Nota de premsa de la Generalitat Valenciana
– Des de la conselleria d’Agricultura i Medi ambient es treballa en una revisió completa de la política en matèria de gestió de residus RCD
La conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural treballa en una revisió de la política en matèria de gestió de residus de construcció i demolició (RCD) i apostarà per reactivar la gestió d’aquests residus com una activitat industrial que es considera necessària. En paraules de la consellera Elena Cebrián, “la gestió ordenada, transparent i eficient de residus, com estem impulsant des de la Conselleria, representa més una font d’oportunitats que una font de limitacions”, ja que “amb unes polítiques correctes, es pot convertir en un jaciment d’activitat econòmica i ocupació”.
Així ho ha manifestat la consellera en la seua última sessió parlamentària, el passat dijous 27 d’octubre, en resposta a una interpel·lació en Les Corts Valencianes. En definitiva, es tracta d’implicar el sector de la construcció en la recuperació de materials. “Aquest és un àmbit en el qual l’economia circular pot aportar solucions i oportunitats”, ha assenyalat Elena Cebrián.
Per a això es requereix un marc normatiu nou i propi, adaptat al Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (que va a sofrir una modificació que ja està en tràmit des de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental) i als objectius del Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR). Aquest estableix que abans de 2020 el 70% dels residus no perillosos de construcció i demolició hauran de ser destinats a la preparació per a la reutilització, el reciclat i una altra valorització. El PEMAR també avala l’aplicació d’una nova fiscalitat que reconega l’esforç realitzat per la col·laboració positiva en matèria de gestió de residus.
Una qüestió primordial per a la Conselleria és la informació, vigilància i control sobre el compliment de la legalitat. S’ha detectat el funcionament deficient d’algunes instal·lacions de gestió de RCDs i la situació d’abocadors incontrolats, on en moltes ocasions també s’abocaven o enterraven RCDs. A això s’uneixen les instal·lacions actualment paralitzades per concurs de creditors de les propietàries. Una conjuntura provocada en gran part per la falta de control i de suport públic per part de l’anterior administració autonòmica. El programa d’inspeccions per vetllar pel compliment de requisits tècnics de les instal·lacions de tractament és una tasca complexa que requereix d’un capital humà del que no es disposa actualment. És necessari, per tant, ampliar la plantilla del servei d’inspecció ambiental.
Una altra línia d’actuació contempla la planificació i construcció de noves instal·lacions de tractament de RCDs d’àmbit comarcal. Per això es va a elaborar un pla autonòmic de comarcalització dels sistemes de gestió de RCDs, que promoga la construcció de plantes de tractament i de transferència, per tal de minimitzar el transport d’aquests residus.
A més, es pretén redactar un model d’ordenança municipal per a aconseguir una regulació i control efectius dels fluxos de RCDs a través de les llicències municipals d’obra i un model oficial per als projectes de gestió de residus, que promoga la demolició selectiva i la separació en origen en obres i reformes.
