Nota de premsa de la Universitat Jaume I de Castelló
Les persones majors estan donant exemple de com superar els esculls imposats pel confinament i la crisi de la COVID. Són el grup poblacional més afectat, però gràcies al suport dels Programes Universitaris per a Majors continuen formant-se i realitzant activitats comptant amb la tecnologia com a gran aliada.
La crisi generada per la pandèmia està agitant els pilars de la nostra societat i està canviant la nostra manera de viure, de comunicar-nos, d’interactuar. No obstant això, en cap cas aquests canvis haurien de provocar el minvament dels nostres drets i de les nostres possibilitats. En aquest sentit, hem de parar atenció especialment als col·lectius més vulnerables, com és el cas de les persones majors.
L’ensenyament públic superior, amb un ferm compromís per la formació de qualitat, a través dels Programes Universitaris per a Majors (PUM), manté obertes i en desenvolupament oportunitats de formació, acció social, cultural i investigadora per a aquest col·lectiu. D’aquesta manera es pretén perseguir l’objecte de l’educació tal com el va definir Herbert Spencer ja en el s. XIX, que no és un altre que «formar éssers aptes per a governar-se a si mateixos, i no per a ser governats pels altres». Parlem d’accions de summa importància per a un grup poblacional que serà l’últim a incorporar-se a la normalitat, però que no ha de perdre la possibilitat de continuar teixint la seua xarxa relacional i exercir el seu dret a un envelliment saludable, actiu i participatiu.
Els Programes Universitaris per a Majors van nàixer a la fi dels noranta amb el propòsit d’acostar la universitat a aquest col·lectiu i de treballar per a afavorir l’envelliment actiu, la transmissió del coneixement, la cohesió social, la promoció de la investigació i la lluita contra la soledat i l’aïllament social d’aquestes persones. Des dels seus inicis, els PUM de la Comunitat Valenciana s’han convertit en un referent a escala nacional i internacional del compromís de les universitats amb la formació permanent i la implicació dels majors en la societat. Aquesta missió és i ha de ser prioritària especialment en els moments que vivim per a donar resposta a les necessitats del nostre alumnat i demostrar que la universitat està on ha d’estar: en la investigació, la formació i l’acció social.
La labor que estem realitzant des dels PUM és fonamental per a reivindicar i garantir els drets de les persones majors i continuar sent la plataforma on poden seguir desenvolupant-se socialment i acadèmicament. En aquest sentit, els cinc Programes Universitaris per a Majors de la Comunitat Valenciana estem valorant diferents escenaris per a afrontar el nou curs acadèmic supeditats, com ha de ser, a les directrius i mesures que marquen les autoritats sanitàries i el govern, sent conscients que la prioritat d’aquests és sempre tornar a la fins ara coneguda com a «normalitat» i amb això a la docència presencial.
No obstant això, en aquestes circumstàncies, es fa necessari adaptar els programes a la nova realitat sanitària i social i tenim per davant un horitzó de noves possibilitats i oportunitats a través de la docència virtual. Si bé és cert que els canvis també ens plantegen reptes, com poden ser l’adaptació pedagògica del professorat, les dificultats logístiques dels estudiants sènior o la falta d’adaptació
tecnològica, el compromís dels PUM està a facilitar l’accés a aquest nou món digital que s’ha tornat tan necessari en aquests temps de crisi.
Així mateix, la missió dels PUM no és solament formativa a l’aula. L’alumnat dels Programes Universitaris de Majors es beneficia de la participació en una àmplia oferta d’activitats de tipus cultural, esportiu i de voluntariat. Amb la participació en aquests últims, els estudiants no sols estan immersos en l’entorn social en el qual es troben, sinó que a més són agents actius en la creació de societats més solidàries i generoses. Aquestes activitats també tenen la seua continuïtat de manera virtual i els permeten seguir actius des d’un punt de vista social i mantenir les relacions interpersonals.
Els PUM ofereixen múltiples possibilitats, com ara els grups de conversa i discussió (ara en línia), els grups de teatre (per videoconferència), o la creació i direcció de programes de ràdio, que tenen l’objectiu que se senta la veu dels més majors en les ones, ajudant així a eliminar els estereotips associats a l’edat. També existeixen programes de voluntariat, com el d’acompanyament a persones majors que viuen soles, la recollida solidària d’aliments, i moltes altres activitats per a lluitar contra l’aïllament social. L’alumnat pot fins i tot participar en la investigació, per exemple, a través de l’Observatori Majors i Mitjans de Comunicació (MAYMECO), on s’investiga la imatge de les persones majors en els mitjans, o a través de diversos projectes europeus que lideren diferents universitats (HeiM, Clear, On-Train, Live eLearn, SeLiD, etc.).
Les universitats, des de l’última dècada del segle XX, han assumit i declarat amb gran orgull el seu fort compromís amb un dels factors clau del creixement de la societat: la formació al llarg de la vida. Davant aquesta crisi, és cert que les universitats en general, i els PUM en particular, continuen apostant per la formació universitària per a persones majors oferint-los inqüestionables oportunitats de creixement personal, dotant-los per a això d’eines que els facen arribar (ens facen arribar) a tenir una vida satisfactòria i plena.
En definitiva, les universitats públiques no oblidem el nostre paper en aquests moments de crisi amb l’educació de les persones majors, i contribuïm així a consolidar societats inclusives en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
