 1919 titulada ‘Las bellas horas de la Fuente En-Segures’ reflectia els moments de lirisme al voltant de la font.
